Moviment, paisatge i consciència climàtica

El Sismògraf, el festival que detecta el moviment del cos i del planeta, celebrarà la seva setzena edició del 18 al 30 d’abril. En temps de creixement infinit, el Sismògraf va decidir aturar-se i, en lloc d’esdevenir el mercat estratègic de la dansa, convertir-se en una trobada humana i acollidora. El color turquesa característic del festival va mutar en verd molsa, i el paisatge, el clima i tota mena de bestioles van integrar-se en un festival que lluita, any rere any, per ser sostenible. Tena Busquets, la seva incansable directora, defensa apassionadament una programació que és curatorial i artística alhora, feta amb el cap i amb el cor. Qui no va a Olot, no sap què es perd.

Enguany el Sismògraf s’expandirà durant dos caps de setmana: del 18 al 21 d’abril se centrarà en les arts vives, amb un festival que vol ser conscient i molt sensible amb el paisatge que l’envolta. El segon cap de setmana (el 26, 27 i 30 d’abril) se celebrarà el Sismodansa, protagonitzat per noms tan incontestables de la dansa catalana com Núria Guiu, Àngel Duran, Raquel Gualtero o Quim Bigas i que tindrà lloc a escenaris singulars de l’espai públic, la biblioteca o el teatre d’Olot. “El festival que detecta el moviment” va afegir el sintagma “del cos i del planeta” al seu subtítol, ja que les erupcions, les plaques tectòniques i les vibracions de tota mena ressonen amb força en una comarca tan volcànica com és la Garrotxa. Entre sala, carrer i paisatge es podran veure un total de trenta-cinc propostes, a totes les hores del dia (inclosa la posta del sol), incloent-hi cinc estrenes mundials i quatre estrenes a Catalunya.

La programació es divideix en Erupcions, moviments tectònics i artístics que reparteixen les propostes del festival en diferents itineraris. Per exemple, la Geopoètica, que reflexionarà sobre la terra i la geografia amb peces com Sota terra, de Quim Girón i Moon Ribas, on sentirem terratrèmols a través del nostre cos, o Cratera, de la companyia portuguesa CiRcoLando, una peça que investiga com és això de viure en zones volcàniques. Que ho preguntin als garrotxins i a les garrotxines… Com és que insistim a viure a prop de volcans que poden despertar en qualsevol moment? Geophonic, de la companyia anglesa Lorna Rees & Activate Performing Arts, ens permetrà fer una passejada per escoltar el moviment del subsòl i de les plaques tectòniques mitjançant uns aparells anomenats geòfons.

L’erupció Artesanies i tecnologies, d’altra banda, relligarà la tecnologia més puntera amb la creació més tradicional: una mateixa eina es pot utilitzar per al bé o per al mal, per a avançar o per a destruir. Dins d’aquest itinerari podrem veure Cove, d’Última vèrtebra, una coreografia de mans que construeixen un cove de vímet, o Una illa de l’Agrupación Señor Serrano, reformulació de l’espectacle fet amb intel·ligència artificial que van estrenar al festival Grec de l’any passat. El creador audiovisual Albert Coma, de l’òrbita de Xavier Bobés, La Tristura o Isaki Lacuesta, ens presentarà Passatge, un projecte on els espectadors duran llanternes amb Bluetooth i wi-fi, que es convertiran en activadors poètics de música o llum. La companyia Projecte Ingenu portarà el seu espectacle immersiu El dia que va morir l’últim panda a El Torín, i Konic Thtr, la primera companyia que va incorporar tecnologia a les arts escèniques, presentarà Inminexo VR, una proposta per a un sol espectador amb ulleres de realitat virtual.

La sostenibilitat i l’accessibilitat forma part de l’ADN del Sismògraf, i es traduirà en motxilles vibradores o audiodescripció en alguns espectacles de dansa, així com visites tàctils al vestuari d’un parell de companyies. La mateixa programació inclourà projectes inclusius, com ara Cicatrius (o contrapàs de mamuts i altres feres), de Vero Cendoya o Entre, una proposta de dansa integrada d’Eva Durban. Com ja és tradicional, el primer cap de setmana culminarà, el diumenge al matí, amb el Parc Nou en Moviment, un itinerari de dues hores amb quatre peces curtes que combinen les danses urbanes, la tradició i el flamenc.

“A l’equip del Sismògraf ens importa poc saber quantes estrenes tenim”, explica la Tena Busquets al final de la presentació, “volem presentar espectacles innovadors, que plategin preguntes importants, que ens interpel·lin, que siguin bonics…”. El Sismògraf inclourà dues peces híbrides al Museu de la Garrotxa: Corpus, una proposta d’Irene Vicentes Salas que mescla les arts vives amb les plàstiques, i Desenfocar l’anècdota dels NyamNyam (Ariadna Rodríguez i Iñaki Álvarez), que es fixa en l’Escola d’Olot i el pintor Joaquim Vayreda. Tot i que el Sismògraf no comptarà amb activitats destinades a professionals, les imprescindibles gestores i dinamitzadores Margarida Troguet i Marta Oliveres oferiran la segona edició del Sacsejat, no remenat, una trobada informal (a l’hora del vermut) entre la premsa, els artistes, els programadors i tots aquells ciutadans que s’hi vulguin apropar.

O sigui que ja ho sabeu: a Olot, pels volts de Sant Jordi… cap al Sismògraf falta gent!