La respiració d’Aina Alegre

El Mercat de les Flors recupera, els pròxims 5, 6 i 7 d’octubre, «This is not (an act of love & resistance)», la primera peça de gran format d’Aina Alegre

Jaume Forés Juliana

Jaume Forés Juliana

Actor, realitzador i gestor cultural

La ballarina i coreògrafa Aina Alegre reestrena This is not (an act of love & resistance) al Mercat de les Flors els pròxims 5, 6 i 7 d’octubre. La peça ja es va presentar al passat Grec Festival de Barcelona i reuneix nou intèrprets femenines –quatre instrumentistes de vent metall i cinc ballarines– a escena. La funció del dia 6 serà exclusiva per a joves de 18 a 35 anys, amb un preu únic de 10 €, en el marc de la segona edició del Vibe35, i anirà acompanyada, abans de la funció, de l’enregistrament en directe de La Trinae i Plaersdemavida, dos pòdcasts de Ràdio Primavera Sound i, després de la funció, d’una sessió musical a càrrec de Colmado Dj.   

THIS IS NOT (an act of love and resistence)’, d’Aina Alegre. © Phile Deprez

This is not (an act of love & resistance) és la primera peça de gran format d’Aina Alegre, qui ha fet gran part de la seva carrera a França. De fet, la coreògrafa vilafranquina és, des del mes de gener, codirectora del Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble, coproductor principal de l’espectacle juntament amb el Grec 2023 i el mateix Mercat de les Flors, on la creadora va ser artista associada en les dues temporades anteriors.  

Segons la crítica de dansa Júlia Vernet Gaudes, la gran virtut d’Alegre és que «té idees artísticament originals i molt interessants, per la seva abstracció a partir d’elements aparentment molt banals», com per exemple el gest de picar del seu anterior espectacle, R-A-U-X-A (2022), o la voluntat de concebre l’aire com a matèria que és l’eix motor d’aquesta nova proposta. En aquesta primera peça de gran format, estrenada el desembre de 2022 al Festival December Dance de Bruges, Alegre vol fer evident l’existència de l’aire com a mitjà compartit entre el so i els cossos, motivada per les connotacions que es van associar a l’aire i el contacte humà durant la pandèmia de la Covid-19 i, també, per les seves ganes de treballar amb músiques de brass band en directe, com va explicar la coreògrafa en aquesta entrevista amb Andreu Gomila.

Tanmateix, segons Vernet, el concepte de la «brass band», l’element cultural amb més potencial artístic de la peça, al final queda una mica desdibuixat. No obstant això, a escena podrem gaudir de tres trombonistes i una tuba en directe, que evidencien el treball sobre l’aire i el vent com a matèria. La composició musical electroacústica de tota l’obra ha estat dissenyada per Josep Tutusaus. La resta del repartiment, format per cinc ballarines, ofereix una bona mostra de «cossos diversos», cosa que interessa especialment a la de Vilafranca per poder trobar i extreure la dansa d’allà on aparentment no n’hi ha. Músics en viu i ballarines formen part per igual, doncs, de la composició coreogràfica, tant amb el cos, com amb els instruments i el so. 

Segons Vernet, de vegades, «el problema d’aquestes idees friquis (en el bon i millor sentit de la paraula), és que, portades a l’extrem, s’acaben allunyant de l’interès primigeni del fet escènic i artístic en general, que és la comunicació. És el mateix que li passa a la filosofia en l’àmbit acadèmic, que arriba un moment en què ja no sap sobre què ni per a què està pensant amb els recursos de la universitat i les institucions, però que alhora, és necessari que ho faci». La peça d’Alegre és, doncs, més un exercici exploratori de la matèria i els conceptes relacionats amb l’aire i el so que un espectacle amb nus, plantejament i desenllaç.

Una invitació al públic a evocar plegats tota mena d’imaginaris al voltant de l’aire, sigui a través de la dansa, de la música o del ritme de la paraula que també es fa present en alguns fragments de l’obra. Com una respiració, les intèrprets repeteixen diversos moviments –amb variacions– i transiten per l’espai com una exhalació, en una dansa que barreja elements de dansa ritual i folklòrica, i que exigeix una notable concentració a totes les participants. Músiques i ballarines generen energia i la transmeten per celebrar la vida, perquè sense aire, sense respiració, només resta la quietud i la mort. I és que l’aire, al cap i a la fi, com la vida mateixa, sempre és capriciós.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació