Especial Dansa Tarragona

La dansa es troba en un moment de cert augment del reconeixement institucional de la creació en el sector. Sigui perquè després de la pandèmia hem descobert una nova forma de relació amb el cos, perquè la dansa és molt permeable a medis virtuals com les xarxes socials, perquè es comença a valorar el potencial discursiu, poètic i emotiu de la dansa per a qualsevol tipus de públic, o simplement perquè la dansa pot semblar més políticament innòcua. El cert és que s’està intentant revertir la manca de circuit físic i de facto per a la dansa a Catalunya, ja que tret dels dos teatres amb una programació estable de dansa i arts del moviment (el Mercat de les Flors i el SAT! a Barcelona), la resta d’espais d’exhibició per a la dansa són festivals, de major o menor format (amb dates fixes al calendari), o la programació puntual en algun teatre públic o privat. El cas és que el circuit d’equipaments municipals, més sostingut pel teatre (sobretot el teatre de text) encara sembla vetat (o una dimensió paral·lela) per a les creacions de dansa.

I no negaré la dificultat de mantenir una programació estable de dansa al llarg de tota la temporada (la Sala Versus ho va intentar fins l’any passat), donada la manca de públic. Per això, els últims anys han aparegut iniciatives institucionals com el circuit Barcelona Districte Cultural (d’arts escèniques i música), el festival Dansa Metropolitana o la gira Tardor en Dansa (que només va tenir una edició el 2022), que generen una complicitat particular i esporàdica amb el públic, posant la dansa al seu abast anualment. Això sí, en gran part de manera gratuïta, per tant, encara hi ha feina per fer amb relació a la percepció social de la dansa com a disciplina artística i com a professió.

Per revertir aquesta falta de circuit d’exhibició i promocionar la contractació d’espectacles de dansa tant en festivals i programacions estables com sobretot en els equipaments municipals de Catalunya, així com per donar a conèixer companyies i programadors, s’ha impulsat l’Especial Dansa, que va tenir lloc el passat 19 de març a Tarragona. La iniciativa del Departament de Cultura a través de Catalan Arts, la marca d’internacionalització de l’ICEC, i l’Ajuntament de Tarragona, va tenir molt bona acollida i participació per part dels professionals del sector: 150 programadors inscrits i 120 projectes presentats en la convocatòria. De fet, es tracta de la primera edició de l’esdeveniment de mercat dedicat a la dansa, que ja va tenir una prova pilot el 2022 a l’Àtrium Viladecans (amb 22 projectes seleccionats). Encara més, com van anunciar els impulsors, aquesta trobada bianual es combinarà amb una plataforma d’internacionalització del sector, també bianual.

La jornada va consistir en la presentació presencial de deu dels vint espectacles seleccionats, ja que l’altra meitat formen part de la programació en línia de l’esdeveniment. Conduïts pel carisma del ballarí i coreògraf Pere Faura, els programadors i la resta de professionals van poder veure totes les peces que es presentaven entre el Teatre Tarragona, la Rambla Nova (les propostes de carrer) i el Teatre Metropol; això sí, amb pauses per al cafè, l’esmorzar i el dinar, que són els moments clau per a la dinamització i socialització entre professionals (companyies, artistes, programadors, tècnics municipals, etc.).

Els espectacles que es van poder veure presencialment són els següents: A tempo, de Toni Mira; Calidoscòpia,de Sònia Gómez; The Very Last Northern White Rhino, de Gaston Core; Rhinos, de Zum-Zum Teatre; El Baile de la Zurda, de la companyia LaCerda; L’Hereu Riera, de L’Esbord (Pere Seda); La mecànica de l’infortuni, de Clémentine Telesfort & Lisard Tranis; Pop, de la companyia LaSúbita; Després de la pluja, de Wonderground Arts del Moviment i Terra, de Silver Drops Dansa. Els espectacles que es poden veure en línia i presentats a l’Instagram de l’Especial Dansa són Ballant Ballàvem, de Laia Santanach; Cowards, d’Àngel Duran Performing Arts; Glòria, de la companyia La Quebrá; PLATA, del Col·lectiu Big Bouncers; Utopia, de la companyia Miquel Barcelona; Cicatrius, de la companyia Vero Cendoya; Rel i Grapa, dels germans Víctor i Raúl Pérez Armero, i Sacrée de la companyia Silvia Batet.

Cal reconèixer l’esforç de la comissió seleccionadora per crear un programa divers i que recollís diferents llenguatges coreogràfics i també diferents formats (sala, carrer, gran format, solos, duets, quartet, etc.), cosa que va permetre visibilitzar davant de tota mena de programadors la diversitat de la creació en dansa també a Catalunya. Al seu torn, Pere Faura va fer molt bon paper com a mestre de cerimònies, dinamitzant la jornada amb el seu to d’humor, agilitzant les presentacions de les companyies quan s’allargaven més del compte i acompanyant els professionals inscrits d’un lloc a l’altre. Val a dir que aquest tipus de jornades són una combinació entre esdeveniment estratègic de mercat (companyies i distribuïdores mostrant els seus productes a programadors i tècnics municipals) i esdeveniment de socialització per als professionals del sector, ja que tothom s’hi troba per saludar-se, posar-se cara, fer política i comentar la jugada; a més de veure i parlar de dansa, és clar.

Cap al final de la jornada, Pere Faura va compartir una reflexió “pel poder que li havia estat atorgat” amb aquell micròfon amb relació als espectacles en línia, ja que es preguntava fins a quin punt es podien valorar de la mateixa manera que els espectacles presencials quan la dansa és una art viva. Jo també volia aprofitar per fer una altra reflexió en aquest espai que em proporciona Núvol per escriure (i canalitzar moltes inquietuds que tinc) entorn de la dansa. M’agradaria llançar un missatge a programadors i tècnics municipals per a tenir cura de les condicions per als espectacles de carrer (en aquest cas de dansa), ja que sovint no es tenen en compte factors com la temperatura, el sol, la inclinació del terra, etc. A Tarragona no hi va haver cap problema climatològic, perquè feia núvol, però s’apropa l’estiu (o la calor en general) i aquestes coses seran cada cop més determinants.

Dit això, esperem que la balança de contractacions sortides de l’esdeveniment sigui positiva i a la llarga puguem gaudir de més espectacles de dansa en les programacions dels equipaments municipals de Catalunya, i que plataformes com Programa.cat, serveixin realment al sector de la dansa per ampliar el circuit de contractació. Esperem amb optimisme l’organització de la plataforma d’internacionalització per a l’any que ve.