El Grec, més Grec que mai

Ja som a principis de maig, per tant, d’aquí a dos dies ja és Sant Joan i d’aquí a tres, ja som al Grec. Patapam. El festival d’estiu de Barcelona torna amb força, normalitat i presencialitat absoluta. Després de dues edicions pandèmiques, ara sí, torna el festival d’estiu amb aforaments al 100% i sense obligatorietat de mascaretes, ni a l’interior ni a l’exterior (excepte qui ho desitgi. Cesc Casadesús confessa que “ens estressarem”, perquè el Grec ve molt carregat: ni més ni menys que amb 86 espectacles. No tenim por: juliol sempre és el mes en què servidor de vostès té més feina (i una vida social més agitada). Som-hi. Amb il·lusió.

“Aquest serà un Grec més potent i més alegre que mai”. Així  presentava Ada Colau l’edició d’enguany, en la presentació que va tenir lloc al Teatre Grec davant els mitjans i els artistes programats. L’alcaldessa portava un vestit de color blau Klein estupendu (picada d’ullet al nou color corporatiu del TNC?). Després de dues edicions mogudes (sobretot la de 2020, que va penjar d’un fil fins al darrer moment), aquest serà un Grec de celebració i normalitat. Com sempre, el festival vol potenciar el talent local i combinar-lo amb alguns dels millors noms de l’escena internacional. Enguany també es veurà el resultat de les beques Barcelona Crea, una iniciativa de l’ajuntament de Barcelona es va inventar el 2020 per fer front a la pandèmia i que, segons Colau, “ha nascut per quedar-se”. Aquest serà un Grec més verd i sostenible, més híbrid i divers, amb un 50% d’espectacles dirigits per dones. Si teniu la sort de tenir menys de trenta anys, totes les entrades us costaran un preu únic de quinze euros.

El faune torna a ser la imatge del Grec, en una imatge gràfica feta per l’equip Realmente Bravo (els dissenyadors d’Elx Paula Schmerz i Vik Autofocus) que recupera l’ésser de la mitologia romana, habitant dels boscos i protector de la natura. “Ens ha quedat un Grec força apretat”, confessava Casadesús, que no ha aconseguit reduir la programació i que ens portarà el millor de cada casa: dansa neerlandesa, teatre alemany, musical anglès, fado portuguès… Per primera vegada des que n’és el director, l’espectacle inaugural serà de dansa, amb una producció de la Nederlans Dans Theater (la millor companyia d’Europa) formada per tres peces de Marina Mascarell, Sharon Eyal i William Forsythe. Al Teatre Grec s’hi veurà més teatre que mai: El burlador de Sevilla (producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico dirigida per Xavier Albertí), 28 i mig (l’espectacle d’Oriol Broggi i La Perla 29 que ha fet temporada al teatre La Colline de París), o Paraíso perdido, una adaptació del poema de John Milton amb dramatúrgia d’Helena Tornero i direcció d’Andrés Lima. Al Teatre Grec també serà l’escenari dels concerts de Roger Mas, Jane Birkin o Els Pets, i també hi podrem veure un tribut a Stephen Sondheim (tots drets!) o un concert amb diversos artistes cantant Jaume Sisa (Malalts del cel).  

Montjuïc és un dels epicentres del festival que acull l’activitat més frenètica, amb espectacles nous cada pocs dies al Teatre Grec, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i la plaça Margarida Xirgu. Grans noms de l’escena europea com l’alemany Thomas Ostermeier amb Ein Volksfeind (Un enemic del poble) o l’italià Romeo Castellucci amb Bros (que es va poder veure al darrer Temporada Alta), visitaran el Lliure de Montjuïc, com també ho farà la nova producció de la companyia catalana Conde de Torrefiel: el seu espectacle Una imagen interior és una coproducció del Grec amb els festivals d’Avinyó, Brussel·les i Viena. D’Ontinyent al món. Els novaiorquesos The Wooster Group presentaran The B-Side, una interpretació escènica sobre un àlbum de folk enregistrat el 1965 en una presó de Texas. I el creador iranià Amir Reza Koohestani ens durà En trànsit, adaptació lliure de la novel·la d’Anna Seghers ambientada en un aeroport. Finalment, al Lliure també hi podrem veure Comrades, I’m not ashamed of my communist past, de la creadora sèrbia Sanja Mitrović, el nou espectacle dels catalans Atresbandes o Barbados, etcètera del madrileny Pablo Remón.

Al Mercat de les Flors, la dansa tindrà noms com el del sevillà Israel Galván, que fara parella amb el cor de veus blanques de l’Escolania de Montserrat (gràcies a la complicitat de la Fira Mediterrània de Manresa), o el coreògraf noruec Alan Lucien Øyen amb l’espectacle de teatre-dansa Story, story, die. També hi podrem veure Runa, de Lali Ayguadé, o la creadora francesa Phia Ménard presentarà la seva Trilogie des contes immoraux (pour Europe), una peça performàtica de tres hores sobre la decadència de l’Europa actual. El Premi Adrià Gual 2021 de l’Institut del Teatre, és a dir, l’espectacle Cantus gestualis de la companyia Ça marche, l’espectacle Larsen C del coreògraf grec Christos Papadopoulos o el solo Paradise Lost del britànic Ben Duke (que també adapta el poema de Milton) es podran veure igualment al Mercat de les Flors. La plaça Margarida Xirgu tornarà a estar ocupada per parades del gremi de restauradors de Poble Sec (que canviaran cada setmana), i també s’hi podran veure els espectacles de carrer El gran goril·la (de la companyia Antigua i Barbuda), Maña (del creador de circ Manolo Alcántara), i Orpheus, dels Insectotròpics (coproducció amb FiraTàrrega).

El “Grec ciutat” ocuparà, un any més, la majoria de sales teatrals de la ciutat, així com el Teatre del CCCB (amb Grandissima Illusione de Cris Blanco i MIVION (Ràdio Sarajevo) de La Conquesta del Pol Sud), el MACBA (amb ldiota, de la capverdiana Marlene Montero Freitas) o el MNAC, on podrem veure l’espectacle Gardien Party, una creació de Mohamed El Khatib amb els vigilants d’alguns dels millors museus d’Europa. Al TNC podrem veure una producció peruana de Hamlet dirigida per Chela de Ferrari i protagonitzada per actors amb síndrome de Down (“de lo millor que he vist aquest any”, segons Casadesús) i podrem recuperar dos grans espectacles com Europa Bull de Jordi Oriol i Opening Night, el multipremiat espectacle de La Veronal. Paraula de servidor de vostès que aquests dos darrers espectacles són imprescindibles. A l’Antic Teatre podrem veure Las Huecas i el seu Aquellas que no deben morir, Las cosas de Los Torreznos o Les vedettes, el nou espectacle comunitari de “les iaies de l’Antic” dirigit per Marta Galán.

La dramatúrgia catalana contemporània també tindrà una bona representació al Grec amb l’estrena dels nous textos de Llàtzer Garcia (Al final, les visions, a la Sala Beckett), Sílvia Navarro (Negatius, a la Sala Flyhard), Jordi Prat i Coll (Fàtima, al Lliure de Gràcia), Marta Buchaca (Quant temps em queda?, al Teatre Goya), Marc Rosich (Isadora a l’armari, al Teatre Akadèmia) o Jordi Casanovas (Immunitat, a La Villarroel). Al Centre d’arts digitals Ideal podrem veure la versió immersiva del musical Next to normal, protagonitzada per l’actriu californiana Alice Ripley i amb creacions audiovisuals del duet Desilence. Finalment, l’ajuntament incorpora al Grec el recentment adquirit El Molino amb la proposta Molinex: dos caps de setmana amb diverses propostes golfes de música, transformisme i flamenc queer, comissariades per Vicent Fibla del Festival Eufònic.

I que consti que no he parlat de tots els espectacles. Evidentment. El Grec torna carregat de propostes per a tots els gustos, dels gèneres més variats i amb les hibridacions més imaginatives. Doneu un cop d’ull a la programació al web del festival i recordeu que hi ha sucosos descomptes si compreu entrades per a tres o cinc espectacles, o si veniu en grup. I si teniu menys de trenta anys… enhorabona! Aprofiteu el Grec, estimades, que l’estiu ja és aquí i ho hem de celebrar.