La Veronal al Nacional

La companyia La Veronal ha estrenat l'espectacle 'Opening night' a la Sala Gran del TNC.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Nit d’estrena a la Casa Gran del Teatre Català. Una de les nits més importants de la temporada. La Veronal ha estrenat Opening night, el seu homenatge al teatre (i els seus fantasmes) a l’escenari públic més gran de la ciutat. La Veronal, la primera companyia catalana de la història que actuarà al Palau dels Papes, dins el pròxim Festival d’Avinyó. La Veronal, Patrimoni Nacional.

'Opening night', un espectacle de La Veronal. © May Zirkus / TNC
‘Opening night’, un espectacle de La Veronal. © May Zirkus / TNC

No hi havia polítics, ahir a la nit, a l’estrena del TNC. Quina llàstima. La Veronal ha estrenat, amb tots els honors, a la Sala Gran del Nacional. Però aquest no és el primer nacional que trepitgen. I ara. Fa una pila d’anys que actuen als teatres nacionals de França, Alemanya, Holanda o Bèlgica. Nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. El coreògraf Marcos Morau no té ni quaranta anys, i és un dels creadors més importants que tenim a Catalunya. Què dic, Catalunya. Als Països Catalans. A Europa.

El misteri, la màgia i l’artificiositat de l’escena sempre han atret Morau, un coreògraf que no amaga la seva obsessió per la feina, perquè la feina és la seva vida. I viceversa. “Com animals nocturns en un bosc”, així descriu el creador nascut a Ontinyent les criatures que poblen l’extraescena: tècnics, tramoies, regidors, acomodadors… A tots ells està dedicat Opening night, un espectacle bellíssim, emocionant, que suposa, un cop més (i ja hem perdut el compte), un cim en la carrera de la nostra companyia de dansa més internacional. Dic “nostra” expressament, perquè La Veronal està integrada per ballarines, escenògrafs, il·luminadors i figurinistes formats a casa, a l’Institut del Teatre, que porten la creació catalana pel món. I espera’t. El pròxim mes de juliol seran al Festival d’Avinyó amb Sonoma. Preparem-nos: els francesos es voldran apropiar de La Veronal, com han fet, fan i faran amb els millors creadors catalans. Aquí, quatre funcions al Mercat de les Flors o al TNC. I tal dia farà un any.

L’equip artístic d’Opening night és, un cop més, de luxe. Max Glaenzel signa l’espai escènic: gran paret negra d’extraescena que l’espectador no veu mai, llums d’emergència, extintor, canonades i quadre de llums. Sílvia Delagneau vesteix la companyia de negre, “negre tècnic” o “negre diva”, negre de dol o negre d’ombra, negre de fantasma que es confon amb la paret negra del fons. Bernat Jansà il·lumina la Sala Gran (i la platea) utilitzant tota la paleta de colors de la llum escènica: des de la llum de guàrdia fins a la gran llum dramàtica.

En escena, cinc ballarins i una actriu. L’actriu és Mònica Almirall, la nostra intèrpret més europea, que com Isabelle Huppert s’ho passa teta en escena interpretant la diva, l’oficiant, la mèdium que uneix el món dels vius i el dels morts. O el que és el mateix, el món de l’escena i de la platea. El seu monòleg inicial, sola a l’immens escenari de la Sala Gran, és un dels moments teatrals més emocionants que hem vist darrerament. El text (escrit per Carmina S. Belda, Violeta Gil i Celso Giménez) és un agraïment preciós al públic, a la pluja, als tècnics, a tot allò que fa possible el teatre. Sense tòpics, sense eslògans, sense hashtags. Moltes gràcies.

Mònica Almirall a 'Opening night', de La Veronal. © May Zirkus / TNC
Mònica Almirall a ‘Opening night’, de La Veronal. © May Zirkus / TNC

Els cinc excel·lents ballarins (Valentín Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush i Marina Rodríguez) executen les coreografies de Morau amb la precisió d’una aranya, i es multipliquen en mil i un personatges i ombres, fent-nos creure que en escena hi ha moltes més presències de les que hi ha. O és que això no és cert? Quan, fugaçment, veiem circular pel fons de l’escenari un tramoia (real) del TNC, abillat de negre, sabem que tant importants són els uns com els altres.

La gran cova que és l’escenari de la Sala Gran se’ns mostra i se’ns despulla en tota la seva esplendor tècnica. Barres de llums, telons i teles en un espectacle que meravellaria a Joan Brossa. Marcos Morau segueix les petjades del poeta barceloní i de Carles Santos, un altre valencià que va trobar a Catalunya l’espai per propulsar-se al món. “Per què intentem imitar la vida?”. “Per què és tan bonic veure com s’alça un teló?”. Aquestes i altres preguntes poblen Opening night, un espectacle que sí, és veritat, potser abusa d’una sobredosi d’imatges (i finals), però on voldríem quedar-nos a viure. “Has vist el món que hem construït?”.

Opening night es podrà veure al Teatre Nacional de Barcelona (perdó, de Catalunya) fins aquest diumenge 11 d’abril. Les entrades per a les quatre funcions ja estan exhaurides. El maleït 50% d’aforament ens obliga a penjar el cartellet massa sovint. Vagin a veure La Veronal. La setmana que ve, sense anar més lluny, seran al Mercat de les Flors amb Sonoma. Ai. Acabo de veure que les entrades ja estan exhaurides. És igual. Vagin a veure La Veronal. De veritat, ara i sempre que puguin. Vagin a veure La Veronal. Abans que els francesos ens els prenguin.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació