Michel Houellebecq: “Em pensava que era ateu, i ara ja no ho sé”

9.01.2015

L’escriptor francès Michel Houellebecq ha suspès la promoció de la seva novel·la Submission, una obra de política ficció situada l’any 2022 en una França islàmica. En una entrevista exclusiva publicada a Paris Review Daily, Houellebecq parla del paper de la religió i de l’Islam en la França contemporània.  L’editorial francesa Flammarion ha publicat la novel·la aquest dimecres, el mateix dia de l’atemptat contra la redacció de Charlie Hebdo; Anagrama que la publicarà en català i castellà, avançarà uns mesos la publicació de l’obra. Charlie Hebdo publicava justament aquesta setmana un nou número amb una caricatura de Houellebecq a la portada. 

Michel Houellebecq | Foto de Sylvain Bourmeau

Michel Houellebecq | Foto de Sylvain Bourmeau

 

Submissió, que publicarà aviat Anagrama en català i castellà, ens situa a l’any 2022, en una França sacsejada per la violencia urbana i la confusió mediàtica., en ple any electoral. En els comicis presidencials, el candidat del partit musulmà, Mohammed Ben Abbes, un polític d’una habilitat extraordinària, derrota Marine Le Pen en la segona volta. L’endemà mateix les dones abandonen la indumentària occidental i abandonen els seus llocs de treball. D’un dia per l’altre, l’atur masculí baixa en picat. A la banlieue parisenca, la criminalitat esdevé residual. Les universitats abracen la fe islámica i els professors que no es converteixen han d’abandonar la docència. Houellebecq ha explicat en una entrevista exclusiva, concedida a la periodista de France Culture Sylvain Bourmeau, que fins ara només s’ha publicat al diari alemany Die Welt i a la Paris Review Daily.

Quan Bourmeau li pregunta per què ha escrit aquesta novel·la, Houllebecq respon: perquè és la meva feina. I en segon lloc, perquè considera que el seu ateisme no ha sobreviscut la mort d’éssers estimats que ha patit darrerament. La dels pares i la del seu gos. “Contràriament al que havia pensat sempre, no he estat mai un ateu. Era un agnòstic. Sovint la paraula agnòstic es fa servir per cobrir l’ateisme, però no és el meu cas, penso”. Quan Houellebecq es fa preguntes sobre la creació i l’ordre còsmic, s’adona que no té una resposta.

L’autor de Submissió acepta que es qualifiqui la seva novel·la de política ficció i reconeix que ha trobat més inspiració en la novel·la anglesa, en autors com Joseph Conrad o John Buchan, que en la literatura francesa. L’escriptor El novel·lista Emmanuel Carrère ha classificat Submissió en un gènere, la novel·la profètica, al costat de 1984 d’Orwell i Un món feliç d’Aldous Huxley.

Bourmeau li retreu que situi l’acció de la novel·la tan a prop, a només set anys vista. Resulta una mica inversemblant que França s’islamitzi de manera tan accelerada. Houellebecq, sempre sorprenent, dóna la raó a l’entrevistadora i respon: “No és gaire versemblant per dos motius. Primer, i aquesta és la cosa més difícil d’imaginar, perquè els musulmans haurien d’aconseguir en primer lloc entendre’s entre ells. Per poder arribar a aquest punt, caldria que aparegués una figura amb un talent polític extraordinari, unes qualitats que jo atribueixo al meu personatge, Ben Abbes. Houellebecq, que ha llegit amb molt interés l’Alcorà, també considera que actualment hi ha una veritable necessitat de trobar Déu i que el retorn de la religió no és un eslògan sinó una realitat, que anirà cada dia a més. Segons l’autor de Les partícules elementals, no es veu a si mateix prenent partit: “No sóc un intel·lectual, no defenso cap règim. M’exonero de qualsevol responsabilitat. Reivindico la meva total irresponsabilitat”, deia fa unes setmanes, abans de saber que els jihadistes atemptarien a París el mateix dia de la publicació de la seva novel·la. Ara Houellebecq, sigui per respecte o per por, o ves a saber si per algún sentiment de culpabilitat per tot l’horror que s’ha desencadenat aquests diez, ha decidit marxar de París i suspendre tota la promoció del seu llibre, que s’ha convertit en pocs dies en el llibre més venut de França, amb un primer tiratge exhaurit de 150.000 exemplars.

Podeu llegir l’entrevista íntegra a  Paris Review Daily