10 paraules que podrien desaparèixer el 2019

31.12.2018

Hi ha paraules que són cares de sentir darrerament. Sigui perquè el seu equivalent castellà s’està imposant, sigui perquè ens hem acomodat, per mandra o ignorància, a fer servir paraules sinònimes més generals. Vet aquí una petita reivindicació amb l’esperança de recuperar-les.

Falòrnia. Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. El que en castellà en diuen ‘quijotada’ o els catalanoparlants d’avui en diuen ‘xorrada’ o ‘tonteria’.

Taulell. El botiguer de tota la vida n’havia dit ‘taulell’, de la superfície sobre la qual despatxa els seus articles. Ara s’imposa el mostrador. I ja sabem que no és el mateix mostrar que vendre.

Tendal. Cada vegada en veiem menys, als comerços, bars i botigues del nostre país. Un tendal (això que molts ja només coneixen per toldo), aviat serà també una andròmina.

Andròmina. Una llàstima que perdem una paraula esdrúixola com aquesta. Quan diem que la Constitució del 78 és un trasto, podríem dir que és una andròmina. Si no us agraden les paraules esdrúxoles, també podeu dir rampoina.

Trepant(s). Cada vegada que sento la paraula taladru, és com si algú em perforés l’orella amb un trepant. També és cara de sentir l’expressió ‘agafar els trepants’. Ara tothom fot el camp.

Desvelar. Vet aquí una paraula que els parlants estan enterrant amb una confusió lamentable. Ara ja no desvelem sinó que desvetllem secrets, enigmes, etc. Els secrets no dormen i per tant no es poden ‘desvetllar’, sinó que només es poden ‘desvelar’ o ‘revelar’.

Esdeveniment. Un esdeveniment no és prou glamurós si no en diem event. Aquest mot sobrevingut és un neologisme provincià per partida doble. L’event català és una traducció del castellà evento, que al seu torn és un manlleu de l’anglès event. Hem acabat adoptant el mateix terme anglès tot passant-lo per l’adreçador del castellà.

Revolt. Si Pedro Sánchez és a temps d’aprovar els pressupostos, Catalunya en quedarà tan ben servida que ens mourem exclusivament per autopistes lliures de peatge. Les carreteres de revolts -d’això que en diem corbes- aviat hauran passat a la història.

Relliscada. En plena era d’Instagram, cada dia som més literals, tant en les imatges com en les paraules. El eufemismes cotitzen a la baixa. Sembla que tot s’hagi de dir pel seu nom. De l’adulteri els nostres avis en deien ‘fer el salt’ (si es volia emfatitzar el component d’aventura) o ‘relliscada’, si es volia subratllar el pecat, la caiguda.

Pròsper. ‘Bones festes i pròsper Any nou’ és una manera de felicitar el Nadal que es va esllanguint. Embolicats com estem a escatir si l’Any Nou el podem augurar ‘feliç’, enmig d’aquesta epidèmia de felicitat que ens ofega (‘Feliç aniversari’, ‘Feliç Dia del Pare’, felicitats i felicitacions a betzef, a dojo i a balquena), hem deixat enrere la prosperitat i, tal com digué el poeta, ningú sap com ha anat. Ho diu Pau Vidal en aquest article.

-Els lectors de Núvol ens han enviat un reguitzell de paraules en català que no voldrien que es perdessin mai. Les hem reunit a l’article 10 mots que els lectors de Núvol volen salvar.

-Si t’ha interessat aquest article, també et pot agradar Els deu errors més freqüents en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

22 Comentaris
  1. Andròmina dec ser, ja que encara utilitzo aquestes paraules…
    Bon any, pròsper de tot allò que necessitem per a no perdre’ns cap esdeveniment important…

    • He pensat exactament el mateix! I sóc jove… (Potser és perquè sóc de poble). En tot cas, aquestes paraules encara les utilitzo!

      Jo posaria dins el sac paraules com ràfega de vent (que a TV3 diuen sempre ratxa…) i parlar d’habitatge i no de “vivenda”, etc.
      Però, bàsicament, crec que l’ús o desús de paraules va en funció del lloc geogràfic.

      El que sí que està en perill d’extinció, com diuen més avall, és ditingir entre “sentir” i “escoltar” i els pronoms febles!

  2. No us deixeu “sentir” per escoltar. Ara tot s’escolta. Ve del castellà en que tot “se escucha”. Tambe fa molta pena que tot “olora”. No pas fa olor.

  3. em sap greu que es perdin aquestes paraules que els deien els avis.sempre que puc les poso en slgun poema com rampoina revolt ….

  4. Costa entendre que els lingüistes donen tan poca importància a aquestes dues plagues. Hi ha gent que, després d’haver distingit perfectament entre el voluntari “escoltar” i l’involuntari “sentir” ara els confonen, per…una moda (?) esperpèntica. El mateix que passa amb “olorar”.

  5. Escric aquest comentari ben emprenyat. Tret de falòrnia o pròsper, que no utilitzo perquè no em ve de gust, la resta de paraules formen part del meu vocabulari habitual. I de la majoria de gent que conec. Fer el salt i relliscada ho feien servir els meus avis i jo també! (tinc 49 anys). I en ma vida he dit mostrador, sempre taulell! No dic trepant, és cert. Però tampoc no dic taladru: faig servir màquina de foradar. M’emprenya que es generalitzi d’aquesta manera. Crec que s’hauria de concretar més. Parlar de grups d’edat. O de situacions geogràfiques. Em penso que ja sé on viu la persona que ha escrit l’article…

  6. Ep mestre, aquestes paraules … i moltes més.
    Tot i que si t’he de ser sincer, jo sovint endego la tasca de rescabalar-les, gafo la xaupa i les desenterro i les trec del cementiri on eren i, tot emprant-les els hi donc un buf de vida. Un exemple; a base d’emprar i subratllar i emfasitzar expressions com “tant de bo” o “prestatge” enlloc de l’anguniós “ojalà” i “estanteria”, te n’adones que al voltant teu comença a donar resultat, comencen a circular més. I això tot amb el risc de quedar com un perfecte pesat mestretites!

  7. I què me’n dieu del “sap a” per “té gust de”, o l’“olora a” per “fa olor de”? Quin greu…

  8. I també cal lamentar la desaparició del locatiu “hi”.
    Artur, en castellà també s’hauria de diferenciar entre “oír”, acció involuntària , I “escuchar”, posant-hi atenció. A classe quan un /a alumne /a em deia “no se escucha” jo li responia que aquest era el problema, que no hi posaven atenció.

  9. També es confon continuament ‘posar’ i ‘ficar’. I els meus pares -i jo- deiem ‘auto’ , en comptes de ‘cotxe’. Però els meus fills diuen cotxe. I per cert la meva àvia deia ‘anar a estudi’, la meva mare ‘anar a l’escola’, i els meus fills ‘anar al cole’

  10. Benvolgut lingüista, com podeu escriure aitals castellanades?

    *per partida doble> doblement
    *felicitar el Nadal> desitjar un bon Nadal, donar les felicitacions per Nadal
    Mot (=terme, vocable) # Paraula (discurs, acte de parlar, seguir de mots)

    Trepant també Perforadora.

    Per als comentadors, aquests mots són castellanismes:

    *quedar: restar, romandre
    *ja que (causal) > puix que, col que, atès que
    *llàstima> greu, pena
    *el mateix > la mateixa cosa
    *llistat> llista
    “ningú no se n’adona que” > ningú no s’adona que
    *formen part> són part

    • Res del que diu són castellanismes passat de “el Nadal”, el “ja que” i “llàstima”. De “per partida doble” no sabria què dir-ne, però Pep: que en català es diguin mots o paraules igual que en castellà no vol dir que siguin castellanismes, per se. Cal ser curosos a l’hora de sentenciar categòricament. En tot cas aquest procedir de posar al sac dels castellanismes mots o expressions catalanes només perquè s’hi assemblen o hi són paral-lels no sé si no és pecar de castellanista: sempre resulta que la primacia de l’origen i difusió dels mots o locucions és castellana. És clar que el castellà gaudeix d’una superioritat militar i diguem-ne política però això no vol dir que un hom pugui prescindir olímpicament de demostracions científiques per a cada cas, i això exigeix documentar i datar el mot en català i en les altres llengües, valorar-ne les evolucions, l’etimologia, els usos i formes actuals si s’escau, l’arrelament, la necessitat etc. Només procedint així en cada cas ens podrem fer una idea general de l’ambient i història del mot o expressió en qüestió i podrem valorar-lo. Moltes expressions és cert que són recents i és evident que recentment la llengua catalana s’ha vist influenciada o intervinguda pel castellà i el francès de mala manera, però això no vol dir que igualment moltes d’aquestes expressions o mots no puguin ser catalans. Cal demostrar si són castellans, com cal demostrar si són italians, suecs o catalans. La resta és fer llistes o llistats a la lleugera sense cap base científica, una mica com fa el club d’en Bilbeny però amb la tària a l’inrevés: ells veient catalanismes pertot; vostès veient arreu castellanismes. I tot plegat etimologies flairisonants.

      La força política la té ara el castellà, però fa ben poc eh! Si estudiem els mots a fons ens adonem que sortim guanyant els catalans, que molts dels suposats castellanismes no ho són si no els pretesos purificadors. Per exemple, la confusió de mot i paraula no és pas atribuïble als castellans. Li asseguro que no tenen tan de pes com vostès els volen fer tenir.

      No siguin tan lleugers, home!

  11. Cada vegada és més generalitzat l’ús de “Bones!” per saludar. I així com força paraules de l’article encara són ben vives al meu entorn, fa feredat la penetració d’aquesta còpia horrorosa del “buenas” (tardes) a qualsevol lloc i hora.

  12. Hi ha esdeveniments i hi ha actes. D’un esdeveniment també en podem dir succés, però d’un acte no. I de tot se’n diu “event” en anglès, vet aquí un cas en què la nostra llengua és més rica.

  13. Avui, amb el meu home, comentava el mot les estrenes de Nadal. Ara tothom parla del “aguinaldo” o pitjor de l’aguinaldu !!!!
    Hi ha molts motst bonics perduts. Estem empobrint entre tots el llenguatge.

  14. Ja va bé que desaparegui ‘desvelar’. Aquest mot és un castellanisme dels que hi ha als diccionaris. En català és REVELAR (tampoc és ‘desvetllar’, no cal dir).
    Els altres no haurien de desaparèixer.