El llegat de Carme Junyent

D’ençà que la lingüista Carme Junyent va deixar-nos el setembre passat, diverses editorials han publicat obres pòstumes que recullen alguns dels seus textos més significatius i mantenen viva la seva presència. És el cas, per exemple, de No patiu per mi (Comanegra), que va veure la llum ja a l’octubre del 2023. En aquest llibre es reuneixen els articles que Junyent va publicar a VilaWeb l’últim mes de la seva vida, quan ja sabia que es moria. Són peces escrites a partir d’una de les grans passions de l’autora, la cuina i els restaurants, que funcionen, com diu al pròleg de l’obra Pere Comellas –traductor i lingüista, i gran amic de Junyent–, com «un curset accelerat de joia de viure, i de coratge a l’hora de morir». 

El mateix Pere Comellas edita per a Onada Edicions El valor de la diversitat lingüística. Els textos d’aquest recull tenen com a fil conductor l’amenaça del patrimoni lingüístic de la humanitat, un dels principals punts de partida del pensament de Junyent. L’interès de l’autora per l’estudi de les llengües amenaçades va néixer els primers anys de la seva carrera universitària, i es va concretar en la creació del Grup d’Estudis de les Llengües Amenaçades. Junyent treballava sempre des de la defensa de la multiplicitat, com es pot veure a les peces que publica Onada Edicions, en què es toquen temes com el valor de la diversitat lingüística i les amenaces que l’assetgen, la diversitat lingüística a Catalunya, la situació del català i el seu futur, o la problemàtica del llenguatge inclusiu.

Una altra obra que reuneix textos sobre el multilingüisme i les llengües minoritàries és Deu lliçons per a salvar el català (La Campana), editat pel cap d’estil de VilaWeb, Jordi Badia i Pujol, i amb pròleg d’Assumpció Maresma Matas, editora del mateix diari. L’objectiu d’aquest recull és donar continuïtat a les aportacions de Junyent sobre la preservació de les llengües amenaçades, el català com a eina de cohesió social, o els perills de les polítiques lingüístiques, entre altres. Són articles divulgatius, però no per això menys rigorosos, escrits des de la confiança en les noves generacions i amb propostes per avançar cap a la preservació de la llengua.

Finalment, una última part d’aquest llegat que ens deixa Junyent és el llibre T’estimo com la sal (Viena Edicions), editat per la mateixa lingüista conjuntament amb Simona Škrabec. Es tracta d’un recull de relats ficcionals, autobiogràfics i assagístics en què diverses autores catalanes analitzen la relació de pares i filles des de dues grans perspectives: la necessitat d’emancipació de la filla i el pare com a ésser vulnerable.