latin lovers doing dusty music

Als Tiny Desk Concerts s’hi ha colat un caganer. Marta Torrella i Helena Ros, Tarta Relena, l’han deixat com qui no vol la cosa entre un sintetitzador i una olla de coure, així mig en broma, però no tant. El vídeo que trobareu més avall forma part d’una sèrie de concerts en directe que acull la nord-americana National Public Radio (NPR), en una tirada titulada «globalFEST», i el veureu publicat dins un canal que té més de nou milions de subscriptors d’arreu del món. És així com poques hores després de publicar-se, a mitja tarda –quan pengem aquest article–, el gregorià progressiu, folk tronadet, de les catalanes passa de les 17.000 reproduccions, amb comentaris d’Angola, Brasil, Japó, Polònia, Estats Units o Alemanya.

Felix Contreras, cocreador del programa de ràdio i podcast Alt.Latino de l’NPR, deixa escrit a la descripció del vídeo que la primera impressió que va tenir en veure aquest duo va ser «un recordatori que la veu humana deu ser l’instrument musical més antic de la humanitat». Segurament l’és, i el més democràticament universal: el que tenim tots, el que sempre portem a sobre. Així, també recomana activar els subtítols que tradueixen a l’anglès les lletres per no perdre’s un dels elements clau de la proposta –la creació d’universos atemporals, antics i futurs alhora– i en destaca la força de les imatges que evoquen, la lírica de segles passats.

Aquesta és la primera vegada que el canal acull música d’arrel de casa nostra, però hem de dir que el 2019, la compositora i guitarrista reusenca assentada a Nova York, Lau Noah, ja va portar-hi algunes de les seves cançons –una de les quals en català–, oníriques, plenes de màgia i poesia. En qualsevol cas, cal dir que l’actuació de les Tarta Relena arriba després d’una primera gira de punta a punta dels Estats Units a la primavera del 2022 i una segona tirada de concerts a quatre ciutats més d’Amèrica del Nord, aquest estiu passat. Una mica, potser ja ho sabíem, però també està bé recordar-ho: que rebuscar textures vocals sobre beats electrònics agrada aquí i a l’altra banda de l’oceà, que celebrar la tradició i reinterpretar-la no passa de moda.

Des d’aquesta casa, som molt fans del duo (Premi Calàndria 2019 de Núvol) i de la seva música, que explora dissonàncies i timbres, que juga amb cançons pròpies i melodies tradicionals de la Mediterrània, que estira i esborra la línia entre l’arranjament i la composició, que des de la simplicitat rebenta l’expressivitat. Per això, d’aquestes línies, només en sortiran paraules boniques i una forta celebració per haver pogut actuar en una finestra tan gran, un «temple de la música» per on han passat grans estrelles, figures que arrosseguen masses. Elles són «latin lovers doing dusty music», i ho fan fàcil tot i no ser-ho, diuen molt amb molt poc: però jo no us he de convèncer, només cal que les escolteu, com ho està fent gent d’arreu del món.

Hi porten cinc temes –en cinc idiomes diferents– dels seus discos Fiat Lux (aquí en teniu la ressenya) i Ora Pro Nobis. La tradicional grega Me Yelassan, que picant de mans amb compàs d’amalgama ens dona la benvinguda; Tota Pulchra, en llatí, que despullada de tot, destapa harmònics descaradament. «Aquesta és una cançó de Còrsega a la Mare de Déu, de qui en som molt fans», diuen. Segueixen amb El Suïcidi i el Cant, en català i composta a partir de versos de poesia popular improvisada de les dones paixtu, a l’Afganistan; Safo, «paraules molt antigues» que parlen d’una ruptura, el final d’una relació escrita al s. VI a. C., però ben actual; i acaben amb Las Alamedas, un poema de l’andalús Federico García Lorca, que cantaven d’adolescents al cor, i que aquí versionen a la seva manera.