Els dietaris de Mircea Cărtărescu, una contribució originalíssima i exemplar

Lleonard Muntaner, Editor celebra enguany 30 anys de la fundació de l’editorial, i com a novetat de Sant Jordi publica el volum Dietaris 1990-2017. Una tria de Mircea Cărtărescu, en traducció del romanès al català de Xavier Montoliu Pauli i pròleg de D. Sam Abrams, que el proper 15 d’abril a les 18.30 mantindrà una conversa amb Mircea Cărtărescu a la Biblioteca Jaume Fuster en el marc dels Diàlegs de Sant Jordi. Per cortesia de l’autor, us oferim uns fragments d’aquest pòrtic. 

Un fenomen que sovint no queda prou clar és el de les contribucions distintives o especials, o fins i tot úniques, que la cultura catalana ha fet a la literatura universal. A tall d’exemple, en citem alguns casos. Ramon Llull, a Llibre d’Amic i Amat (1276-1278), partint de la Bíblia, crea l’antecedent del poema en prosa modern. Cebrià de Montoliu, l’any 1909, porta a terme una de les primeríssimes traduccions de Fulles d’herba a llengües estrangeres. Amb Xabola, una novel·la escrita el 1941 i publicada el 1943, després retitulada Crist de 200.000 braços el 1974 en l’edició definitiva, Agustí Bartra és un dels fundadors de la literatura concentracionària a nivell internacional.

Ara, amb la publicació de l’esplèndida traducció d’aquesta tria dels dietaris de Mircea Cărtărescu, duta a terme per Xavier Montoliu Pauli amb extraordinària sensibilitat i encert, tenim un altre cas en què la literatura catalana duu a terme una iniciativa que la situa al capdavant de la literatura europea i internacional. En definitiva, el llibre que tenim a les mans és una veritable primícia, ja que, si no m’erro, només n’existeix una versió parcial al suec com a antecedent.

Fora de Romania, la idea que tenim de l’obra general de Cărtărescu correspon al que podríem anomenar, seguint la lliçó de Sigmund Freud, amb la psique humana representada a partir de la figura de l’iceberg, la part visible, el pinacle es dreça sobre el nivell de l’aigua del mar. Es tracta, naturalment, dels llibres de poemes, com Res; els llibres de relats, com Per què ens estimem les dones; les novel·les breus, com El ruletista o Travesti; les novel·les de gran escala, com Encegador o Solenoide; els assaigs, com Postmodernismul românesc; el periodisme i les traduccions de Charles Simic, Bob Dylan i Leonard Cohen, que acrediten Mircea Cărtărescu, inqüestionablement, com un dels autors fonamentals del panorama literari actual a nivell global. A més, a banda de ser un gegant literari, té la particularitat de ser un autor decisiu perquè està indicant el camí de sortida de l’atzucac de la postmodernitat, una particularitat que comparteix amb ben pocs dels seus contemporanis o coetanis.

El dietari de Mircea Cărtărescu ocupa un lloc destacadíssim o capital en la producció general del nostre autor i, alhora, representa una autèntica singularitat en el terreny del memorialisme de tots els temps. Cărtărescu va encetar el seu dietari el 17 de setembre de 1973 quan tenia 17 anys i, des d’aquella llunyana data de l’adolescència, hi escriu de manera constant i assídua. Això significa que el 17 de setembre de l’any passat Cărtărescu va celebrar 50 anys de dietarista. I també significa que és la seva obra més extensa, una obra consubstancial a la seva vida, una obra oberta i continuada que només quedarà tancada o conclosa amb el seu decés.

En el marc dels Diàlegs de Sant Jordi, Biblioteques de Barcelona i Lleonard Muntaner, Editor han organitzat la conversa entre Mircea Cărtărescu i D. Sam Abrams a propòsit de la traducció en català dels Dietaris. L’acte tindrà lloc el proper dilluns 15 d’abril, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Les inscripcions per assistir a l’acte s’han de dur a terme en aquest enllaç.