Tarta Relena, l’instrument més natural

Parlem amb Tarta Relena, que el 17 de novembre actuaran al Festival Càntut. |

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

La proposta de Tarta Relena és una sessió de gustosa ‘a cappella’ millennial. Cançons tradicionals pescades en diferents racons de la Mediterrània (de Grècia a Menorca), cuinades amb aliments electrònics. El pròxim 17 de novembre, la formació serà al Festival Càntut de Cassà de la Seva per presentar el seu primer treball, Ora pro nobis (The Indian Runners, 2019). La coberta del disc és un pintallavis de ressaca, síntesi visual i precísa del caràcter alliberat del grup. Hem parlat amb una de les seves dues integrants (de 25 anys totes dues).

Tarta Relena són Marta Torrella i Helena Ros. |

Núvol: Qui sou i què proposeu?

Marta Torrella: Som la Marta Torrella i l’Helena Ros i cantem ‘a cappella’ cançons de la tradició oral, en general. El que ens agrada pensar, però, és que tractem les cançons de la tradició oral com la resta de música que no ho és. Juguem sobretot amb els arranjaments de les nostres veus, aquest és el nostre impacte, les nostres veus juntes. Tenim veus que sonen molt diferent, però juntes tenen un timbre molt especial.

Quina formació teniu?

L’Helena té formació musical, però no formació superior. Ha cantat en cors, com ara al cor de noies de l’Orfeó Català. Té, doncs, una formació de cant clàssica. A part, també és lingüista. Jo he fet classes de cant modern a l’ESMUC. També he cursat cant flamenc. I soc musicòloga.

En quin moment formeu Tarta Relena?

Nosaltres som amigues des de petites. Anàvem juntes a l’escola. L’Helena va entrar més tard que jo a l’escola on ens vam conèixer i em va demanar que fóssim amigues; jo li vaig dir que ‘vale’. Així va començar la història. Les dues som de Barcelona. Quan érem adolescents cantàvem juntes en un cor, ens agradava molt la música coral. Després, amb el temps, vam començar a fer cançons quan quedàvem. No sempre, és clar. Versions dels Beatles i altres grups que escoltàvem. L’Helena toca la guitarra i jo el piano i anàvem provant arranjaments de les veus amb els instruments. Tocar instruments, però, ens molestava perquè ens impedia centrar-nos en les veus, en el cant. Vam acabar abandonant els instruments per poder treballar les cançons. Juguem, doncs, amb les veus, però també ens interessa introduir elements d’electrònica. Cada vegada més, en la mesura que anem aprenent. Ens agrada barrejar elements sintètics de la música electrònica amb l’analogia de les nostres veus, l’instrument més natural.

A la vostra ‘bio’ d’Instagram dieu que sou un grup de ‘folk tronadet’ i ‘gregorià progressiu’.

Són descripcions amb un punt de conya. Algú ens ha dit que fem ‘gregorià progressiu’ i el ‘folk tronadet’ és collita pròpia. Hi ha un punt de sentit de l’humor, no volem caure en purismes. Cantem cançons tradicionals amb tot el respecte i la impressió que ens causa aquesta música, però alhora no estem perpetuant cap tradició. Fem una proposta que és vàlida per nosaltres.

Per cert, per què aquest nom?

És una ximpleria. Són els nostres noms amb la inicial substituïda per la inicial del primer cognom corresponent. Ens ho dèiem quan érem petites. Ens ajuda a mantenir el sentit de l’humor i la lleugeresa, que necessitem per estar còmodes amb el projecte. Un sentit de l’humor que no respon a la nostra música.

Podem entendre Ora pro nobis com un viatge per la música tradicional oral d’una part de la Mediterrània. Viatgeu per recollir aquest material? Grècia, per exemple, té una presència important al disc. També us traslladeu a Còrsega (Tota pulchra) o Menorca (Cecília).

De moment no podem viatjar gaire, però seria brutal poder-ho fer. Pel que fa a Grècia, jo he pogut fer llargues estades a Creta, on sí que vaig poder recollir cançons. Últimament, als concerts toquem quatre cançons gregues, tot i que a l’àlbum només n’hem inclòs dues. Una altra estarà a l’EP que publicarem a principis de l’any vinent. L’arcàdia forta és Grècia, sens dubte. Tou Votanikoú, per exemple, és una cançó de rebetiko, un gènere musical dels anys 50 i 60 que es cantava als ports de les zones més industrials i urbanes de Grècia. Fins ara hem tocat el nord-oest de la Mediterrània. Ens agradaria ampliar el repertori amb músiques de la riba sud, però ens queda una mica lluny.

En què consistirà aquest nou EP?

Serà una mena de cua de l’àlbum, d’aquí que es tituli Intercede pro nobis. Hi continuarà havent-hi un interès per la tradició oral, però també hi hem inclòs alguna peça escrita per nosaltres. Seran les nostres primeres lletres publicades. Després de publicar l’EP, començarem a treballar amb el segon disc.

Quins són els vostres referents?

No et sabria dir un referent claríssim. Pensem sobretot en Björk, perquè s’atreveix a fer coses diferents, a provar coses noves. És potser qui més ens ha influït. També és un referent Maria del Mar Bonet o alguns cantaors flamencs. I ens fixem, és clar, en la gent que canta cançons de sempre. És una feina discreta però valuosa i preciosa.

De Björk, de fet, en feu una versió de Lionsong, que esdevé Figues. Per què heu escollit aquest tema?

Pels arranjaments, sobretot; voldríem que la cançó, que és boníssima, fos nostra. També per la lletra, que té una estrofa poderosa. A la meitat, però, seguim amb una cançó mallorquina.

Quina és, finalment, la reacció a la vostra música?

La resposta, la reacció, és bona; ens van sortint bolos i les crítiques són positives. Crec que és una música que està sorprenent en segons quins entorns. Potser fem música tradicional; folk, si tu vols; però tot i això ens programen en circuits indies. Crec que aquesta ambivalència sorprèn i això ens agrada, ens hi sentim identificades. Estem molt animades, amb moltes ganes de fer coses.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació