Telecogresca: no tot en la vida és faena

El grup valencià ZOO ha fet el seu últim concert a Catalunya escollint per localització el Fòrum de Barcelona. Tot i comptar amb el comiat d’un grup tan escoltat a les nostres terres, l’organització ha volgut oferir-nos la possibilitat d’escoltar artistes com Jazz Woman, Sara Socas i DJ Trapella o Dan Peralbo i el comboi, entre d’altres.

Just a l’entrada del festival hi havia gent preguntant si teníem per casualitat entrades extra, ja que s’havien quedat sense. Totes les entrades exhaurides! Aquest ja era un clar indicador de les magnituds dels concerts i de l’ambient que trobaríem un cop dins. Les ronyoneres, les cintes per al cabell, la roba còmoda i ampla i les dessuadores amb declaracions antifeixistes eren el codi de vestimenta.

Les consumicions es compraven mitjançant un sistema de recàrrega de la pulsera del festival. No es formaven cues massa llargues i hi havia un ambient agitat i expectant, com en els instants abans d’un eclipsi. Tothom sabia que el comiat de ZOO seria inoblidable, si estaven allà és perquè havien seguit el grup, fidel a les festes majors, i hi havia una mescla heterogènia de parlars, des del valencià fins al mallorquí, passant pel lleidatà i el barceloní.

La cantant i freestyler Sara Socas va sortir a l’escenari sobre tres quarts de deu. Enmig dels seus temes, ens va sorprendre amb un freestyle en directe que va ser molt ben rebut pel públic. La multitud s’anava congregant al nostre voltant, gaudint alhora de l’actuació i del quasi palpable formigueig d’estar visquent una nit memorable.

Quan va sortir finalment el grup valencià a l’escenari, la plaça va esclatar com una fera. Tot eren rialles i crits d’emoció. Himne rere himne, van anar exposant la seva discografia, basada en ritmes ferotges i lletres esmolades. Els temes que cantaven anaven des de la crítica al feixisme, la necessitat de lluitar contra l’opressió i el poder dels bons mestres. Algunes de les seves lletres no és que s’acostessin a la poesia, s’hi submergien completament.

Cada cop que el cantant principal del grup, en Toni Sánchez, parlava, es feia un silenci solemne, on es podia aprofitar per agafar aire i notar l’agradable brisa d’una nit de primavera refrescant-nos. Va agrair tant l’acompanyament dels músics com dels ajudants que fan que l’espectacle sigui possible des de segon pla. També va ser molt celebrada la participació del cantant Pep Gimeno, ‘Botifarra’.

És difícil descriure què es sent ballant enmig d’una olla a l’última representació en directe que escoltaràs de Tobogan, però s’assembla bastant a baixar a tota velocitat per una muntanya russa.

La darrera meitat del concert va ser encara més explosiva. Algunes de les cançons que van sonar van ser La mestra, on explicaven l’esforç del professorat perquè l’educació s’alliberés de les cadenes del franquisme, o Cap per avall, on critiquen l’opressió dels pobles. Quan va sonar Esbarzers vam embogir i ens vam transformar en una mateixa massa de cossos saltant, ballant i movent-nos alhora. Es van obrir enormes olles, que consisteixen en formar espais sense gent enmig del públic i quan s’arriba al punt de màxima força de la cançó, tothom salta a dins, xocant els uns amb els altres i cantant fins a perdre l’aire.

És difícil descriure què es sent ballant enmig d’una olla a l’última representació en directe que escoltaràs de Tobogan, però s’assembla bastant a baixar a tota velocitat per una muntanya russa notant l’aire impactant amb la teva cara, amb la diferència que al concert et sents acompanyat per la resta de seguidors que estan caient al buit amb tu. 

No cal dir que quan el concert va acabar es va formar una gran ovació i es van escoltar càntics de “Panxo, Panxo!”, que és com anomenen al cantant. Tot i que mentre la música sonava no ens n’adonàvem, estàvem esgotats. Els milers d’espectadors van anar dispersant-se entre les barres, les taules i les diverses  parades amb menjar.

Aprofitant l’entrada de premsa, vaig poder anar a la carpa VIP. Allà és on es reuneixen els organitzadors de la Telecogresca, actuals i passades, juntament amb els cantants i altra gent influent. Per allà van passar en Ricard Ustrell i en Jordi Évole, mostrant un cop més la importància d’un festival com aquest.

La pinzellada diferencial d’aquest espectacle és la congregació de més de 200 voluntaris que han fet possible l’esdeveniment, tots ells estudiants. I ho han aconseguit tot pel seu compte, sense la intervenció del professorat ni de professionals. A més, la Telecogresca no és la única festa que organitzen els alumnes de Telecomunicacions, a ella se li sumen la Festa de dia i la Telecofarra. És ben sabut que és una carrera amb un elevat pes de treballs, però com ZOO diu: “Que no tot en la vida és faena” i divertir-se és necessari per relaxar el pes d’uns estudis exigents.

La dedicació i l’amor amb que s’ha creat la Telecogresca és admirable, ja que és un projecte promogut pels estudiants de Telecomunicacions de la UPC. Ben organitzats, han aconseguit llogar el Fòrum, convèncer a ZOO per fer el seu comiat de Catalunya durant el festival i exhaurir les entrades. Quin gran honor dir que la meva carrera té gent tan potent i capaç d’aconseguir aquestes fites, són un exemple a seguir per tots nosaltres.