Sota l’ombra de Händel

“Dir que Händel és el gran compositor del segle XVIII ens fa sentir còmodes. És una qüestió de màrqueting. Necessitem crear pilars i, per tant, posem en valor els compositors més comercials. Sí, Händel és molt bo, però hi ha molts altres compositors que han quedat oblidats i no tenen res a envejar-li”. Al parer del contratenor Xavier Sabata (Avià, 1976), els músics especialitzats en la interpretació històrica, com ell, tenen el deure de “divulgar repertori de gran qualitat que ha romàs a l’ombra”. És per això que ha engegat amb l’orquestra Vespres d’Arnadí el projecte Gli InVisibili, un recital que agrupa noms “invisibles” en els programes habituals de música antiga: Tomaso Albinoni, Giovanni Bononcini, Antonio Lotti, Giovanni Alberto Ristori, Giovanni Porta, Francesco Gasparini, Nicola Porpora, Francesco Mancini, Geminiano Giacomelli, Domenico Natale Sarro… El proper dissabte 29 d’abril, a dos quarts de set de la tarda, presentaran al Palau de la Música Catalana una selecció de deu àries d’òpera seria, signades per aquests compositors eclipsats pel mainstream.

Del repertori del Palau, Sabata en destaca la gran varietat estilística. “Hi trobem des d’àries plenes de focs artificials, que pertanyen a l’escola napolitana, fins a músiques més sòbries, amb un barroc més latent”. El que comparteixen tots els compositors, però, és que van treballar durant el segle XVIII, que és quan el gènere de l’òpera seria va esdevenir més popular i va catapultar a la fama alguns cantants —sobretot, sopranos i castrati. Hi ha àries llargues, com “Mi par sentir la bella” (Gianguir) de Giacomelli, que dura gairebé deu minuts. Sabata ressalta l’última obra del concert, “Gelido in ogni vena” de Sarro, una versió de la famosa ària de Farnace, que Vivaldi també va adaptar. “La versió de Sarro parteix del text original (“vaig veient com la sang se m’està gelant”), però té la peculiaritat que està escrita en un to major, que normalment s’associa a àries furioses, alegres o d’amor. És una ària molt bella, d’un gran pathos, i és idònia per cloure el concert”, explica el contratenor.

Ara bé, Gli InVisibili no és només un homenatge als compositors oblidats del segle XVIII, sinó també als instruments que normalment queden amagats entre la massa sonora de l’orquestra. “Moltes de les àries seleccionades tenen un instrument solista, i vaig pensar que seria una bona ocasió per fer ressortir la faceta solística dels músics de Vespres d’Arnadí”, diu Sabata. Escoltarem, doncs, àries amb diversos solistes: des del violí i el violoncel fins a l’oboè, la trompa i la tiorba. Tots aquests músics compartiran el focus escènic amb el contratenor, que confessa que, “després de col·laborar tants anys amb Vespres d’Arnadí, considera que hi té una relació d’amistat, gairebé familiar”.