Cantar Àngel Guimerà

Pot semblar pretensiós lligar un cantautor com jo a la figura d’Àngel Guimerà, però crec que la meva trajectòria bé justifica la simbiosi entre el poeta i el músic que soc.

El meu recorregut en el món de la cançó és dilatat. Els primers passos els vaig fer l’any 1967 amb només 14 anys i junt a dos germans meus, el Frederic i l’Àlvar. Aleshores vam formar el grup de Cançó Catalana, El Tricicle, nom suggerit pel poeta Pere Quart, que va venir a ser com el padrí de tots tres germans cantants. “Tres Roda…? Un Tricicle!”, va dir.

El recorregut del nostre grup, fins a la seva dissolució, va durar 5 anys; anys crucials perquè jo madurés una manera molt personal d’entendre la música i la seva relació amb els grans poetes catalans.

El primer resultat d’aquella maduració primerenca el remunto a l’any 1972 amb la creació del grup Taverna 2, junt amb el músic Juan José Olives (Santa Cruz de Tenerife 1951 – Sant Cugat del Vallès 2018) amb un recital  monogràfic presentant a La Cova del Drac de Barcelona amb cançons sobre poemes de Josep M de Sagarra, musicats pel Juanjo i per mi.

La idea monogràfica de musicar poetes ha seguit persistint al llarg dels anys, i, tot i que el 1975, vaig decantar la meva carrera cap el teatre, no he deixat mai de fer cançons i presentar-les de manera esporàdica.

Alguns dels poetes musicats, a més de Josep M de Sagarra i presentats com un tot dins un recital han estat: Miquel Martí i Pol, amb el muntatge Inventari de Poble, presentat amb El Tricicle; Pere Quart, del qui he musicat la totalitat dels poemes del primer recull del poeta Les decapitacions i que enguany fa 90 anys de la seva publicació; Josep Palau i Fabre, presentant l’espectacle L’alquimista; Frederic Mistral, amb motiu dels actes de celebració dels 150 anys del naixement del poeta; Tomàs Garcés, amb el recital El que no passa mai amb motiu del centenari del seu naixement; Josep Antoni i Esteve Corbera, amb el CD Tornarem a viure; Joan Maragall, amb el CD L’elogi de la cançó; Francesc Garriga, amb motiu del recital In memoriam; i Àngel Guimerà amb el CD ÀÀ.  A aquesta llista de poetes caldria afegir d’altres que he musicat i que van quedar reflectits l’any 2002 quan vaig tornar a gravar cançons i editar els dos primers CD,s, Musica per a poetes. Aquesta dèria pels poetes s’hi afegeixen les cançons amb poemes propis i els musicals que he escrit al llarg dels anys.

La relació amb Àngel Guimerà neix el 2016 a partir d’un treball presentat al cicle de Lectures a la Fresca de Sant Cugat del Vallès i dedicades a Guimerà, amb un espectacle titulat L’univers poètic d’Àngel Guimerà. Tot i que de manera habitual el cicle s’orienta cap el teatre, aquell any vaig proposar de treballar la poesia de l’autor donat que és poc coneguda pel públic en general, per no dir gens.

Per confegir l’espectacle i musicar els poemes vaig fer un retir de tres dies a Bellver de Cerdanya, guitarra en ma i amb el llibre de la poesia completa d’Àngel Guimerà confegit per Blanca Llum Vidal, amb l’esperança de que, en tornar, tindria elaborat un guió incipient que al final esdevindria l’espectacle. Aleshores es va produir un fet no previst i que no m’havia passat mai. Després d’una tria generosa de poemes que per a mi eren susceptibles de transformar en cançons, la musica es va desplegar sobre d’ells com si fos una cascada de notes que s’anaven situant entre els versos de Guimerà. Això succeïa la nit d’un divendres, i la matinada del dissabte havia composat 12 temes, sense entendre ben bé què havia passat. La resta del cap de setmana em vaig dedicar a polir les cançons i entrellaçar els fragments en prosa que servien per situar, no només a Guimerà com a poeta sinó també el sentit i la transcendència de la seva poesia.

D’aquell fet no he dubtat a creure que aquella nit i d’alguna manera el poeta de La Renaixença es va fer present i em va traspassar tota la música que secretament guarden els poemes. Però no m’era estrany. En el pròleg del meu CD L’elogi de la cançó sobre poemes de Joan Maragall, vaig incloure aquesta citació del poeta, i que faig meva:

I sabeu vosaltres la força d’un home que arriba amb la cançó als llavis? No hi ha pas res més fort que una cançó: tot ho venç i davant d’ella tota cosa es doblega, transforma i il·lumina. Sols cal saber-la treure de ben endins i saber-la cantar ben enfora. Aquest és l’art del poeta.

L’any següent vaig proposar a en Pep Pladellorens de fer els arranjaments per editar el CD i li vaig demanar a la Mone Teruel que m’acompanyes, i, entre els tres, interpretéssim les cançons. Volia gravar un disc sense artifici, només amb l’acompanyament del piano, talment com uns Lieds a la manera alemanya. Així el 2017 apareixia el meu 6è CD, ÀÀ. No em va caldre una efemèride per editar-lo, només el desig d’oferir les meves cançons al públic i dir amb veu ben alta, i amb ufana satisfacció, que havien sorgit dels versos del poeta.

No sé de cap altre cantautor que s’hagi endinsat tant en la poesia de Guimerà. Per això avui, coincidint amb la seva data de naixement i amb el fet que enguany es commemoren 100 anys de la seva mort, és una magnífica ocasió per recuperar aquest projecte que va néixer fa 7 anys i donar a conèixer L’Univers poètic d’Àngel Guimerà.