Shum, el dibuixant rescatat

En Kap és, sens dubte, un dels humoristes gràfics catalans amb més projecció internacional. Més enllà de les seves caricatures, però, aquest ninotaire anomenat Jaume Capdevila també és un dels principals estudiosos i divulgadors del nostre patrimoni il·lustrat. En el sisè volum de la col·lecció «Doble Tinta» de Pagès Editors, Capdevila ajunta les seves dues facetes per oferir-nos una meticulosa biografia d’Alfons Vila i Franquesa, més conegut com a Shum, un dibuixant satíric del temps de la Segona República, gairebé oblidat, que va haver de superar un terrible procés penal després de ser acusat de pertànyer a una cèl·lula terrorista anarcosindicalista. Brillantment estructurada, Shum, el dibuixant de les mans trencades ens aproxima a la figura d’aquest artista que va ser víctima accidental d’una explosió i va morir exiliat a Mèxic el 1967.         

El volum destaca per la seva acurada documentació, que beu de l’assaig Shum. El dibuixant anarquista (Diminuta Editorial, 2018), editat pel mateix Jaume Capdevila al costat del periodista i crític d’art Josep Maria Cadena i l’estudiós de la premsa humorística catalana Lluís Solà i Dachs. Organitzat com si fos un thriller, Capdevila ens va desvelant facetes de la tumultuosa vida del dibuixant gràcies al testimoni dels qui el van conèixer o, d’una manera o altra, s’hi van relacionar. Al llarg del volum es fa evident el depurat estil caricaturesc d’en Kap, que excel·leix, sobretot, a l’hora de retratar personatges recognoscibles pel gran públic com el rei Alfons XIII o el president Lluís Companys i Jover.

Però el que més cal ressaltar d’aquesta biografia il·lustrada és l’habilitat de Capdevila per infiltrar-hi temes que van més enllà de la vida de pel·lícula del protagonista. Per les pàgines de Shum, el dibuixant de les mans trencades desfilen la lluita obrera i els ideals del moviment anarquista i llibertari; no és d’estranyar, doncs, que el volum compti amb el suport de la CGT de Lleida d’on era originari Alfons Vila, nascut el 1897 a Sant Martí de Maldà (Urgell). També hi ha lloc per a denunciar les tortures i la impunitat policial de la restauració borbònica i l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Una arbitrarietat que, a jutjar pels fets ocorreguts els darrers anys, ha estat una constant d’aquest país des de fa més d’un segle.

És curiós observar com, d’un temps ençà, esperonats per l’actualitat política, diversos artistes i creadors han començat a preocupar-se per abordar i denunciar aquesta arbitrarietat judicial. És el cas de la nova novel·la gràfica de Jaume Capdevila «Kap», però també d’espectacles recents com Jauría, que ha esgotat entrades al Teatre Romea i tornarà al setembre al Teatre Goya, o l’obra Els criminals, acabada d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya.

Sigui com sigui, el nou llibre de Kap, que ja va col·laborar amb Pagès Editors amb l’adaptació gràfica de la novel·la Cavalls salvatges de Jordi Cussà, publicada l’any 2021, rescata de l’oblit un gran artista autodidacte que va arribar a causar furor a les pàgines dels diaris d’abans de la Guerra Civil Espanyola i del qual, després, gairebé ja no se’n va saber res més.

De ben jove, Alfons Vila i Franquesa «Shum» s’escapà de casa per anar a viure a Barcelona, on sobrevisqué fent caricatures i dibuixos i col·laborant amb revistes com el setmanari satíric Papitu. Instruït en els ideals de l’anarcosindicalisme pel seu amic Domènec Roca, més conegut com a Lluís Humbert –o per l’anagrama «Shumbleriut», d’on Vila n’extrauria l’acrònim Shum– el jove Alfons s’involucrà en grups d’acció anarquista després d’una poc reeixida estada a París.

Tot i que Vila solia fer tasques de vigilància i transport, perquè sabia conduir vehicles, una habilitat poc comuna entre la població a principis del segle XX, fou considerat còmplice i autor de diversos atemptats contra estaments conservadors de la societat barcelonina de l’època. La seva vida es va capgirar quan el 2 de maig de 1921 una explosió fortuïta li va provocar cremades importants, tot destrossant-li les mans. El grup anarquista al qual pertanyia estava elaborant explosius en un pis del carrer Toledo del barri de La Bordeta de Barcelona quan alguna cosa va anar malament i tot va volar pels aires. Hi va haver diversos morts i ferits. Vila va ser un dels pocs supervivents i, com a tal, les autoritats van voler infligir-li un càstig exemplar.

Shum, el dibuixant de les mans trencades desgrana la seva vida en paral·lel al seu procés de recuperació –Vila va haver d’aprendre a tornar a dibuixar– i al seu judici ple d’irregularitats. Un plet que la CNT i els mitjans de comunicació d’esquerres –d’arrel sindical, socialista o cooperativista– varen utilitzar per atacar i afeblir el sistema de la restauració i, molt especialment, el règim dictatorial de Miguel Primo de Rivera. El cas tingué un gran ressò mediàtic, fins i tot internacional, i els dibuixos de Vila, aleshores conegut amb el sobrenom de El poeta o sota la identitat falsa de Joan Baptista Atcher es començaren a fer famosos.

De fet, la firma de Shum va néixer a la presó i, des d’allà, va triomfar entre tota la premsa progressista del país esperonada pel diari Solidarida Obrera. La pressió política i social va estalviar-li la pena de mort i, finalment, fou condemnat a 50 anys de presó dels quals només en compliria deu perquè l’adveniment de la Segona República propicià una amnistia general que l’alliberà de seguida. Un cop alliberat, Shum publicà a L’Opinió i La Humanitat, capçaleres properes als postulats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i, poc després, fou nomenat vocal de la Junta de Museus de la Generalitat de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, Alfons Vila lluità al front d’Aragó i posteriorment s’exilià a França per acabar, finalment, a Mèxic, després d’un llarg periple per Santo Domingo, Cuba i els EUA. A Cuernavaca, on va viure els darrers anys de la seva vida, es dedicà a altres àmbits artístics com la pintura, l’escultura, el cartellisme, l’escenografia o la ceràmica.  

Entre les vinyetes d’en Kap, l’autor ha tingut l’encert d’incloure-hi nombrosos documents històrics –des d’articles i cartells fins a catàlegs d’exposicions i documents oficials– convertint el volum en una font històrica de primer ordre. Despunten, sobretot, les nombroses il·lustracions del mateix Shum que ens permeten admirar el seu peculiar traç sintètic, a mig camí entre el futurisme i l’art déco, d’un fort expressionisme avantguardista. Línies fines i senzilles, sovint arrodonides, en tinta i paper, que van saber capturar el «ritme» del seu temps i que demostren com el poder es pot combatre des de la sàtira i l’humor i com el dibuix i la il·lustració pot ser una poderosa eina de combat ideològic.

Uns ideals sobre el dibuix que, de segur, comparteix en Kap; sempre defensor de l’humor gràfic en la premsa escrita, de preservar i homenatjar com cal els ninotaires oblidats, de reivindicar la nostra història il·lustrada i aquells autors que l’han i ens han precedit. Autors com en Shum, el dibuixant de les mans esguerrades.