Putes, consentits i premiats

Cada any, els escriptors en llengua catalana tenen l’oportunitat de celebrar un dels seus companys a través del Premi Jaume Fuster que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquest 2024 han decidit homenatjar Antonina Canyelles, poeta mallorquina relativament desconeguda per al circuit de premis literaris en català.

L’escriptora va néixer a Palma el 1942 i, com va explicar durant la cerimònia d’entrega del premi, va començar la seva carrera poètica en ser diagnosticada amb una tuberculosi que la va obligar a fer llit durant sis mesos, i a passar tres anys de repòs. Després d’aquest mal tràngol, va estrenar-se en gran com a poeta: el 1979 va guanyar el Premi Marià Aguiló amb Quadern de conseqüències, que ens va regalar versos com els següents:

Vaig néixer rossa,
condreta
i per emprenyar la voga.
Vaig créixer.
M’enviaren a l’escola
i a la merda.
D’ambdues coses
no vaig sortir-ne il·lesa.

Al jurat del premi hi havia, entre d’altres, Vicent Andrés Estellés, i sembla que van acollir bé el peculiar estil epigramàtic (tot i que sempre audaç i subversiu) de la poeta de llavors trenta-set anys. Potser pel prestigi que l’acompanyava no va trigar a tornar a publicar: el 1981 va ser el torn de Patchwork, un recull de poemes i il·lustracions. 

Fins aquí tot segueix l’estructura a la qual ens té acostumats la literatura catalana, fins i tot si pot sorprendre l’avançada edat de la poeta en rebre el seu primer premi, en un context com l’actual on els premis els dominen els joves. Ara bé, és a partir d’aquest punt que Antonina Canyelles trenca amb l’estructura tradicional, ja que, després de Patchwork, s’instaurà un silenci a la carrera de la poetessa que no es trencarà fins al 2005, gairebé vint-i-cinc anys després. 

I només a partir del Piercing (2005) adquirí l’autora un ritme de publicació constant i regular. Amb el canvi de segle apareixerien nous poemaris cada dos o tres anys de mitjana, i, l’any 2011, publicà Putes i consentits, l’antologia que recupera poemes de tres dècades de treball poètic, i que actualment va per la quarta edició gràcies a l’empenta que li ha donat l’editorial Lapislàtzuli. En aquesta obra podem veure l’epigrama reduir-se fins a assolir un minimalisme extrem, a saber:

Sempre ens quedarà Frankenstein

O els versos amb què la poeta es definia a l’entrega del premi Jaume Fuster, i els que emprava el seu editor Jon López de Viñaspre per descriure-la:

Polaca,
roja
i mala puta.
Vaig créixer.
Salut i per la vida!

El premi que li va entregar l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va ser, doncs, el segon que ha rebut mai Antonina Canyelles. Es va presentar a l’escenari sense paraules, però va assegurar als assistents que, per quan guanyi el Nobel, haurà preparat algun discurs. El premi Jaume Fuster representarà per a la poeta principalment un nou nivell de prestigi, ja que no compta amb cap dotació econòmica, tot i que sí que inclou una gira per les Illes Balears i el País Valencià. 

Ara bé, Canyelles a oferir una reflexió sobre la seva carrera literària: tot i que va reconèixer que no havia sigut molt premiada, sí que se sentia molt estimada a Mallorca. També que, tot i agrair el premi als seus companys de professió, considera que els premis més vertaders de la seva carrera han sigut els que li ha donat la seva vida com a docent, com ara els àlbums dels alumnes o els agraïments.