Guimerà: dramaturg, poeta i catalanista

Enguany es commemora el centenari de la mort d’Àngel Guimerà (1845 – 1924), un dels dramaturgs més populars i amb major trajectòria internacional del teatre en català. Per celebrar l’efemèride i reivindicar la seva figura –com a autor teatral, però també com a poeta i activista catalanista– el Govern de la Generalitat de Catalunya ha decretat la celebració de l’Any Guimerà. Els actes oficials s’encetaran el pròxim 23 de febrer al Vendrell (Baix Penedès), població on va viure l’autor i que actualment acull la Casa Museu Àngel Guimerà, i es clouran el 26 de novembre amb un acte a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya que comptarà amb la direcció artística de Xavier Albertí.

L’Any Guimerà està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i l’Ajuntament del Vendrell i compta amb el comissariat de Ramon Bacardit, doctor en Filologia Catalana especialitzat en el teatre català del segle XIX i, molt especialment, en la figura de Guimerà. De fet, Bacardit es va doctorar el 2005 amb la tesi Tragèdia i drama en l’obra d’Àngel Guimerà (PAMSA, 2009) i recentment ha publicat el volum Primera lliçó sobre Àngel Guimerà (2023) a la nova col·lecció coeditada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA) i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida (UdL).

Com és ben sabut, Guimerà és una figura cabdal del nostre patrimoni cultural que en vida ja va gaudir d’un gran prestigi i reconeixement popular. N’és un bon exemple el seu multitudinari enterrament que, segons les cròniques de l’època, va aplegar una gernació de centenars de milers de persones. Però també en donen fe les diverses traduccions i adaptacions de les seves obres, en formats tan diversos com el cinema o l’òpera. Sense oblidar, és clar, la conegudíssima història de la seva reiterada candidatura al Premi Nobel de Literatura.

No obstant això, l’Any Guimerà s’ha marcat tres objectius primordials: difondre l’amplitud de la seva obra dramàtica, més enllà dels títols més coneguts, com Terra baixa, La filla del mar o Maria Rosa; reivindicar la seva faceta de poeta, eclipsada per la seva producció dramàtica, però sobretot, per la figura de Jacint Verdaguer, el poeta oficial de la Renaixença; i ressaltar les seves contribucions a la idea d’un catalanisme liberal i popular que defensava la identitat catalana en una voluntat de ser i no pas en cap raó de caràcter ètnic.

Bacardit sosté que dos dels autors que han donat una major visibilitat internacional a la literatura catalana han estat, precisament, Guimerà i Verdaguer, motiu pel qual, a mitjan novembre, la Societat Verdaguer organitzarà un seguit de jornades acadèmiques i seminaris internacionals per abordar la seva contribució en la configuració de l’espai literari català contemporani. Abans, però, la Biblioteca de Catalunya haurà digitalitzat tota la documentació del Fons Guimerà en relació amb la candidatura de l’autor al premi Nobel i celebrarà una jornada per analitzar la relació entre l’autor i el premi i la polèmica que la va envoltar.

La Sala Beckett també acollirà a la tardor unes jornades de creació i reflexió sobre l’empremta del teatre d’Àngel Guimerà en la dramatúrgia catalana contemporània, amb una taula rodona d’experts sobre el tema, i una mostra de peces breus originals creades expressament per a l’ocasió i, pel pròxim 18 de març, l’Ateneu Barcelonès ha programat una taula rodona amb diversos productors, intèrprets i directors que han donat vida a l’obra de Guimerà en escena: hi participaran agents de renom com Sergi Belbel, Joan Lluís Bozzo, Enric Majó o Carme Sansa.

Entre les produccions escèniques relacionades amb l’Any Guimerà destaca He mort el pop, una obra de Lluís-Anton Baulenas, dirigida per Marc Vilavella, i amb direcció i creació musical de Marc Sambola que desconstrueix, en clau d’humor, tres títols clàssics de l’autor: Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. L’espectacle s’estrena el pròxim diumenge 4 de febrer al Teatre de Sarrià i, posteriorment, girarà pel territori a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC). El muntatge, protagonitzat per Antonio del Valle, Bernat Cot i Rafaela Rivas, és una coproducció de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb El Maldà i Apunta Teatre, la companyia que gestiona la Sala Versus Glòries de Barcelona, on farà temporada l’any vinent.

Més enllà d’aquesta estrena creada expressament per a l’ocasió, caldrà estar atents al mes de maig, quan el Teatre Nacional de Catalunya anunciarà la seva nova temporada i on ens asseguren que hi haurà algun títol de Guimerà poc conegut. El Grec Festival també se sumarà a la celebració amb una lectura a càrrec de Lluís Homar, que tindrà lloc al Teatre Grec el 15 de juliol. I no podem oblidar l’enèsima reestrena del cèlebre musical Mar i Cel, prevista per al mes de setembre al Teatre Victòria de Barcelona, que servirà per cloure el cinquantè aniversari de Dagoll Dagom i, alhora, acomiadar aquesta mítica companyia dels escenaris catalans.

Fins i tot el Teatro de la Zarzuela de Madrid s’afegirà a la commemoració de l’Any Guimerà amb la representació, els dies 8 i 10 de març, de l’òpera Gal·la Placídia del mestre Jaume Pahissa, amb un llibret en català basat en l’obra homònima de Guimerà. Però si hi ha un municipi que es bolcarà especialment en la celebració serà El Vendrell, amb un nodrit programa d’activitats al llarg de l’any. Entre els diversos espectacles que s’hi han programat, destaquen les estrenes al maig de les obres Arran de terra (1901) –text de Guimerà que es va estrenar abans en italià que en català– i Mosaic de passions, un espectacle d’homenatge creat per Neus Oliveras i dirigit per Rosa Andreu.

A l’abril, poc després de Sant Jordi, l’Associació Joan Manén, el Cor Canta i l’Orquestra Simfònica Camerata XXI – Ciutat de Reus ens oferiran el concert d’homenatge Prop del mar! Guimerà-Papasseit, que relligarà l’Any Guimerà amb l’Any Papasseit i que serà un acte central en la commemoració del centenari de la defunció d’ambdós autors. Sota la direcció de Néstor Bayona, i amb la participació de la soprano Serena Sáenz i el tenor Roger Padullés, s’interpretarà l’obertura de Terra baixa composta per Francesc Pujols i una selecció de fragments de l’òpera Titaina d’Enric Morera, amb llibret de Guimerà. El concert es podrà gaudir al Palau de la Música Catalana, al Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, i també comptarà amb composicions d’Eduard Toldrà i Gerard López Boada creades a partir de diversos poemes de Joan Salvat-Papasseit.

A l’abril, la Filmoteca de Catalunya també aportarà el seu granet de sorra a la celebració amb la projecció de dues pel·lícules basades en l’obra de Guimerà. Per una banda, es presentarà la Maria Rosa (1916) que el cèlebre director estatunidenc Cecil B. DeMille va rodar amb la cantant d’òpera Geraldine Farrar com a protagonista i, per l’altra, es recuperarà La hija del mar (1953) d’Antoni Momplet, que va suposar el retorn a Espanya d’aquest director després de disset anys d’exili a Mèxic.  

Però si hi ha un acte singular durant l’Any Guimerà aquest és, sens dubte, el recital intergeneracional de versos de Guimerà que s’organitzarà a l’Horiginal a principis de juny. La idea del comissari Ramon Bacardit és ajuntar poetes de diferents generacions per celebrar i comentar la poesia de Guimerà –recollida en un volum de Poesia completa (Edicions de 1984) editat per Blanca Llum Vidal l’any 2010– i veure com ressona en els temps contemporanis.

Convé recordar que Guimerà es va iniciar com a escriptor presentant-se als Jocs Florals, on es va proclamar Mestre en Gai Saber el 1877, després de guanyar la Flor Natural, l’Englantina i la Viola i que, en vida, va arribar a publicar dos poemaris: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920). També és poc coneguda la seva producció en prosa, com la novel·la breu Rosa de Lima (1917) o els contes El gos de casa i El nen jueu (1889) que, si tot va bé, l’editorial Adesiara publicarà cap a la tardor en un volum recopilatori de la narrativa guimeriana titulada Rosa de Lima i altres proses.   

El comissari confia que, a mesura que avanci l’any, aniran sorgint noves activitats des de les institucions i la societat civil que s’aniran afegint als actes ja programats i que serviran, un cop més, per destacar la rellevància d’aquest autor per al país. I és que Guimerà va ser el primer a fixar algunes idees que, des d’aleshores, han estat àmpliament assumides pel catalanisme, com la creença bàsica que «la catalanitat passa per l’assumpció de la llengua», segons apunta Bacardit.

Podreu consultar totes les activitats programades al web oficial de l’Any Guimerà.