La força d’una banda sonora

Quan escrivim aquestes línies, les entrades pel programa «Videojocs en concert!» al Palau de la Música Catalana estan totalment exhaurides. Es tracta d’una producció a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès que tindrà un únic concert –el dissabte 20 d’abril a les 18.30h– i pel qual es comptarà amb les veus del Cor Jove Amics de la Unió i la direcció d’Adrián Ronda. Aquesta proposta, realitzada en col·laboració amb Games & Symphonies, constarà d’algunes de les bandes sonores més emblemàtiques de videojocs de tots els temps, combinades amb una producció de llums i projeccions en gran pantalla. Al programa, hi trobem els noms de Baldur’s Gate 3, Final Fantasy, Undertale, Blasphemous, Uncharted, Civilization VI, The Last of Us, Assassin’s Creed, Journey, Horizon, Celeste, RiME, Shadow of the Colossus, Dying Light 2, Skyrim, God of War, Starfield, Diablo, Uncharted, World of Warcraft, Warcraft i Starcraft.

Ronda, director especialitzat aquest tipus de repertoris i concerts, ens avançava a la roda de premsa de presentació de temporada: «és la primera vegada a l’Estat Espanyol que es programa un concert de música de videojocs dins la temporada regular d’una orquestra. Ja era hora i és d’agrair», comentava, perquè aquest tipus de concert «fa molts anys que funciona fora i canviarà la concepció que es té d’aquest tipus de música». A més de comptar amb els cantants que protagonitzen els enregistraments originals d’Horizon –l’alemanya Julie Elven– i RiME –la madrilenya Mirella Díez–, també hi haurà altres convidats d’honor: els compositors de les bandes sonores de Baldur’s Gate 3 –el búlgar Borislav Slavov–, de Blasphemous, en una nova suite per a cor i orquestra que s’estrenarà llavors, –el sevillenc Carlos Viola– i de Journey –el nord-americà Austin Wintory, qui també dirigirà l’obra.

Una música a reivindicar

La música té el poder de transportar-nos en el temps i en l’espai, de tornar-nos allà on la vam sentir per primera vegada; és capaç d’evocar-nos a un estat emocional, un paisatge llunyà o, per què no, a un món imaginari. Saber d’on surten aquelles melodies, conèixer la història que ens estan narrant o entendre els motius que van dur el compositor a escriure-les, ens ajuda a apreciar-les de manera més profunda, a copsar més capes de significat. Per això, en Raul, del Cor Jove Amics de la Unió, va proposar a la seva directora, Marta Dosaiguas, de fer un PowerPoint pels seus companys: «li vaig dir mig de broma, però li va semblar bé i m’hi vaig animar! Va ser molt divertit». Així, l’escepticisme inicial del grup, es va tornar en entusiasme: «llavors, a l’assaig, reconeixien els personatges que els hi havia explicat, o entenien millor el perquè del caràcter de cadascuna de les peces i els hi feia més gràcia, hi connectaven més».

«Estudiar aquestes obres ha sigut una muntanya russa d’emocions», comenta en Xema, clarinet de l’OSV, «perquè et porten a una època d’infància i d’adolescència, en moments de joc compartit amb germans o amics que potser viuen lluny». Tots dos coneixien moltes d’aquestes melodies, i interpretar-les amb el cor o amb l’orquestra està sent una manera de revisitar-les: «totes són molt emotives, però la música d’Undertale m’agrada molt, la tinc guardada a l’Spotify, o la cançó de Dovahkiin, d’Skyrim, ja em va enamorar fins i tot abans d’haver jugat el joc», comenta en Raul, «o la que fem d’Assassin’s Creed, que és la d’Ezio’s Family, també és molt impactant perquè apareix en un moment clau del joc, quan es descobreix la relació que té el protagonista amb el seu germà». I segur que la de Final Fantasy –se n’interpretarà la banda sonora del IX– també arrencarà forts aplaudiments entre el públic: «és amb la que més m’identifico, va ser dels primers videojocs als quals vaig jugar i em porta a aquell moment d’innocència», apunta en Xema. «Parla d’una història d’amor molt bonica, són músiques que no s’obliden mai, que et van venint al dia a dia, o que t’ajuden i t’animen en moments més durs». I tot i que tots dos troben encertada la selecció del programa, sí que coincideixen en comentar que incloure-hi The Legend of Zelda hauria acabat d’arrodonir la tria.

Conèixer la història o haver jugat als videojocs, per tant, ajuda a apreciar millor aquestes obres, però el que està clar és que poden interessar a tothom: «és música que està pensada per emocionar, per animar al jugador a tirar endavant, a esforçar-se a millorar. Música que està molt ben feta i que és comparable a la de molts compositors de clàssica o de moderna», comenta en Xema. «Tot i que cada vegada hi ha menys prejudici, hi ha gent que encara la veu com una música de nínxol», apunta en Raul. «Però a qui li agradi la música de pel·lícules, segurament també li agradarà la de videojocs, que està molt treballada i sovint és molt complexa, amb molts contrastos».

En tots dos casos, acabem concloent que, si no es programen més concerts de música de videojocs, segurament és per desconeixement: «La gent sap qui són Hans Zimmer o Ennio Morricone o John Williams o Howard Shore» assenyala en Raul, «però veuen lluny el món dels videojocs». «Com en les pel·lícules, sovint, els videojocs també expliquen una història», reflexiona, finalment, en Xema: «però, a diferència de les pel·lícules, com a jugador passes moltes més hores amb aquells personatges, i t’hi identifiques molt més, perquè ets tu qui els controles». I acaba amb un comentari del tot encoratjador: «Tant de bo es facin més concerts amb aquest programa, perquè és música que transmet la sensació que pots amb tot, com si fossis un superheroi! [Riu] I crec que tothom s’hauria de poder creure, en algun moment, un superheroi o superheroïna».

Més informació del concert, aquí.