Josep Pla i el vol de la becada

Quan Felix Baumgartner va llançar-se en caiguda lliure des de l’estratosfera el 14  d’octubre de l’any 2012, el Motel ja feia 50 anys que existia, però just aquell dia no era obert, perquè era dimarts, i els dimarts el restaurant tanca. Al realitzar el salt més alt de la història, en aquell gran xou que va rebre el nom de Red Bull Stratos, l’home-ocell austríac va convertir-se en la primera persona capaç de trencar la barrera del so sense suport mecànic, assolint una velocitat punta de 1.357 km/h. Al Motel tot va més lent, no s’hi serveixen begudes energètiques i allò que vola, acaba a la cassola. 

Mentre alguns esdeveniments creuen fugaçment el cel de la nostra vida, altres realitats sedimenten de mica en mica fins adquirir la categoria de mite. Què en sabem avui de l’home que es va precipitar al buit des d’una alçada de 40.000 metres? El desert de Nou Mèxic, lloc de l’aterratge de Baumgartner, és en tota la seva àrida buidor, la metàfora del seu oblit. Un erm badívol, allunyat de Figueres no només en distància, sinó en essència. Tucson o l’Empordà. Cactus o xiprer. Meteorit o Becada.

Un producte embolcallat d’història, llegenda i literatura; la síntesi d’aquest restaurant. En paraules de Josep Pla, la becada és “Inqüestionablement el millor volàtil del país. Una carn excelsa, incomparable, de la més alta categoria”. L’autor d’El què hem menjat, com que pràcticament vivia al Motel, es va fer molt amic de Josep Mercader, fundador de l’establiment l’any 1961. Mercader fou un personatge excepcional. Mitjançant el refinament de la cuina tradicional catalana, va convertir aquest restaurant en el motor de la seva renovació. En el llibre de Miquel Berga, “Històries del Motel, 50 anys de l’Hotel Empordà” hi podem descobrir també que, a finals dels 80, un Salvador Dalí moribund es feia portar plats d’aquest local al seu castell de Púbol. En absència de glovers, qui servia aquell excels delivery era Jaume Subirós, gendre de Mercader i continuador del negoci després de la sobtada mort del fundador l’any 1978. El senyor Subirós és encara avui l’ànima del restaurant i els seus tres fills, que probablement van aprendre a caminar darrere el carro de formatges, també hi treballen al llarg de l’any. 

Potser l’hivern és l’estació més interessant per la gastronomia. Amb l’arribada del fred, la becada entra a la carta, però ho fa amagada sota l’exòtic i captivador pseudònim de “Gallina de Guinea”. Aquesta misteriosa metamorfosi s’explica per la situació de semi-clandestinitat en què els restaurants obtenen aquesta preuada carn de caça. La regulació actual impedeix fer-se amb l’ocell pels circuits convencionals, però per compensar la fredor de la llei, al Motel la presenten rostida, per, després, flamejar-la amb Armanyac. Dins el suc resultant, s’hi afegeixen els interiors de l’animal amb foie d’ànec, i un toc de crema. La peça se serveix acompanyada d’un brioix encara calent, farcit de més foie. Al costat, patates palla. Un meravellós excés. El Big Mac d’un món millor.

En tastar-la, fem el salt de Baumgartner, però a la inversa: apuntant amb la mirada cap a les estrelles, ascendim del menjador directament a l’estratosfera.