Sato i tanaka: nigiris còsmics a preus terrenals

El gran Sushi

Àlex Pàmies

Àlex Pàmies

Periodista. Last man standing dels cavallers del còctel postmodern.

Un dels primers estímuls que va rebre el meu sistema de fascinacions gastronòmiques no va ser gustatiu, sinó audiovisual. A principis dels 90, edat d’or de l’animació japonesa en què TV3 i el Canal 33 ens van ensenyar els mons fantàstics – i a estones lisèrgics – de Bola de Drac, Ranma ½, Doctor Slump o Musculman; una producció més minoritària em tenia particularment abduït. “El Petit Xef”, també coneguda com “El Gran Sushi” o encara “Mr. Ajikko” en la seva versió original, és una sèrie que narra les aventures d’en Yoichi, un jove i talentós cuiner que lluita per convertir-se en el millor xef del Japó. En aquells dibuixos, els jutges i crítics que tastaven les suculentes creacions del protagonista, literalment embogien de plaer entre volcans en erupció o eren propulsats a l’espai interestel·lar on flotaven extasiats. Episodis que em feien venir gana, alhora que exposaven el meu vulnerable còrtex cerebral a la mitificació de la cuina japonesa.

Nigiri de gamba de Palamós amb pols de cap de gamba torrat

Influït per aquelles imatges, però amb la limitació de viure a Barcelona i no haver viatjat mai al país nipó, he volgut conèixer al llarg dels anys on es feia el millor sushi de la ciutat. Una hedonista carrera de fons de la qual n’estaria orgullós el Rei del Tast, un dels millors personatges de la sèrie. La conclusió a què he arribat és que a casa nostra s’hi fa sushi de tota mena: dolent, mediocre, digne i també magnífic.

A l’Olimp barceloní del peix cru – juntament amb Sushi 99 o Koy Shunka – hi figura des de fa dos anys Sato i Tanaka, ubicat al número 79 del Carrer del Bruc. Un petit restaurant dividit en dues barres, on els itamae Ryuta Sato i Aki Tanaka preparen, per a només 15 comensals, cada nigiri com si fos l’últim. Gamba de Palamós, turbot, anguila, calamar, moll, navalla, garota, sorell o tonyina vermella reposen sobre una delicada boleta d’arròs, lleugerament tenyit per efecte del to vermellós del vinagre. Per tal que el plaer sigui màxim, us diria que mengeu els nigiris sencers, d’un sol mos i amb els dits. No caldrà tocar els bastonets, ni la soja, ni el wasabi, perquè cada nigiri – què és una categoria en si mateix – se’ns ofereix perfectament amanit. Bombons d’un altre món, que voldríem que mai acabessin.

Però allò que és veritablement miraculós de Sato i Tanaka és que al local propietat de Kenji Aiueno – el tercer que obre a l’Eixample després de Can Kenji i Aiueno –  s’hi pot dinar per uns molt assequibles 30€, un preu extraordinari tenint en compte el nivell estel·lar d’aquesta casa. Sopar-hi us costarà el doble, però això rai, el veritablement heroic serà trobar lloc. Reserveu amb temps i no defalliu.

En aquest temps d’espera, potser caldrà recuperar els versos de la sintonia del Gran Sushi: 

Pensa que un somni / pot ser veritat / depèn només de la voluntat / s’acosta el dia en que tindràs / dret a ser molt feliç

Àlex Pàmies nigiri

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació