Els amants del còmic tenen una cita ineludible al CaixaForum Barcelona fins al 15 de gener del 2023. A la nova exposició Còmic. Somnis i història es recullen més de tres-centes cinquanta peces –moltes de les quals originals– per repassar la llarga trajectòria del còmic occidental. Més d’un segle d’història comprès entre l’aparició de les primeres bafarades o globus de text al seminal The Yellow Kid (1895 – 1898) de Richard Felton Outcault –fita que marcaria el naixement del còmic contemporani–,  fins a l’auge de la novel·la gràfica a finals dels anys setanta, un fenomen que tot just ara sembla haver arrelat a casa nostra.

Les parets del CaixaForum s’omplen de sèries i capçaleres mítiques, superherois i mons de fantasia en una mostra on tothom podrà reconèixer, com a mínim, algun dels personatges o vinyetes que ha reunit el comissari, galerista i col·leccionista Bernard Mahé amb l’equip de la galeria parisenca 9e Art Références. La mostra també dedica una especial atenció a l’evolució del còmic a Espanya, amb una sala específica que ha comptat amb l’assessorament del periodista valencià Vicent Sanchis –i de la cessió de peces de la seva col·lecció privada–  i el doctor en Comunicació Audiovisual Ivan Pintor.

L’àmplia mostra evidencia com una de les principals gràcies del còmic és la seva capacitat d’assolir la centralitat cultural en molt poc temps i partint dels marges. El còmic ha transformat l’art gràfic en un poderós mitjà de comunicació de masses i en una valuosa eina de transmissió de valors culturals i de reflexió social. Un impacte només equiparable al del seu cosí germà, l’altra gran art del segle XX: el cinema.

Des de la prehistòria, l’ésser humà ha narrat en imatges. La forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics, la pintura narrativa medieval o els llibres d’hores il·luminats amb miniatures. La historieta, tal com la coneixem avui en dia, emergeix amb l’auge dels mitjans d’impressió massius a finals del segle XIX tot compartint elements formals amb el cinema, com la narració múltiple a partir d’enquadraments, o l’ús d’un ritme i uns recursos narratius característics.

Distribuïda en vuit àmbits cronològics, l’exposició Còmic. Somnis i història repassa tots aquells autors i fites que qualsevol aficionat o amant del còmic hauria de conèixer i ofereix una bona porta d’entrada al novè art per aquells que en desconeguin les principals trames. Com asseguraven les responsables del CaixaForum a la presentació de la mostra: «Els millors còmics d’Amèrica i d’Europa, ara mateix, són aquí».

A més de nombrosos originals – incloses unes tires de Mafalda que rarament s’exhibeixen, cedides expressament per la família de Quino, mort ara fa dos anys– la mostra es completa amb primeres edicions de revistes i llibres, reproduccions digitals i obres de gran format creades per a l’ocasió per il·lustradors com Paco Roca, que recull els principals autors del còmic espanyol en un diorama, o María Medem, autora de la il·lustració de portada del darrer anuari de Núvol, que ha realitzat un mural que presideix, en format tela, la sala dedicada als mons de fantasia amb un mur consagrat en exclusiva a l’obra de Jean Giraud (Moebius).

• 

  Vet-ho aquí

  Un món oníric en el traç de María Medem

  Laia Solé

A més Richard Felton Outcault i el seu Yellow Kid, a la primera sala de l’exposició hi trobem altres pares del còmic modern com Winsor McCay, autor de Little Nemo in Slumberlnad (1905 – 1927), que a finals d’any serà adaptada cinematogràficament en una nova producció de Netflix. També George Herriman i el seu Krazy Kat (1913 – 1944), que Picasso va reconèixer com un referent important de la seva obra, i l’autor d’una de les tires més longeves de la història, Bringing Up Father, publicada entre 1913 i l’any 2000, encara que George McManus, el seu creador, deixés de dibuixar-la el 1954 arran de la seva mort.

A la segona sala, dedicada a l’edat d’or del còmic estatunidenc, marcada pel crac del 29 i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, hi apareixen alguns títols força populars com Popeye, d’Elzie Crisler Segar, o Dick Tracy, de Chester Gould, a més de les primeres tires i personatges de la Disney i els primers còmics d’aventures encapçalats per les creacions d’autors com Harold Foster (El Príncep Valent i Tarzan) o Alex Raymon (Flash Gordon).

També s’hi mostren obres de Milton Caniff i Will Eisner, que a finals dels anys setanta contribuiria a popularitzar el terme «novel·la gràfica», i les creacions de Lee Falk (Mandrake the Magician i The Phantom), veritables precursores de les grans sèries de superherois que arribarien uns anys després. De fet, la següent sala està dedicada en exclusiva als superherois, amb els principals personatges de les dues grans editorials del gènere, DC i Marvel, i diversos originals de la seva primera generació de dibuixants, com Jack Kirby, John Romita o John Buscema, al costat dels autors que contribuirien a la renovació del gènere a mitjans dels anys vuitanta: Alan Moore, Frank Miller o Mike Mingnola, per citar-ne alguns.

Ricard Opisso, Manuel Gago, Apel·les Mestres, Miguel Ambrosio Zaragoza (Ambrós), Francisco Ibáñez, Manuel Vázquez, Carlos Giménez, Nazario, Jordi Bernet o Purita Campos són alguns dels grans noms que protagonitzen la sala dedicada al còmic espanyol i que recull títols tan destacats com El Guerrero del Antifaz (1944 – 1966)o El Capitán Trueno, abastant des de l’auge dels tebeos a l’èxit internacional de Blacksad, la premiada sèrie de còmic noir iniciada l’any 2000 per l’escriptor Juan Díaz Canales i el dibuixant Juanjo Guarnido.

Després de la sala dedicada al còmic espanyol trobem un gran espai dedicat al còmic francobelga, el més important de l’àmbit europeu, que orbita al voltant de la rivalitat entre les publicacions juvenils Le Journal de Spirou, d’André Franquin, i Tintin, d’Hergé, del qual se’ns mostren diversos originals on destaquen les planes dels àlbums Hem caminat damunt la Lluna (1952 – 1953) i Les joies de la Castafiore (1961 – 1962).

També hi ha una presència destacada de l’Astèrix, de René Goscinny i Albert Uderzo, amb un espai dissenyat per l’escenògraf Ignasi Cristià que, de segur, protagonitzarà nombroses fotografies dels visitants. Si voleu saber més sobre el còmic francobelga i els seus autors us recomanem llegir aquest article publicat a Núvol el 2020 arran de la mort d’Uderzo.

• 

  Vet-ho aquí

  Albert Uderzo: fi d’una era

  Jaume Forés Juliana

Les tres darreres sales de l’exposició arrenquen amb un espai dedicat als grans renovadors italians i argentins del còmic, amb autors com Quino, Alberto Breccia, Juan Giménez, Andrea Pazienza i el conegudíssim Hugo Pratt i el seu Corto Maltés (1967 – 1989), personatge que continuarien a partir del 2014 el madrileny Juan Díaz Canales –guionista de Blacksad– i el dibuixant badaloní Rubén Pellejero. Després, trobem la ja esmentada sala dedicada als relats de fantasia on, a part de Moebius, també hi destaquen Jean-Claude Mézières, Richard Corben, François Schuiten o Enki Bilal.

La coda final la protagonitzen l’auge de la novel·la gràfica i l’explosió i diversificació de temàtiques i formats de publicació de finals del segle XX, encapçalada per autors tan notables com Art Spiegelman, creador de Maus (1980 – 1991), l’única  novel·la gràfica guardonada amb un Pulitzer, Charles M. Schultz, pare de l’Snoopy i en Charlie Brown, o Bill Watterson, autor de Calvin i Hobbes (1985 – 1995).

La mostra és completíssima i permet veure el bo i millor de la història del còmic. És cert que hi manca la tercera gran tradició mundial del còmic, la japonesa, però com bé van explicar els responsables del CaixaForum, «si incloguéssim la història del manga, no tindríem prou sales per encabir totes les obres». Tanmateix, no descartem veure algun dia una exposició de manga a les sales de Montjuïc, ja que després de dedicar mostres al món de la moda, als videojocs, als còmics i als tatuatges, seria una de les últimes grans manifestacions culturals del segle XX que restaria per exposar al CaixaForum.

L’exposició Còmic. Somnis i història s’acompanya de la publicació d’Anatomía del cómic (Editorial Flammarion), un volum recopilatori a càrrec de Damien MacDonald, i la programació de diverses activitats paral·leles on destaca el cicle «La vida en vinyetes», coordinat per la crítica cultural Mery Cuesta, que del 20 d’octubre al 27 de novembre, cada dijous al vespre aproparà el còmic a altres àmbits de la cultura com la gastronomia, la literatura o el cinema.