―Que busques petroli? ―va dir, amb una rialla. Em va intimidar, la mala puta! Vaig retirar el dit del nas, dissimuladament. Pensava que, després d’anys de pràctica, la meva tècnica a l’hora de treure’m burilles havia assolit la perfecció, però a aquesta tia no se n’hi escapava ni una.
―Sí, sí, això és el Pont del Petroli ―vaig dissimular, avergonyit.―No havies estat mai a Badalona?
Llavors va esclafir a riure. Tenia les incisives un pèl encavalcades però malgrat tot, les dents eren maques. De sobte, les pupil·les van centrar-se en la meva mà dreta. No crec que pogués veure la pilotilla que rodolava entre l’índex i el polze, però la seva mirada era inquisidora. Vaig sentir com em bullien les galtes i, en veure com es disposava a articular una nova pregunta, el moc i jo vam agafar embranzida i vam saltar pont avall i vam fer una breu nedada entre meduses i altres dominguerus menys preguntaires.
Per veure’n més, aneu al blog Ni blanc ni negre