Griselda Karsunke, l’art de pastar fang

En llenguatge col·loquial: Anar a pastar fang! té connotacions despectives de desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera. Ara bé, en l’argot terrissaire, equival a fer l’esforç gegant de recuperar argila seca a base de picar amb una massa subjectada a la mà damunt el fang, amb rajolins puntuals d’aigua, repetidament, fins a regenerar la terra aspra a fi de poder modelar  peces artesanals. I, dit això, sabeu el dificultós que és de veres pastar fang? Doncs, la Griselda Karsunke (Barcelona, 1946 – 2020), ceramista formada a La Massana, no defallia a arremangar-s’hi les vegades que fos malgrat la duresa de la tasca (sense fer sorolls) ja que fou educada amb disciplina, treball i cultura.

Fent l’ullet, riallera, comentava que la disciplina li venia de la branca paterna amb cognom alemany: Karsunke; el treball, de la materna: Llovet i la cultura, del poble català. D’aquí que barrejant-ho tot, la combinació resultant ha estat la d’una artista bolcada a dignificar els costums i tradicions populars catalans i que, malauradament, ha mort aquest primer de maig víctima de l’ELA.

Enèrgica de mena, l’obra artística realitzada destaca en el disseny escultòric dels gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, emmotllats amb el constructor de figures festives Manel Casserras Boix i estrenats a Montserrat el 1988 per, ironies del destí, ser batejats l’1 de maig d’aquell any i amb els noms: en Treball i na Cultura.  A més, del projecte vull ressenyar la riquesa simbòlica del vestuari del qual en tindrà estima fins al més mínim dels complements. Ho tenia claríssim, l’elegància dignifica les tradicions populars.

Sensible en el traç del dibuix i l’escriptura, contribuí de forma activa l’any 1991 a la creació de la revista Gegants, on publicà un nombre destacat de contes i llegendes adreçats a un públic familiar ja que valorava la rondallística com a narracions amb elements de fantasia destinats sobretot als infants. D’aquí que, per tot plegat, no ha de sorprendre l’amistat que va establir amb la bibliotecària Aurora Díaz-Plaja i, en particular, amb Consol Mallofré, cunyada i secretària personal del folklorista Joan Amades amb qui, en companyia de l’advocat Josep Cruanyes, l’editor Joan López i del tècnic en cultura popular Jan Grau fundaren el 1995 l’Associació Cultural Joan Amades.

En un inici l’entitat es va constituir amb la voluntat de publicar materials inèdits del folklorista, on d’una manera activa va col·laborar en il·lustrar els llibres: Fabulari Amades (1995) amb edició a cura de Jan Grau i, també en els dos volums d’El jugar de l’Amades (1996) amb revisió d’Imma Marín i Olga Pardo, impresos tots tres reculls per l’editorial El Mèdol de Tarragona. Recolzà en tot moment cadascuna de les iniciatives impulsades per l’entitat: reedicions, exposicions, conferències, lectures, jornades… i, de forma molt personal, el premi Amades de cultura popular on, als guardonats, des de l’any 2011 se’ls lliura un placa de ceràmica creada per la Griselda.

I és que el compromís amb els geganters i l’Amades ha estat modèlic fins al darrer instant. Malgrat les limitacions de la malaltia, va treure forces d’allà on va poder per assistir al Parc del Tibidabo en el 30è aniversari de les figures de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya el 9 de desembre de 2018 i, de forma molt emotiva, aquest darrer 17 de gener en l’acte de lliurament del premi Amades atorgat per l’ocasió al músic Jordi Fàbregas al CAT que, coses de l’atzar, va compondre i estrenar el 1990 en la celebració del centenari del naixement del folklorista el Ball Nou dels gegants, en Treball i na Cultura a Salou. Tot quadra, no? Tal vegada, sembla que ni fet a posta…

Ara, que ningú s’enganyi. Pel camí de l’artista, a més de pastar i modelar el fang hi ha també moltíssimes cuites amb esmalts fetes al forn i, cada vegada, en obrir-lo, després d’estar hores en altes temperatures, és un misteri saber com han quedat les peces. Per tot això només hi ha una cosa al respecte, tenir confiança i, la Griselda, n’ha estat un exemple en l’art, la cultura popular i la vida. Tant de bo, que en endavant, algun projecte porti el teu nom com a llegat. Has pastat de meravella el fang.

Aquí sota podeu veure una xerrada a Valls amb Griselda Karsunke (15-10-2017)

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.