Troballa excepcional d’un conjunt funerari al Reial Monestir de Santes Creus

Les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), actualment en marxa, han resultat en una troballa totalment inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit. En l’interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre s’han localitzat les restes funeràries de membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, en un perfecte estat de conservació. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, ha visitat les obres de restauració. La Fundació ”la Caixa” contribueix a la restauració del claustre a través del programa “Temps de Gòtic”, un programa, finançat per l’entitat filantròpica que disposa d’una dotació de 6,34 milions d’euros i actua en una desena de monuments i béns artístics del país. Entre ells, hi ha la restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), la restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), la restauració d’un tram de la Muralla de Tortosa, de la Catedral de Santa Maria i dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa (Baix Ebre), per citar-ne alguns.

El conjunt de sis sarcòfags descoberts a Santes Creus és estilísticament bastant unitari. L’heràldica que apareix a la decoració frontal i a les cobertes dels sarcòfags ha permès identificar la seva pertinença a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert, Montcada i altre cop Cervera, tot ells pertanyents a la noblesa mitjana-alta catalana i actius entre els segles XIII i XIV. Aquests haurien sigut enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.

A excepció d’un sepulcre més modern on van sortir les restes remogudes, la resta de sarcòfags no s’havien obert des del darrer cop que s’hi va dipositar un difunt i, per tant, es conservaven intactes, sense profanacions. Això ha permès extraure mostres de teixits, tèxtils i restes òssies, l’anàlisi de les quals aportaran informació valuosa sobre els vuit individus enterrats.

Al marge de la restauració dels sarcòfags, s’ha iniciat un estudi arqueo-antropològic que ha de permetre conèixer, al màxim que sigui possible, qui eren els nobles sepultats i quines eren les seves condicions de vida i treball, quina era la seva dieta i quines patologies van patir, entre d’altres aspectes de la seva quotidianitat.

Una recerca de caràcter científic que, en paral·lel, es complementarà amb els resultats dels estudis de caràcter històric, iconogràfic i heràldic. L’excepcionalitat de la troballa (un conjunt funerari d’aquestes característiques completament inviolat) també obre nombroses perspectives d’estudi respecte als sistemes d’enterrament de la noblesa medieval catalana i dels rituals funeraris associats.

Aquest estudi, com ja ho va ser el de les Tombes Reials de Santes Creus l’any 2010, quan es va portar a terme l’estudi de les tombes dels reis Pere Gran i de Jaume el Just i la reina Blanca d’Anjou, es pot convertir en una recerca de referència en l’àmbit de la investigació arqueològica sobre grups socials d’època medieval i ritualitat funerària.

L’equip de recerca actual, liderat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, està format per un arqueòleg, una antropòloga i un restaurador i altres especialistes. També compta amb els professionals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per temes de conservació preventiva i tractament de restes tèxtils i fustes, i amb la participació de l’Hospital Pius de Valls per a la realització de proves diagnòstiques a través de la imatge.

Pel que fa als treballs de restauració, aquests avancen segons el previst. Les intervencions es duen a terme a tots els àmbits del claustre: les naus laterals, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paviments i el lavatori. Una de les principals actuacions és l’eliminació de les humitats que eren l’origen de nombrosos problemes en forma d’humitats, sals solubles i fongs. El projecte també inclou la restauració dels paraments i elements ornamentals, la restauració del lavatori, el condicionament del pati central, la millora de la il·luminació i tot un seguit d’excavacions.

Els treballs de restauració conviuen amb la visita pública. Així, mentre durin les obres, el monument obre amb normalitat i les visites guiades s’adapten a les circumstàncies. Alhora, s’ha instal·lat un càmera i una pantalla a l’espai de restauració dels sarcòfags per permetre als visitants veure en directe com es du a terme la restauració del material petri.