Un gener molt negre

26.01.2016

Barcelona inspira els autors de la novel·la negra. Des de principi d’any, s’ha convertit en l’escenari principal de moltes intrigues i misteris que es troben en els últims llibres de Teresa Solana, Lluís Llort, Andreu Martín, Xavier Coromina, Marc Moreno. Però més enllà de Barcelona, el gènere negre ha començat aquest any amb molta força, ja que des que hem començat l’any han sortit noves novel·les de gènere negre d’autors tan consolidats com Esperança Camps, Xabier Gutiérrez, Pierre Lemaitre o Margarida Aritzeta. Molts d’ells els podreu veure en viu i en directe a partir del proper 28 de gener, que és quan el BCNegra 2016 dóna el tret de sortida —mai més ben dit.

Andreu Martín acaba de publicar a Bromera Les escopinades dels escorpins

Andreu Martín

La violència justa

“Hauries de posar un Rodon a la teva vida”. Així és com comença l’última novel·la de Martín, que ha tornat al panorama editorial amb La violència justa (La Magrana). Alexis Rodon és un antic mosso d’esquadra que va ser apartat del cos per agredir un detingut i no té escrúpols a l’hora de sobrepassar els límits si considera que està justificat. És l’home adequat per a la protagonista d’aquest thriller, la Teresa. Tant l’un com l’altre hauran de recórrer a la violència. Una trama policíaca intrigant —amb un rerefons de crítica social— que de seguida t’atrapa.

Andreu Martín és un veterà de l’escriptura i un gran aficionat de la literatura d’aventures i del còmic. Des del 1979 publica novel·les i ha guanyat nombrosos premis literaris, com el Premi Nacional de Narrativa (1989), el Deutsche Krimi Preis International (1992), tres vegades el Hammett de l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs (1989, 1993, 2000), el Ciutat d’Azira (2013) o el VI Premi Pepe Carvalho. Més d’un lector el deu conèixer per ser el creador, juntament amb Jaume Ribera, del personatge Flanagan —àlies del jove Joan Anguera.

El circ barceloní

Què s’amaga a les clavegueres de la capital barcelonina? El crític literari i articulista Xavier Coromina descriu a Barcelona circus (Editorial Males Herbes) una Barcelona desconeguda i soterrada de la que ens pretenen vendre, en la qual l’especulació, la prevaricació i la corrupció són el pa de cada dia. La novel·la d’intriga policial, en la qual es barreja entramat polític i denúncia social, arrenca el 7 de novembre de 2010, any que Benet XVI arriba a Barcelona per consagrar la Sagrada Família. Aquell mateix dissabte una criatura misteriosa, que té la clau per entendre els casos d’especulació immobiliària de la ciutat, recorre la xarxa de clavegueram mentre un advocat de nissaga, un activista i un inspector de policia entrecreuen els seus destins. Per anar fent boca, us direm que un dels personatges principals d’aquesta novel·la és un gollut, és a dir, un nan de ribes: un monstre molt humà, l’existència del qual està a bastament documentada.

Campanades de boda

Amb una Barcelona altre cop com a protagonista, les Campanades de boda de la veterana escriptora Teresa Solana són la continuació de les aventures dels detectius mileuristes i bessons Borja i Eduard, que van aparèixer per primera vegada a Un crim imperfecte. La Ciutat Comtal havia d’acollir el casament d’una rica hereva de Manhattan amb un jove metge de Puigcerdà quan, durant la visita oficial que els pares de la núvia a la ciutat, un d’ells mor misteriosament. És l’hora que els divertits detectius passin a l’acció, els quals es veuran involucrats en una tenebrosa investigació per intentar resoldre el cas.

Teresa Solana és una autora de novel·la negra internacionalment reconeguda. De fet, és l’única catalana finalista dels premis de ficció de misteri americans Edgar Allan Poe, amb el recull Set casos de san i fetge (2010) i Natura morta n. 41. Segons SerieNegra, Teresa Solana és “ja un dels grans noms de la millor novel·la negra que s’està escrivint actualment”.

Esperança Camps | Foto Prats i Camps

Esperança Camps | Foto Prats i Camps

L’illa sense temps

L’escriptora i periodista Esperança Camps —i ara també consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern de les Illes Balears— torna en el món de la ficció amb una trama molt negra: L’illa sense temps (Meteora, 2016), una obra amb els elements bàsics d’una narració policíaca. Aquesta novel·la, però, fa també una anàlisi social molt clarivident del temps que ens toca viure i dibuixa uns personatges que captivaran tot aquell que li agradi llegir.

La narració arrenca quan Júlia Cases, escriptora i periodista que ronda els cinquanta, està a l’aeroport esperant un vol per anar a Menorca després que una coneguda seva, Fina Torres, li comuniqui que una anciana de 91 anys, Marialluïsa, ha estat assassinada. Sense entendre exactament perquè la Fina li ha demanat que hi anés, la Júlia es presenta a Ciutadella, on li revelaran una informació molt important sobre la seva família, que, segur, li interessarà.

Contra l’aparador

L’últim llibre de Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, Contra l’aparador, també té com a escenari principal Barcelona. “Hi ha moltes ciutats diferents a Barcelona, i una d’elles és la d’aquests barris que no tenen restaurants, ni locals de moda ni surten a les guies ni a les revistes, amb un atur terrible, un fracàs escolar imperdonable i on el temps no porta enlloc perquè la gent viu adormida entre porros i cervesa. Potser aquesta realitat social no és tan maca com Gràcia o el Born, però existeix i és un centre de conflicte que cal explicar”, assegurava Marc Moreno en una entrevista que Anna Villalonga li va fer per a Núvol. L’argument central de la novel·la gira entorn de dos germans que es veuran involucrats en més d’un incident quan una sergent dels Mossos d’Esquadra, que investiga un assassinat al seu barri, els visiti. Tothom té alguna cosa a amagar…

Els fils de l’aranya

La inspectora Mina Fuster torna a aparèixer entre les novetats negres d’aquest any. L’escriptora vallenca Margarida Aritzeta acaba de publicar Els fils de l’aranya (Llibres del Delicte), un nou cas de les sèries policials més sòlides de la literatura en català. En aquesta nova aventura, la inspectora investiga tres estafadors amb diferents perspectives de futur mentre ella continua batallant amb una mare massa vella i rondinaire, un nòvio catxes que no sap si li acaba de funcionar i altres personatges com en Kàputx, el jutge Milans del Bosch i el sergent Serra. Entre les novel·les més conegudes de d’Aritzeta, destaquen L’amant xinès i Elles també maten.

Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta

Un ram de flors que fa por

El bouquet del miedo és l’última novel·la de misteri de l’escriptor, psicòleg i cuiner Xabier Gutiérrez, que ha inaugurat un nou gènere negre a mig camí del relat gastronòmic i del gènere negre. L’última novel·la, una història negra, però a la vegada humana, gira entorn d’una taula, al voltant de la qual es narra la història de Vicente Parra i la seva muller, Françoise. Un relat fictici d’intriga que sorgeix darrere de la litúrgia de l’elaboració del vi i que es barreja amb la tensió pròpia del món de la televisió, on mana el share. El proper 1 de febrer, durant el festival de novel·la negra BCNegra, es presentarà l’obra en una taula rodona en què Guitérrez compararà el vi amb la sang.

Un nou cas de Camille Verhoeven

Durant el festival BCNegra d’aquest any, l’escriptor francès Pierre Lemaitre, guanyador del premi Goncourt amb Ens veurem allà dalt, visitarà el proper 3 de febrer Barcelona i presentarà un nou cas del seu entranyable i tossut inspector, Camille Verhoeven: Rosy & John (Bromera). Aquest és el tercer capítol de la saga de l’inspector Verhoeven, després d’Alex i Irene, en què una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable, Jean Garnier, s’entrega a la policia. Després d’haver-ho perdut tot —la feina, després de la mort misteriosa del seu cap—, la parella —que també ha mort— i la mare —que ha estat empresonada—, Garnier anunciar que si no alliberen la seva mare, set bombes amagades per tota la capital estan preparades per explota cada 24 hores.

Els àngels de Soar

Els àngels de Soar, l’última de Jordi Pijoan-López, explica les dificultats, les injustícies i les quimeres viscudes per la comunitat gai en la lluita pels drets civils, que van tenir lloc en un context de rerefons escabrós i de moralitat esqueixada amb la irrupció i expansió de la sida. Uns episodis que, trenta anys més tard, s’han renovat amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica. Tal com explicava Francesc Ginabreda en aquest article a Núvol, l’autor ens obre els ulls “sobre el passat, el present i el futur d’aquestes epidèmies, la conscienciació social, el desconeixement massa ampli que segueix havent-hi, els estigmes que s’arrosseguen per culpa de la discriminació sexual i racial i moltes altres disjuntives sobre els interessos de les empreses farmacèutiques i els grups de pressió”. Les coses no són casuals.

Lluís Llort  |  Foto Robert Ramos

Lluís Llort | Foto Robert Ramos

Sota l’asfalt

Cada dia, més d’un milió d’usuaris recorren els cent vint-i-tres quilòmetres de via de la xarxa de metro. En Marçal, un noi de vint-i-set anys, viu obsessionat pels misteris i les persones, vives i mortes. Un dijous al vespre surt de casa decidit a trobar el seu pare. Però què li espera, a en Marçal? Què pot ocultar la gruixuda capa d’asfalt que ens aïlla del subsòl? Aquest és l’argument principal de Sota l’asfalt, l’última novel·la del periodista i escriptor Lluís Llort. Al seu article, Jordi Benavente explica com li va venir la inspiració a Llort per escriure aquesta novel·la: “La guspira de Sota l’asfalt va saltar en un sopar amb il·lustradors i escriptors amb qui es reuneix, diu, un o dos cops l’any. Aquella nit, una noia que també escriu va explicar-los tot d’anècdotes del seu dia a dia com a conductora de metro, i així, en un àpat distès en un restaurant menut i ple de gent al centre de la ciutat, va posar-se en marxa aquest curiós procés mental que du algú a tancar-se durant setmanes, o mesos, per aixecar una història del no-res –en aquest cas, a partir d’unes quantes batalletes, i molta imaginació”.