Jordi Pijoan-López, escriptor d’epidèmies

11.12.2015

La 34a Setmana del Llibre en Català acollirà dissabte a les 17h la presentació de la novel·la Els àngels de Sóar de l’escriptor Jordi Pijoan-López, que explica les dificultats, les injustícies i les quimeres viscudes per la comunitat gai en la lluita pels drets civils, ocorregudes en un context de rerefons escabrós i de moralitat esqueixada amb la irrupció i expansió de la sida. Episodis que, més de trenta anys després, s’han renovat amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica.

Jordi Pijoan-López

Jordi Pijoan-López

Jordi Pijoan-López té tirada a les històries criminals. Potser és la seva formació d’arqueòleg que el motiva a buscar restes i rastres sobre afers abruptes, tacats de sang, habitualment injustos i molt obscurs. O potser és que, simplement, fa temps que es va adonar que el gènere negre era el que feia per ell. Els àngels de Sóar és el seu darrer treball: una novel·la descomunal de… 774 pàgines!

En aquest llibre, Pijoan-López construeix una llarga història sobre el que podríem anomenar “malalties polítiques”, directament relacionades amb les teories conspiradores, algunes de quals s’apropen a la ciència ficció i d’altres que, basant-se en dades sòlides i investigacions fefaents, s’apropen a una realitat lamentable i completament hipòcrita. Aquesta és la voluntat de Pijoan-López , que s’ha passat tres anys escrivint un llibre que barreja el gènere negre amb la novel·la d’epidèmies, seguint la tradició de Boccaccio, Shelley o Defoe, sense oblidar-nos de La pesta de Camus.

Els ángels de Sóar, com no pot ser d’una altra manera, té una inevitable (i necessària) càrrega moral. Tant Pijoan-López com l’editor de Llibres de l’Índex, Josep Maria Orteu, han recalcat aquesta qüestió i la importància d’investigar, de descobrir i de donar a conèixer aspectes que tenen a veure amb la doble moral dels grans poders polítics i econòmics, que sovint la societat ignora o prefereix ignorar: la recerca encoberta en armes químiques i biològiques, la implicació de les administracions estatals en el tràfic de drogues, les connivències dels organismes internacionals amb les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, etcètera.

L’endemà del Dia Mundial contra la Sida, que serveix perquè la malaltia aparegui un cop l’any a les portades dels mitjans de comunicació, tots els problemes que es van originar quan va sorgir el virus no només no han acabat, sinó que s’han potenciat. L’ebola és la malaltia més recent que ha pres aquest relleu i, com sempre, l’Àfrica el gran perjudicat. Pijoan-López ha explicat al digital de cultura que els processos del VIH i de l’ebola “són calcats”: tant les fórmules per tractar-lo com la campanya mediàtica (deformadora) dels mitjans de comunicació i la implicació de les administracions occidentals. Tot això, sense oblidar les incerteses sobre el seu origen i hipotètica creació.

L’autor ens obre els ulls sobre el passat, el present i el futur d’aquestes epidèmies, la conscienciació social, el desconeixement massa ampli que segueix havent-hi, els estigmes que s’arrosseguen per culpa de la discriminació sexual i racial i moltes altres disjuntives sobre els interessos de les empreses farmacèutiques i els grups de pressió.  Pijoan-López és taxatiu: “Les coses no són casuals”, i afegeix que constatar el que passa, encara que sigui amb una novel·la, ja és un pas, perquè, a pesar de les injustícies, les suspicàcies i la constatació d’una realitat devastadora que sembla induir-nos al pessimisme, el cert és que més pessimista seria no parlar-ne.