Marc Moreno: “A Barcelona hi ha moltes ciutats diferents”

4.01.2016

Marc Moreno, periodista, escriptor i editor de Llibres del Delicte, editorial especialitzada en novel·la negra catalana, acaba de publicar Contra l’aparador, la seva quarta novel·la. Anna Maria Villalonga l’ha entrevistat.

Marc Moreno

Marc Moreno

Anna Maria Villalonga: Contra l’aparador és la teva quarta novel·la publicada, a banda de la que vas escriure a 8 mans amb Llort, Bennasar i Macip (La reina de diamants). Com sorgeix Contra l’aparador?

Marc Moreno: Després de tres novel·les on m’havia centrat en explicar el món des de la política i el periodisme, centrant-me en relats on la trama ho era tot, ara necessitava parlar més de les persones. Volia parlar de com actuem des dels sentiments, des dels pensaments, i com el nostre interior ens empeny a comportaments determinats. I un d’aquests sentiments és el que ens provoquen els nostres fills. Volia parlar de com de vulnerables i condicionats estem quan tenim fills.

La novel·la és una mica diferent de la resta de les teves novel·les, amb personatges més treballats i que mostren més el seu cantó psicològic. És així?

Sí, i ho és de manera voluntària. A les novel·les anteriors, on hi havia una sèrie de trames que volia explicar, els personatges no eren tan importants com els fets. Allà no necessitava aprofundir tant en cada personatge perquè el pes de la història se centrava en els successos, en el que anava passant i els personatges només eren elements necessaris. A Contra l’aparador el pes de la novel·la es trasllada a l’interior dels personatges, al que pensen, al que senten, a les seves motivacions per fer tot el que fan, i això només es pot explicar a partir d’una feina profunda en la psicologia de cada personatge. A partir de la vida interior dels personatges es van desenvolupant les trames perquè tot ve motivat pel que senten i pensen.

La novel·la conté una reflexió al voltant de la paternitat. Ser pare (o mare) és el més important del món?

Per algunes persones entre les que m’incloc sí, per altres no tant. En tot cas el que vull explicar a Contra l’aparador és com et condiciona tenir un fill, perquè això sí que és igual per a tots. A la novel·la explico la paternitat des de les vivències de tres personatges que l’afronten de manera molt diferent, influenciats per les seves circumstàncies personals, però que alhora aquestes circumstàncies acaben estant condicionades pel fet de tenir un fill.

Mostres una Barcelona molt deprimida, fosca i problemàtica. És aquesta la nostra realitat social?

Hi ha moltes ciutats diferents a Barcelona, i una d’elles és la d’aquests barris que no tenen restaurants, ni locals de moda ni surten a les guies ni a les revistes, amb un atur terrible, un fracàs escolar imperdonable i on el temps no porta enlloc perquè la gent viu adormida entre porros i cervesa. Potser aquesta realitat social no és tan maca com Gràcia o el Born, però existeix i és un centre de conflictes que cal explicar. Literàriament, a més, és un camp molt poc explorat a la literatura en català i que pot descobrir una altra Barcelona a molts lectors.

Tu ets periodista. Com influeix la teva formació en la teva tasca com a novel·lista?

Tot influeix a l’hora d’escriure perquè un escriptor ho fa des del seu bagatge, personal i de formació. Jo sóc periodista i hi crec molt en el periodisme, sóc un militant de la professió i segurament la meva manera d’escriure està molt influenciada pel periodisme, però també és veritat que sóc conscient de les diferències entre periodisme i literatura, i les pretensions d’un i l’altra. I com et deia abans, si explico històries on funciona més l’estil periodístic, com les meves anteriors novel·les, el faré servir, però si tracto altres temes, com en aquesta, apostaré per un estil més literari.

Què hi ha de Marc Moreno i de la seva vida a Contra l’aparador?

Segurament és la novel·la on hi he posat més de mi, ja que he parlat d’una sèrie de coses que conec bé i d’un barri on porto tota la vida vivint. Dels tres grans escenaris en què es divideix la novel·la, l’única part que no té res de mi és la que fa referència a la investigació policial, perquè ni sóc Mosso ni he investigat mai un assassinat, però les altres dues parts sí que tenen un trosset de mi quant a haver parlat de coses que he vist i, en alguns casos, experimentat.

Quins són els teus plans de futur? No només com a escriptor, sinó en totes les teves facetes professionals: periodista, editor, etc.

Com a periodista espero poder tornar a exercir d’aquí un temps, quan estigui totalment actiu, i com a escriptor vull continuar creixent i millorant. Pràcticament totes les ressenyes destaquen que Contra l’aparador és la meva millor novel·la, i crec que això és el més positiu que li pot passar a un novel·lista, ja que vol dir que tinc una millora continuada. Vull que l’última novel·la sigui sempre millor que les anteriors. A més, com a editor estic consolidant el projecte de Llibres del Delicte, que cada cop té més lectors que llegeixen els nostres llibres de gènere, i intentant fer créixer la col·lecció DeLite, amb obres més literàries fora del gènere negre.