Tres dones llegeixen Lluís Llach

5.12.2014

Igual que al nou llibre de Lluís Llach, Les dones de la principal (Empúries), tres dones són les protagonistes dels articles que destaquem des de Núvol. Lara Toro, Teresa Costa-Gramunt i Laura Fabregat reflexionen sobre l’últim llibre del cantautor.

Lluís Llach | Foto: Peter Godry

Lluís Llach | Foto: Peter Godry

El segon llibre del cantautor Lluís Llach narra la història de tres dones: Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa, que al llarg de generacions han regentat la Principal i han fet prosperar les vinyes després del desastre de la fil·loxera. A la història, però, té cabuda la figura d’una altra dona, l’Úrsula, la majordoma de la casa que juntament amb en Llorenç, un jove capatàs, van ser testimonis d’un dels fets que aporta un punt negre a la novel·la: l’assassinat d’un home que havia estat capatàs abans de la Guerra Civil. Després de la Guerra, un inspector de policia intentarà resoldre aquest cas, però per això haurà de descobrir els secrets de la família.

Només llegint la sinopsi algunes referències poden venir a la ment, Lara Toro, al seu article fa un repàs de totes les figures bibliogràfiques que segons ella veu reflectides al llibre de Llach, “[…] Com a La casa de los espíritus, d’Isabel Allende, m’he deixat endur per un misticisme esotèric que ha convertit en crèdula la versió més naïf de mi. Com a Cien años de soledad, de Gabriel García-Márquez, he viscut més de cent anys d’una nissaga familiar, sentint amb ells, patint amb ells. Com a Primavera, estiu, etc., de Marta Rojals, m’he posat a la pell d’aquella dona independent que no vol trencar amb allò que la lliga al treball de la terra i que manté una complicitat molt especial amb el pare. No cal esmentar la sèrie policíaca d’Agatha Christie amb el detectiu Hèrcules Poirot de protagonista, perquè és una font explícita a tota la novel·la”.

La Teresa Costa-Gramunt se centra en els personatges, que segons ella tenen especial valor degut a que són dones fortes posades en un espai patriarcal marcat amb valors masculins, “Un per un, els personatges sobresortints de la novel·la de Lluís Llach ho són perquè, com he dit, responen a l’arquetip de la matriarca, de la dona forta o dona de poder en un món de valors masculins, de civilització patriarcal que, pels camins envitricollats d’aquesta forma d’entendre el món, ha menyspreat la part femenina”.

La nova faceta d’escriptor de Lluís Llach sorprèn positivament a les tres autores. Laura Fabregat destaca la figura del cantautor, però realça també la seva nova ocupació, “Molts estaran d’acord amb mi en que Llach canta com els àngels, que fa vibrar, que fa entristir la gent amb les seves melodies més malenconioses, que endolceix els cors més durs i que fa plorar els més sentimentals. Una cosa ha quedat clara amb la seva nova faceta, ara refermada, d’escriptor: Llach pot transmetre moltes emocions més enllà de la música, pot crear la mateixa aura versemblant en què els oients, ara lectors, se senten atrapats, vivint situacions que no són les seves, però com si ho fossin, perquè penetren en les pàgines i s’hi senten involucrats”.

Totes tres estan d’acord que la segona novel·la de Lluís Llach només fa que descobrir els seus seguidors una aptitud oculta que fins ara no havia deixat veure. Ja es pot parlar, no només de cantautor, sinó d’escriptor.