Menjant melindros al Born

22.09.2016

Marta Lagüens ha tingut l’oportunitat de posar els peus al jaciment històric del Born Centre de Cultura i Memòria, gràcies a la visita guiada “Barcelona 1700”, que li ha permès conèixer una mica més com era la Barcelona d’abans de la Guerra de Successió. Ens ho explica a Núvol.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Just en el moment en què baixo al jaciment del Born, se m’eriça la pell. No perquè tingui fred, sinó perquè estic trepitjant un carrer que els barcelonins de fa 300 anys ja coneixien. Una mena de Diagonal del segle XVII-XVIII, que va desaparèixer l’any 1716 i de la qual no vam tornar a saber pràcticament res fins al 2001, any en què es va exhumar aquest conjunt històric.

Així comença “Barcelona 1700”, una ruta que ens fa tornar 3 segles enrere per apropar-nos a una part de la ciutat que ara podem redescobrir. El guia també planteja una qüestió interessant: tothom sap què va passar l’any 1714 però… realment coneixem prou la vida a Barcelona durant els anys previs al setge?

No és casual que s’hagi escollit l’any 1700 per donar nom al títol. Es tracta d’un punt mitjà entre la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió; un moment en què sorprèn trobar que la vida no distava gaire de la que es podia dur a terme més o menys a l’Edat Mitjana. Viatgem a un temps en què el Carnestoltes encara durava mesos i el barber era respectat perquè exercia també de metge.

Mentre els peus se m’embruten amb la sorra blanca dels caminets, intento imaginar-me com serien aquests edificis si estiguessin complets. Tot i que veig recreacions en 3D a les pantalles en algunes parades, tinc la sensació que resultaria estret i petit. Una estretor que no m’ofega perquè tracto d’imaginar-m’ho amb vida: vull veure els menuts jugant al carrer, les verduleres barallant-se per poder vendre al carrer i els que arrenquen a córrer perquè els han enganxat jugant als daus.

I a mesura que avancem, va molt bé que el nostre guia ens vagi explicant les increïbles històries que guarden aquests carrers, com la de l’adrogueria de la família Duran, on es podia comprar una dosi d’arsènic i una ració de melindros al mateix temps.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Tot i això, ni el fet de descobrir que ja es podia gaudir d’una xicra de xocolata amb melindros em distreu de la tristesa que destil·len aquests murs derruïts. I s’accentua encara més quan trobem un parell de bales de canó pel camí, prova de la cruesa del setge que va acabar d’arrabassar aquesta zona el 1716, quan tots els veïns van haver de marxar.

Durant aquell desallotjament, es van perdre una gran quantitat d’objectes. Avui, afortunadament, podem trobar al pis de dalt una gran part del que es va perdre en una col·lecció d’objectes diversos que ens demostren que Barcelona estava a l’altura del mercat europeu: sabíeu que en aquella època el vidre català feia la competència al vidre alemany?

Al final, surto del Born CCM amb dos pensaments. Primer, que la història sempre és present. I segon: que hi ha coses que no han canviat gens, tot i que hagin passat tants anys. Almenys quan es tracta de menjar melindros.