El Born. Tot es pot estudiar arqueològicament

30.06.2016

“El jaciment del Born ens serveix per explicar que no existeix una imatge fixa de Barcelona”, ressalta Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòries de l’Ajuntament de Barcelona en presentar la primera excavació que es fa al jaciment arqueològic del Born fins al 29 de juliol des que es va inaugurar el Born Centre Cultural i de Memòria, al 2013.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Al contrari, aquest jaciment arqueològic ens ofereix una imatge evolutiva i dinàmica del conjunt de la ciutat, ja que, tal com ha assenyalat Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB, el Born és moltes coses: “És un espai de memòria, cultural, de passeig, de la vida urbana, de debat, simbòlic, però per sobre de tot és un espai arqueològic de primera magnitud, d’una gran importància”.

L’excavació té un triple objectiu: completar una part de l’evolució cronoarqueològica d’una de les 60 cases del jaciment, la casa Corrales, solucionar la presència d’humitats que provoquen eflorescències de sals a les pedres i poden deteriorar el jaciment i, finalment, col·laborar amb futurs arqueòlegs del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Per a Ricard Vinyes i Maite Miró, cap dels serveis d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, aquesta intervenció és “realment important, perquè està vinculada al que pròpiament ofereix aquest espai i que ens explica no només la imatge fixa del 1714, sinó també els seus antecedents”.

Per què la casa Corrales?

De la casa Corrales es conserva informació documental des del 1632, a través de la qual se sap que havia anat canviant de propietari contínuament, gràcies a un estudi d’Albert García Espuche. “Hem sabut la data exacta d’un xamfrà que s’havia fet malament, i també que aquí es va fer la primera intervenció arqueològica de la ciutat per solucionar un conflicte entre dos propietaris que es discutien pel terreny i van decidir fer una excavació per buscar els fonaments del mur”, explica Carme Miró, responsable de l’excavació, juntament amb Toni Fernández. Un dels principals reptes, però, a què s’enfronta el jaciment són els problemes d’humitat, que es concentren a la zona que antigament creuava el Rec Comtal i que ara circula soterràniament, i que per solucionar-los s’ha decidit aixecar les rajoles que formaven el paviment de la finca.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

L’excavació arqueològica a la casa Corrales s’integra en el programa ArqueoBorn, un dels tres programes que forma part del Departament de Continguts Històrics del Born CCM, juntament amb el Born.Doc, de recerca documental, i el Born3D, de difusió digital dels continguts històrics del Born CCM. “El nucli de tot és la recerca”, aclareix Vinyes, i assegura que aquest projecte tindrà continuïtat. “Aquest projecte no és un bolet”, afegeix Miró, que explica que s’integra en el marc d’una arqueologia programada, a diferència de l’arqueologia preventiva, i que permet generar coneixement per després difondre’l.

Aquesta intervenció, que es duu a terme en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, es farà a partir de la bioarqueologia, disciplina que ofereix dades sobre l’alimentació, el paisatge i l’enjardinament: “A partir de les dades dels estudis, nosaltres, per exemple, reivindiquem la presència de vinyes a Barcelona tant en època medieval com moderna”, assegura Miró, cosa que es pot saber gràcies a la bioarqueologia. Tanmateix, aquest tipus d’intervenció, com ha assegurat ella mateixa, és complex de dur-la a terme en arqueologia urbana, àmbit en què s’actua de manera preventiva, sobretot. Les dades que es puguin obtenir de les anàlisis dels elements que formen part del jaciment es podran creuar amb les documentals dels arxius municipals.

De moment, s’han tret les lloses del paviment de l’habitatge, ja que s’havien deteriorat a causa de la salinització, i s’han conservat les terres extretes per poder analitzar-les. Un cop s’acabin les tasques d’excavació, es tornarà a deixar tot tal com estava, i es duran a terme tasques de manteniment del jaciment així com intervencions de restauració.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

“Camp de pràctiques”

Dotze estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB formen part d’aquest projecte. Ells es faran càrrec de la documentació de la intervenció, per la qual cosa escriuran cada dia en un diari d’excavació, que serà consultable a través de la pàgina web del Born, així com s’encarregaran de fer les fotografies que calguin i atendran les preguntes de les visites. A més a més, s’han instal·lat dues càmeres al jaciment. Tal com l’ha qualificat Roigé, “el Born és com l’hospital per als estudiants de medicina, un lloc de formació”.

Roigé ha volgut destacat la importància del retorn social d’aquest tipus d’actuacions: “No és només una tasca científica ni una tasca de pràctiques per als estudiants, sinó també és una qüestió viva, ja que dóna un significat social, cultural i científic molt atractiu al Born”. L’arqueologia no serveix, doncs, només per saber més sobre l’època prehistòrica i antiga, sinó que també permet conèixer més sobre l’època medieval i moderna. Com diu Ricard Vinyes, “tot període històric es pot estudiar arqueològicament, des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat”.