La trilogia del cos de Queralt Riera

Aquesta temporada el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa acull un cicle dedicat a la directora i dramaturga Queralt Riera amb tres espectacles que manifesten la singularitat de la seva veu dins el panorama escènic català: la feminitat com a tema recurrent, el compromís estètic cap a un ús poètic de la paraula i el plaer en les referències cap als clàssics són les seves marques d’identitat. La trilogia que conforma el cicle abordarà temes espinosos que sovint són considerats tabú com la prostitució, la pornografia i l’abús infantil.

Escena de ‘Dona’ de Queralt Riera © David Tarrasón

La primera peça de la trilogia, que estarà en cartell del 19 d’octubre al 12 de novembre, serà l’obra Dona, inèdita fins ara a Espanya i estrenada el 2020 al vint-i-setè Festival Internacional de Teatre Universitari (FITU) de Mèxic. La companyia Les Antonietes serà l’encarregada de representar-la per primera vegada a casa nostra, sota la direcció d’Oriol Tarrasón.

L’espectacle parla de la soledat i de les relacions a través d’una dona que ha d’assumir una vida que mai no va voler. Es tracta d’un text interpretat per Annabel Castan, Anna Güell i Alba Sáez, que vol ser una tragèdia contemporània sobre la prostitució, un dels mals de la nostra societat i un tema que desperta debats molt encesos. «Cada cop que s’havia de dir “puta”, al text es diu “dona”», explica la mateixa Queralt Riera. Una colpidora reflexió sobre aquest fenomen d’explotació sexual que, en altres ocasions, ja ha pujat a escena com en l’ambiciosa Prostitución que fa un parell d’anys Andrés Lima i Albert Boronat van presentar al Teatre Nacional de Catalunya.

Cal destacar que el 2020, l’obra de Riera va ser adaptada al cinema per la directora Marga Melià, al curtmetratge homònim que podreu trobar a Filmin i que, entre altres, es va presentar a l’Atlàntida Mallorca Film Fest i al MECAL. És, doncs, una bona notícia que per fi puguem veure a Barcelona aquest text de l’autora que tanta vida ha tingut fora de casa nostra. El muntatge comptarà amb coreografia de Fàtima Campos i una il·luminació i espai escènic dissenyats pel reconegut col·lectiu Cube.bz.

El cicle que la Fundació Brossa dedica a Riera continuarà a partir de l’any vinent, quan del 22 de febrer al 17 de març es representarà Jo porn, tu porno, un altre text inèdit de l’autora dirigit, en aquesta ocasió, per Magda Puyo, que parlarà sobre el món de la pornografia. Aquest tema, que aquest mes ha estat a l’ordre del dia arran de la sèrie documental Generació Porno de TV3, també interessa molt als feminismes perquè té una influència enorme sobre els nostres joves. Jo porn, tu porno comptarà amb l’escenografia de Xesca Salvà, la composició musical de Gerard Marsal i un elenc format per Encarni Sánchez i la mateixa Alba Sáez que ja haurem vist a Dona.

Finalment, l’espectacle Pruna, proposta guanyadora del Premi Adrià Gual 2019, que ja es va poder veure al Centre de les Arts Lliures fa dues temporades, clourà el «cicle Queralt Riera» durant el mes de març del 2024, amb un colpidor testimoni sobre l’abús infantil. Segons va confessar la mateixa Queralt Riera al curs «Teatre i feminismes», organitzat per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà –del qual en podeu fer un tast aquest divendres 20 d’octubre a la tarda dins del festival Escena Poblenou– les tres obres que es podran veure al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa poden considerar-se com una «trilogia del cos» que aborda les conseqüències socials dels diferents abusos que l’home perpetua sobre el cos de la dona. Segons va explicar Riera en aquell curs, Dona parteix de la idea que una prostituta és una dona traumatitzada per la violència sexual o, com a mínim, això és el que volia exposar la dramaturga en aquest text.

Riera ha abocat gran part de la seva carrera literària al drama i la tragèdia perquè des d’aquests dos gèneres pot explicar la vida i la mort. Per l‘autora, optar pel drama o la tragèdia és la manera més encertada d’abordar aquests tres temes tabú. A més a més, Riera és una abanderada del teatre postdramàtic, un teatre sorgit com a resposta al realisme i fortament influenciat pels horrors de l’holocaust. Riera veu el gènere postdramàtic com un teatre sense marc espacial ni temporal, i sense un argument definit ni ben estructurat, unes condicions que li proporcionen la màxima llibertat a l’hora d’abordar temes complexos i incòmodes com els de la «trilogia del cos». L’autora de Parets del Vallès ha configurat totes les peces de la trilogia a través d’aquesta manera d’entendres l’escena.

Si tradicionalment «la dona ha estat representada en les arts escèniques com un objecte de desig i un recipient reproductiu», aquestes creences es poden desmuntar, o si més no qüestionar, gràcies a les eines del teatre postdramàtic. Aquesta és l’aposta de Riera i, de retruc, del Centre de les Arts Lliures que li dedica aquest cicle.