La mirada de la Queralt

La primera vegada que vaig veure la imatge promocional de Fàtima, em vaig quedar bocabadat. Hi havia quelcom en la mirada de la Queralt Casasayas que em va atrapar. He de confessar que a casa ens agrada molt el dramaturg Jordi Prat i Coll, i que teníem moltes ganes de veure què ens oferiria després d’aquell M’hauríeu de pagar tan espaterrant. Fàtima és el nom de l’obra i de la seva protagonista, un personatge a qui acompanyem en el seu descens als inferns de la ciutat. El text de Jordi Prat i Coll combina una llengua culta i riquíssima amb uns personatges que normalment no veiem, ni als escenaris ni quan passegem pel carrer: els oblidats, els marginats, tots aquells de qui no en sabem el nom. Quan finalment vaig veure la posada en escena de Fàtima, al Teatre Lliure de Gràcia, vaig quedar esmaperdut per una interpretació que, com molt bé afirmava l’Ana Prieto Nadal, era més pròxima a una possessió. La Queralt posava veu i cos a la Fàtima des d’un compromís extrem i amb una entrega que quasi feia por. Els seus ulls brillaven de ràbia o demanant una mica d’amor.

Si repassem la seva ja considerable trajectòria, veurem que la Queralt ha fet de tot. Per començar, teatre familiar amb Les Bianchis, companyia que va fundar amb la Magda Puig i la Bàrbara Roig i amb la qual s’ha convertit en una de Les Supertietes o ha estrenat Les croquetes oblidades, espectacle imprescindible perquè les criatures entenguin què és això de la pèrdua i el dol. Ha treballat amb directors com Sergi Belbel o Carme Portaceli en teatres com el TNC, la Beckett o el Romea, i també ha participat en muntatges de companyies com Obskené, La Calòrica o Els Pirates. A Una gossa en un descampat, de la Clàudia Cedó, la Queralt interpretava una infermera maldestra i novella que, enmig del drama, insuflava una mica d’humor en la història. Sempre amb aquella mirada tan seva, plena de vida i de murrieria.

Queralt Casasayas pertany a la noble família dels “actors amb personalitat” de Catalunya: des d’Oriol Genís fins a Montse Esteve, passant per Pau Vinyals o Berta Giraut. Són tots aquells intèrprets que tenen una manera de fer i dir única, inimitable, però que alhora són capaços d’oferir-nos nous registres a cada muntatge en què participen. La Queralt ha demostrat que sap fer-nos riure i fer-nos plorar, i amb Fàtima ha defensat triomfalment el seu primer paper protagonista. Celebrem la seva feina i la seva mirada. I que vinguin moltes més protagonistes.