Trenta-cinc anys de Mostra

Si, tal com es diu popularment, “els quaranta són els nous trenta”, que la Mostra Igualada celebri enguany el seu trenta-cinquè aniversari significa que està, simplement, estupenda. De l’11 al 14 d’abril la capital de l’Anoia es tornarà a omplir de les millors propostes d’arts escèniques per a públics de totes les edats: des de nadons de zero a tres anys fins a criatures, adolescents i adults de tota mena. Podrem comprovar el bon estat del teatre familiar a Catalunya en una Mostra que també comptarà amb companyies convidades del Quebec i de França. El Museu de la Pell tornarà a ser la seu de la Llotja, on companyies i programadors vendran i compraran espectacles. El teatre familiar català està més en forma que mai.

Sempre diem que els teatraires catalans que viatgen més pel món són els del teatre modernu (Serranos-Veronal-Conde de Torrefiel, etc.), i sempre ens oblidem de les companyies de teatre familiar. Elles són un exemple de sostenibilitat i rendibilitat que haurien d’adoptar moltes companyies per a ganàpies: repertoris de diversos espectacles que poden girar durant anys, versions en diverses llengües, gires internacionals. La Mostra Igualada és un dels mercats estratègics de la Generalitat i alhora un aparador excel·lent del bon estat del nostre teatre per a tots els públics. El seu director Ramon Giné aposta enguany pel carrer i l’espai públic, afegint un nou espai com l’Estació vella per al circ i els espectacles de mitjà i gran format. La Mostra és una fira, no ho oblidem, i als quasi dos-cents programadors catalans i espanyols acreditats se sumaran una vintena d’internacionals, vinguts de països com Alemanya, la Xina o el Regne Unit.

De l’11 al 14 d’abril podrem veure les propostes d’un total de trenta-set companyies, vint-i-sis de les quals són catalanes, sis de les quals de l’Anoia. Les terres de Lleida i d’Igualada són, a part de contrades de cargols i globus aerostàtics, molt fèrtils en teatre familiar. Com a mostra, un botó: a la darrera fira Fetén de Gijón hi van assistir més de vint companyies catalanes, guanyant diversos dels premis importants. A la Mostra d’enguany conviuran companyies consolidades (Farrés Brothers & cia, Teatre al Detall, Engruna Teatre, Marie de Jongh…) amb d’altres de més joves i emergents com Llum de fideu, MAM, Les Pinyes o Inhabitants. Les temàtiques dels espectacles són diverses i variades: en això no hi ha distinció entre el “teatre d’adults”, el teatre familiar o les arts de carrer. Històries de nens que no senten mai un “no” (Mr. Bo), espectacles d’objectes fets amb pa (Un tros de pa) o amb llana (Història de llana), la Guerra Civil espanyola vista des de França (Frères) o l’autisme i la seva relació amb la natura (Dins el cor del món).

El públic adolescent i jove podrà veure espectacles com Sí Sí Sí, una proposta de la Cia. Teatre de l’Aurora sobre el desig i el consentiment, la producció del Teatre Akadèmia La chispa de Marc Angelet o Cavallet de mar, de Pau Coya i la Sala Flyhard, una peça que té dues nominacions als Premis de la Crítica. La Llotja es tornarà a ubicar al Museu de la Pell com un lloc informal de trobada i conversa (sense els caducs estands de fira de mostres), i comptarà amb activitats per a professionals o una activitat amb un títol tan suggeridor com L’apocalipsi de les arts en viu, dissenyada per l’imprescindible L’Última Merda Col·lectiu.

Trobareu tota la informació al web de la Mostra. Nosaltres, com sempre, hi anirem, i aquí us ho explicarem. Com voleu que no ens agradi la Mostra, si el cartell d’enguany és una butaca que es gronxa penjada d’un núvol? Gràcies per l’homenatge, reines! 😉