Cinc crits de dona inconformista

Crits és la nova proposta de La Gleva per aquest mes de gener. Una creació de la Companyia Antàrtica de Teatre que es va iniciar el 2018 al Centre Cívic La Violeta, amb la complicitat de l’actriu Gemma Sastre, i que ha anat creixent i desenvolupant-se fins a prendre la forma de cinc monòlegs vitals que, al llarg de cinc dècades, ens expliquen la història de cinc dones diferents. El muntatge, protagonitzat per les actrius Nur Costa i Carlota Gil, es podrà veure del 19 al 30 de gener al teatre de Sant Gervasi.

L’obra, escrita i dirigida a quatre mans per Jesús U. Labay Gómez i el col·laborador de Núvol Martí Figueras, enfronta els seus personatges femenins a diferents dilemes morals. Les cinc protagonistes han estat testimonis o causants d’una mort propera i hauran de bregar per deslliurar-se d’un passat difícil. Un passat que les uneix a través d’un diari que passa de mà en mà i que esdevé el nexe comú entre totes elles.

El relat ens mostra cinc dècades d’història del nostre país amb les seves corresponents batalles socials: des de la repressió franquista dels anys quaranta, a la reivindicació per un habitatge digne de l’actualitat. Passant per la impunitat de la violència de gènere als anys seixanta, la incorporació de la dona al mercat laboral durant la Transició o el funest impacte de la SIDA en plena dècada dels 80.

Figueras i Labay configuren un text que esdevé una reivindicació de la llibertat, la solidaritat i la lluita de classes alhora que combat la indiferència social davant de les injustícies. Un valuós testimoni de com ha evolucionat el paper de la dona a casa nostra durant el darrer mig segle que, a més de les interpretacions de Costa i Gil, compta amb l’escenografia de Xevi Oró i la il·luminació de Sílvia Valls.

Ambdós autors ja van presentar fa uns anys Camins tancats, a la Sala Versus Glòries i a l’Espai Cincómonos, on ens presentaven dues històries, allunyades en el temps i l’espai, sobre persones refugiades. Ara tornen a la càrrega amb aquest crit inconformista de cinc dones que tenen la necessitat de passar comptes amb elles mateixes i amb el seu entorn més proper, perquè, tal com es manifesta en un dels monòlegs: «La dona després de Franco ja no tornarà a ser la dona al servei de l’home. Les dones canviarem aquest país».