Tot recordant Joan Fuster en el centenari del naixement

Arran del centenari del naixement de Joan Fuster, hem preparat un dossier que n’aborda la figura i l’obra des de tres prismes:

Carme Gregori reflexiona al voltant de la relació de Joan Fuster amb els llibres mitjançant les notes de lectura que hi feia. Així va anar escrivint diaris que «constituïen un instrument de treball», ja que les citacions que Fuster anotava d’altres llibres, els resums que en feia o les fitxes de lectura, constituïen un pretext d’escriptura d’un nou text, «per a la reflexió i, amb aquest gest, posa en relleu la lectura com a estímul intel·lectual i creatiu».

Vicent Simbor analitza el pensament de Fuster a partir del concepte de «cultura satèl·lit» manllevat de T.S. Eliot, que deia que «és aquella que manté una relació permanent amb una cultura més poderosa». Joan Fuster, com la gairebé totalitat dels intel·lectuals europeus, hereta la concepció de nació nascuda a la Il·lustració i difosa pels romàntics alemanys, que diu que cada nació es caracteritza per uns trets que la singularitzen i li atorguen una personalitat específica en què la llengua ocupa un lloc privilegiat.

J. Àngel Cano Mateu ens parla de com Joan Fuster va fornir la revista «Serra d’Or» de matèria i de material humà valencians, ja que hi col·laborà des dels inicis i durant vint-i-cinc anys. Repassem alguns dels articles més destacats, sempre amb la preocupació del suecà que «Serra d’Or» tingués en compte el País Valencià pel que feia als col·laboradors, als temes que s’hi tractaven…

Desmond Tutu, activista o predicador?

Bernabé Dalmau recorda l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, un dels personatges més rellevants de la història contemporània de Sud-àfrica, que ens deixava el 26 de desembre passat. Parla del seu compromís per la pau i els drets humans i contra els extremismes, acompanyat d’una teologia profètica pròpia compromesa amb la no-violència.

Maria Carme Roca. La contemplació tranquil·la

David Pagès i Cassú conversa amb Maria Carme Roca, una de les escriptores més llegides i prolífiques del panorama actual de la literatura catalana. Sabem com va començar a escriure i a publicar, d’on ve el seu interès per la història, que veiem plasmat en la seva obra novel·lística, que utilitza com a instrument divulgador del patrimoni cultural. També explica el seu punt de vista sobre el Procés català, l’estat actual del país i de la llengua, com també algunes reflexions sobre la vida.

Les columnes d’opinió de Lluís Permanyer, Maiol Roger i Mònica Terribas

Lluís Permanyer posa d’exemple Itàlia en la protecció dels seus espais amb un llegat històric i artístic, com ha fet fins ara i que espera que continuï fent, malgrat la pretensió de construir un McDonald’s a les termes de Caracal·la. No es pot dir el mateix de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, l’entorn de la qual «ofega i contamina els palaus»; Maiol Roger reflexiona al voltant de tres conceptes: «censura» i «pressió», que donem per descomptat que s’exerceixen sobre els mitjans de comunicació, a més d’una «ficció» malaltissa que veu complots arreu. De vegades, però, caldria distingir entre censura i criteri, entre pressió i professionalitat i entre realitat i ficció; Mònica Terribas es pregunta per què ha de ser un secret d’Estat la investigació del cervell de l’assassinat de setze persones el 17A. Si això pot posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat, «l’Estat té un problema majúscul».

Revistes familiars i de colles d’amics

Jaume Fabre ens parla d’edicions de periòdics en català fets per colles de familiars o amics des de la segona meitat del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX. La més antiga i que va durar més va ser «La Gateta» (1847-1859). Més tard, va aparèixer «El Cargolí» (1952-1961), una publicació familiar pionera de les revistes infantils. Finalment, «L’Acudit», una revista feta íntegrament en català per una colla d’adolescents del Guinardó entre 1963 i 1967.

Del mal humor i altres plagues

Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de l’humor d’aquests darrers temps en què proliferen «humoristes que recorden sempre el nen graciós de la classe, aquell company d’escola que feia el numeret i que, inevitablement, era presoner del seu afany compulsiu de protagonisme». Álvaro reclama «la necessitat d’un humor que s’enlairi i ens provoqui el somriure mentre ens fa pensar».

Ildefons Cerdà i el naixement de l’arbre de carrer. L’Eixample de Barcelona

Josep Gordi explica la planificació d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample de Barcelona, en la qual els arbres de carrer i els interiors de les illes enjardinades no només havien estat dissenyats per embellir la ciutat, sinó per higienitzar-la i fer arribar la llum solar a tot arreu. «Si aquesta proposta s’hagués convertit en realitat, l’Eixample de Barcelona hauria estat una veritable ciutat jardí.»

2021: un resum de l’any literari

Joan Josep Isern ens fa un resum del panorama literari del 2021. Comenta els centenaris que es van celebrar: Joan Triadú, Teresa Juvé i Felícia Fuster; els premis literaris a obra nova, com el Josep Pla guanyat per Maria Barbal amb Tàndem o l’Anagrama de novel·la per Napalm al cor de Pol Guasch. També enumera els premis de la crítica a obra publicada, els guardons i honors que es van concedir i, finalment, fa un balanç de les baixes de l’any.

Joan Tomàs i Parés reviu en l’any de la seva commemoració

Liliana Tomàs, comissària de l’Any Joan Tomàs i Parés, fa una valoració molt positiva de la commemoració d’aquest folklorista, compositor, director i conferenciant. «L’Any Joan Tomàs ha tingut un gran ressò. Molts han descobert el mestre Tomàs i, alhora, l’Obra del Cançoner Popular.» També, ens dona a conèixer documents fins ara inèdits que ha pogut identificar dedicant-se a aquesta commemoració, ens parla de l’exposició dedicada al mestre que ha tingut i té força èxit i ens explica les tasques que encara queden pendents de dur a terme.

Va de barreges: rumba i cançó d’autor, flamenc i bluegrass

Miquel Pujadó ens parla de dos artistes que es caracteritzen per la barreja d’estils: l’un, Pep Lladó, acosta la rumba a la cançó d’autor; l’altre, el grup Flamengrass, combina hàbilment l’estètica flamenc amb la del bluegrass americà. Finalment, fa menció de Pau Riba arran de la greu malaltia que se li ha diagnosticat. Com és habitual, publica la Discografia catalana recent.

Berlín, ciutat de teatres

Enric Ciurans passeja pels teatres més destacats de la capital alemanya, Berlín, i comenta les estrenes que s’hi estan representant en el moment de la visita. Va des de la Schaubühne, que aposta per temes contemporanis com el canvi climàtic; el Berliner Ensemble, un dels principals reclams de la cultura berlinesa; la Volksbühne, un teatre de prestigi amb fortes connotacions polítiques, i el Deutsches Theatre, el teatre amb més tradició de tots.

L’apocalipsi i les seves contradiccions. Don’t Look Up, Silent Night i «Succession»

Tariq Porter ens parla de dues pel·lícules i una sèrie que tracten temes i preocupacions quotidianes: Don’t Look Up (No miris amunt), dirigida per Adam McKay, una pel·lícula que és un advertiment sobre la negació i la indiferència davant una certesa científica que augura un futur catastròfic, que pretén denunciar la frivolitat permanent en què vivim; Silent Night, dirigida per Camille Griffin, un film en què la fi és a la porta i les notícies falses i les recomanacions governamentals són a l’ordre del dia exacerbant a grans trets el que s’ha viscut els darrers dos anys; la sèrie d’HBO «Succession», en què els ultrarics són personatges patològicament infeliços als quals s’està delegant el comandament per a dirigir una nau que va cap a l’abisme.

«Quan arribin els marcians». La militància cultural

Sandra Comas parla del programa cultural «Quan arribin els marcians», que s’emet a TV3 i que té per objectiu «acostar la cultura al públic generalista que potser no n’és consumidor, que potser allò de què li estàs parlant no ho anirà pas a veure, però no per això li ha de deixar d’interessar», amb paraules d’Esther Rodríguez, directora del programa.

Lectures

Tanquen el número la «Tria personal» que ens ofereix Anna Ballbona, seguida de les ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número 747 de març de «Serra d’Or» en paper o en digital!