Les SS de Pilarín Bayés

Si el 2020 és una festa esbojarrada, els mesos de maig i juny d’aquest any vindrien a ser les hores posteriors a la mitjanit. Les més frenètiques i surrealistes. A la pandèmia mundial, les operacions espacials i altres esdeveniments s’hi ha incorporat una revolta que ja és internacional. La mort de George Floyd en mans de la policia de Minneapolis el passat 25 de maig ha estat motiu de protestes massives en diferents punts dels Estats Units. Aquest dimarts, el que havia de ser un #BlackOutTuesday (el hashtag i les imatges negres han inundat les xarxes socials) ha estat també el dia d’una polèmica que té a veure amb el nostre país. La dibuixant vigatana Pilarín Bayés protagonitza aquesta trista història.

Recapitulem. Dimarts 2 de juny al migdia, el perfil oficial de Pilarín a Instagram publica una caricatura amb el missatge: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. Res a dir del text. Al contrari, la nostrada artista sembla implicar-se amb la causa contrària al racisme i la lluita antifeixista. Endavant amb això. Som-hi. El problema és el dibuix. Perquè, tot i estar fet amb les millors de les intencions, dos elements han saltat i provocat la ira de molts internautes.

Comencem pel més flagrant i potser més inexcusable: el parentesc del 44, el dorsal que porta a la samarreta el protagonista del dibuix, amb l’SS; símbol de les Schutzstaffel, l’elit dels nazis i probablement una de les representacions modernes que més tenen a veure amb el mal, la mort, l’extermini massiu de persones i l’Endlösung. Poca broma.

A l’escena hi ha dos atletes. L’un és negre, l’altre blanc. És un clar homenatge a l’escena dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968. Són els punys alçats de Tommie Smith i John Carlos, mostrant al món la força del Black Power. Per desgràcia, en un altre sentit també ens pot recordar al referent que té a veure amb l’episodi viscut als Jocs de Berlín 1936, on l’estatunidenc Jesse Owens va fer gala de la seva superioritat física en la capital del III Reich, davant de milers d’alemanys. En els mateixos nassos de Hitler. Hi ha pocs actes de justícia més poètics que aquest.

Però l’altra discussió ha girat entorn de la fisonomia del personatge negre. Aquest és un punt més calent i controvertit. Si bé és cert que la Pilarín ha reflectit uns patrons i estereotips racials que han molestat molts seguidors, aquest és un criteri estilístic, estètic. Ser tant primmirat i denunciar que uns llavis són massa gruixuts o que la tonalitat de negre massa fosca, és realment insubstancial en aquests moments. I si m’apureu, també es pot considerar racista.

Insisteixo, si ho ha fet amb la millor de les intencions, la societat catalana li ho perdonarà. També és cert que les millors de les intencions, lamentablement, han destrossat la reivindicació i compromís ètic del dibuix, i han fet florir dues consideracions. Primer, que per a un ampli sector del catalanisme Pilarín Bayes és una bandera intocable i sagrada que representa la innocència catalana (amb aquella simpatia característica de l’ala més cuqui dels boomers catalans). Per altra banda, és cert que, encara que jo volgués (juro per tots els meus fills i filles que mai ho he intentat), no podria emular tant a la perfecció les dues esses de la Waffen. Pilarín ho fa fet involuntàriament, i això té mèrit. El que potser em sembla més preocupant és que la dibuixant no tingui algú que l’hagi assessorat, ni li hagi fet saber que l’atleta que ha dibuixat amb la millor de les causes porta una samarreta de l’organització de més confiança del Fuhrer. 

Per això penso que la il·lustració ha estat desencertada. Les xarxes, ja ho sabeu, han estat creades per Déu amb gasolina i dinamita. Només cal una espurna, com un acudit sobre Carrero Blanco, i tot salta pels aires. Els nostres avatars són volcans actius que fan erupció quatre vegades al dia: escupen ràbia, frustració i blasfèmia. Les SS en un figura negra, i en aquest context, han derivat en una combustió de contradicció irònica. A això se suma que el perfil a Instagram de la caricaturista té més de seixanta mil seguidors. La publicació ha rebut molts comentaris. Positius i negatius; alguns de defensa, alguns recriminatoris, alguns insultants; en català, en castellà i en anglès. El linxament públic entra en el paquet de la fama, la popularitat i el talent. No hauria de ser així, però és així. La Pilarín ja s’ha disculpat i, com es diu al meu poble: és la història qui l’ha de jutjar. No nosaltres.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.