L’Institut del Teatre, una llarga indefinició

9.04.2015

Els estudiants i el professorat de l’Institut del Teatre viuen amb enorme preocupació el procés de selecció que s’està duent a terme per cobrir la plaça vacant de Director General. Avui Jordi Coca denuncia en un article titulat ‘L’Institut del teatre a la deriva‘ la paràlisi que viu el centre: “El gran vaixell fa més d’un any que no té capità, que no té un rumb concret i que no posa a prova tot el seu potencial. Prego i exigeixo responsabilitat”, diu Coca, que va ser director de l’IT durant anys.

Jordi Coca | Foto de BiBi Oye | Núvol

Jordi Coca | Foto de BiBi Oye | Núvol

Aquesta preocupació ja es va fer palesa el mes de gener quan alumnes de l’Institut del Teatre van publicar un manifest ( que podeu llegir aquí) en què denunciaven l’ambigüitat del redactat de la convocatòria, que deixava oberta una escletxa perquè s’adjudiqués la vacant a un gestor de perfil polític.

“Les Bases atorguen un valor ridícul a la trajectòria professional en arts escèniques de l’aspirant (article 5.3 de les Bases), mentre que tot el pes recau únicament en la defensa de la memòria de les funcions assignades al càrrec (article 5.2). Dit d’una altra manera: es dóna peu a que el Director General de l’Institut del Teatre pugui ser algú que ni tan sols hagi trepitjat mai un teatre. Ni com a espectador. Només cal que un equip de col·laboradors li redacti la memòria adequada pel càrrec”, denuncien els alumnes al manifest.

Bernat Pons Domènech, que ha estat durant dos anys el representant dels estudiants al Consell de Direcció de l’Institut considera que “el nou director/a hauria de conèixer el funcionament propi de l’Institut i sobretot tenir una trajectoria reconeguda com a professional en les arts escèniques, ja que com a representant màxim de l’Institució ha de ser capaç d’entendre i representar-ne els seus interessos específics”. Segons Pons, els alumnes exigeixen transparència en el procés i fins i tot demanen de conèixer els projectes dels diferents candidats, per tal d’opinar i posicionar-s’hi si convé: “Com a estudiants, volem que la nostra opinió sigui escoltada i considerada. Tot i ser una de les pedres angulars de l’Institut, sovint l’opinió dels estudiants és obviada en la presa de desicions que els afecten directament”.

Núvol ha pogut contactar el delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares. Segons el diputat, el procediment per escollir el nou director ve marcat pels mateixos estatuts del centre. “Fa anys va haver-hi debats interns amb tots els sectors per crear uns estatuts que garantissin un sistema d’elecció consensuat per tothom. La Diputació s’ha limitat a aplicar els estatuts, que diuen que el Director General ha de ser una persona amb perfil gestor de l’àmbit cultural o de l’educació”, ha aclarit el Diputat en una conversa telefònica mantinguda amb el digital de cultura.

Joan Carles Garcia Cañizares, delegat de Cultura de la Diputació

Joan Carles Garcia Cañizares, delegat de Cultura de la Diputació

“A partir d’aquí des dels serveis jurídics de la Diputació es redacten unes bases, que s’adequen als estatuts. La vacant pot ser adjudicada tant a persones relacionades amb les arts escèniques, com amb la cultura en general”, afegeix el Diputat.

“Aquests estatuts no s’havien aplicat mai, perquè és la primera vegada que s’elegeix un nou director des que es van aprovar. No hi ha cap intenció de nomenar una persona a dit políticament. Justament el que vaig proposar jo era no moure res i respectar els estatuts, per no ferir sensibiltats, almenys fins que hi hagi el nou director”, diu el delegat de Cultura.

Segons Garcia Cañizares, els serveis jurídics de la Diputació van rebre set candidatures a principis d’any, però a hores d’ara no hi ha hagut cap pronunciament per part de la Diputació i segons ha pogut saber Núvol, els candidats no han rebut resposta. Tot fa pensar que el nomenament està en suspens, i que l’impasse electoral pot prolongar encara més aquesta indefinició. Entre els candidats hi ha professors de l’Institut, però també professionals de la gestió cultural que no hi estan vinculats. Tant si és imminent com si s’ha de produir més endavant, el procés de selecció anirà de la següent manera: en primer lloc es fa una tria de les candidatures des de la Secretaria General de la Diputació, a fi de comprovar que tots els aspirants compleixen els requisits. Tot seguit es passen les candidatures al jurat, que està format per sis membres. Dos membres de la junta de govern de la Diputació, que han de ser directors d’escola. Dues persones de la direcció de l’Institut del Teatre, que no poden ser càrrecs electes ni de cap partit polític. I dues persones de reconegut prestigi de les arts escèniques del país. “Aquest jurat ja de proposar una terna de candidats, és a dir tres finalistes amb un ordre de preferència. I el President de la Diputació nomenarà el candidat proposat en primer lloc”, explica Garcia Cañizares.

Sadurní Vergés

Sadurní Vergés

Sadurní Vergés, alumne del centre, també fa pública la seva opinió personal en un article titulat ‘Un director del sector’, on manifesta el temor que des de la Diputació es nomeni un gestor que no estigui vinculat a les arts escèniques: “La inquietud que tenim molts, ara mateix, és que aparentment l’administració s’ha fet enrere de forma momentània (i en teoria això és bo), però ens temem que, tot donant llargues a l’assumpte, no aprofitin les vacances de juliol/agost per perpetrar el nomenament, quan no hi hagi estudiants a l’Institut que puguin respondre i així ens ho trobem tot cuinat quan tornem al setembre”, diu Vergés avui a Núvol.

Una invitació al debat

El relleu a l’Institut és ara mateix una patata calenta. Els polítics no es poden permetre de fer teatre davant la gent de l’Institut, perquè de seguida se’ls veuria el llautó. Qualsevol nomenament a dos mesos de les eleccions podrà ser interpretat en clau política, tant si es llegeix com un tanto o una claudicació del partit que governa. Sigui quin sigui el resultat, és evident que la institució s’ha de renovar i seria important que el candidat escollit fos algú realment respectat i admirat pels professors i alumnes de l’institut, algú que no es percebés com una imposició externa ni tampoc com el representant d’una capelleta interna. Algú capaç, en definitiva, de generar consens des de la complicitat, mai des del paternalisme.

Des d’aquí oferim humilment aquest espai de debat a la comunitat de les arts escèniques i hi convidem a qui vulgui dir-hi la seva. Potser tot aquesta indefinició és una oportunitat per debatre quin model d’Institut necessitem, quin teatre volem per al nostre país, i no només quin perfil ha de tenir el nou director general.

Hi sou convidats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. No puc donar el meu nom autèntic perquè treballo a l’Institut del teatre i els actuals responsables polítics convergents -el gerent, el diputat- no són un model de capteniment honest i democràtic i prendrien repressàlies sense cap dubte.
    Les declaracions del diputat García Cañizares són una vergonya i il·lustren sobre la dimensió humana, intel·lectual i política del personatge. En primer lloc, a la Diputació sabien des de feia molt que l’anterior director general, Jordi Font, es jubilava el 23 de maig del 2014 (fa deu mesos i escaig, senyor Coca, no un any que estem sense Director general, tot i que potser, de fet en fa 12 que no en tenim, des de la mort de Montanyès, però aquest és un altre tema).
    Tot i que va haver-hi peticions per part del personal uns mesos abans de la jubilació per tal que es posés en marxa el procés de designació d’un substitut, la Diputació no va fer absolutament res fins més de mig any després que Font plegués. Mentrestant, tota mena de rumors, anar marejant la perdiu, navegar sense cap orientació -amb aquesta llumenera de diputat, no és estrany- fins que es va convocar el concurs previst als estatuts però que fa esclatar tota mena de sospites perquè semblava dissenyat a propòsit per poder triar algú que no tingui res a veure amb la docència i la pràctica escènica. (¿Potser el senyor Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, que fa dos anys que fa el ploramiques per tots els despatxos demanant un càrrec que el compensi de la seva indigència actual?).
    El 9 de gener acabava el termini de presentació de candidatures, amb la corresponent memòria, i al cap d’un mes havia de sortir la llista d’admesos. Han passat dos mesos més i la llista no ha sortit. I, a més, es diu que -per un suposat respecte a la protecció de dades- no sortirà amb els noms sinó amb el número de registre d’entrada. Fantàstic!
    El principal responsable d’aquestes demores no és cap altre que el senyor Garcia Cañizares, al qual han caigut molt malament les diverses manifestacions públiques de desacord que han emès els representants dels alumnes, el Consell de l’Escola Superior d’Art Dramàtic o altres manifestacions. Però en comptes d’activar el procés, tot el contrari: continuar marejant la perdiu i fer-se l’ofès. Patètic.
    Força abans de les vacances de setmana santa, en una reunió del Consell de direcció, el diputat va assegurar que la famosa llista sortiria d’immediat. Òbviament, hores d’ara no està visible en el tauler d’anuncis de l’Institut, potser la té penjada al bany de casa seva…
    La sensació -o sigui rumors, malestar, ràdio-macuto- a l’Institut és que volen anar retardant el procés fins després de les eleccions, bé per anar a parar a una resolució durant les vacances estiuenques -i així minimitzar les reaccions de la gent de la casa-, bé per passar el mort a una possible nova administració provincial (tant de bo no continuï aquesta penya!).
    Per desgràcia, la mobilització a l’interior de l’Institut davant de totes aquestes circumstàncies és molt feble i intermitent, i cal suposar que això els dóna ales. No deixa de ser vergonyós que hagi hagut de fer el crit d’alerta algú que ja no és a l’Institut. Però a la casa hi ha por: a mesura que ha anat augmentant el nerviosisme intern, el senyor gerent -amb alguna destacada complicitat- ha començat a fer les seves “llistes negres”. I, per descomptat, hi ha el convenciment que la pressió d’aquest personatge serà en favor del candidat o candidata que consideri més manejable per als seus interessos. Si no un tomb polític a la Diputació no l’envia de retorn a Tarragona…
    Finalment, una precisió menor a les vostres explicacions. Els membres de la comissió que ha d’examinar i valorar les candidatures, a més dels dos professionals de reconegut prestigi -que tothom reclama que ho siguin del món escènic- són dos membres del Consell de direcció de l’Institut que siguin directors d’escoles i dos membres de la Junta de Govern de l’entitat autònoma Institut del Teatre que no siguin electes (cosa que ho restringeix a molt pocs noms amb aquesta condició), i a més el presideix el Gerent de la Diputació o persona en qui delegui, o sigui en total set membres.