Innovació pedagògica

26.06.2019

L’última setmana de curs, que és quan els alumnes estan més motivats per treballar, em va tocar vigilar i avaluar l’anomenat “treball de síntesi”, tot un clàssic de l’Educació Secundària Obligatòria. Com que a l’institut on treballo (no en diré el nom ni la ubicació per no penjar-nos més medalles de les estrictament necessàries) els professors (i professores) som alumnes avantatjats, vam voler desenvolupar aquest projecte més bé que ningú: transversal (vam ajuntar els grups de 1r d’ESO, 2n i 3r), actual, cooperatiu, engrescador, competencial… Podria afegir-hi uns quants adjectius més, però me n’estaré perquè, qui més qui menys, ja deu estar familiaritzat amb tota la corrua d’adjectius associats a la nova pedagogia, uns adjectius que conformen, tots ells, un camp semàntic compacte i coherent, indestructible, irrefutable.

Foto: Neon Brand.

Doncs bé, durant l’última hora de l’últim dia del treball de síntesi (la resta d’hores vaig aprofitar-les per llegir l’excel·lent llibre de memòries Seixanta anys d’anar pel món, del mestre Eugeni Xammar; només per això ja deu valdre la pena la innovació pedagògica), em va tocar avaluar les exposicions orals de cinc grups d’alumnes, la immensa majoria dels quals no coneixia, ni tan sols en sabia el nom –ni el cognom.

Durant la sessió, es va produir una anècdota que em va cridar fortament l’atenció, una anècdota d’aquelles que, si estàs a l’aguait (i jo hi estava; soc un professional de la docència), de seguida adquireix la categoria de metàfora. En aquest cas, una metàfora de l’educació actual, o si més no de l’educació que avui dia està de moda.

Va anar de la manera següent (versió resumida): hi havia un grup que havia decidit “crear” (poso el verb entre cometes perquè l’únic que van fer va ser un disseny amb cartró, cola i estisores) un mòbil amb bateries solars, és a dir, un mòbil que funcionés únicament amb l’energia del sol, si bé els dies ennuvolats també tenies la possibilitat de carregar-lo de manera tradicional. Segons ells, podies adquirir el suposat mòbil pel mòdic preu de 1000€, i si bé no et garantia la felicitat, poc en faltava. Podies comprar-lo per internet mateix, al web del grup cooperatiu. Posem per cas:

www.mobilsolarnovapedagogiacreditdesintesi.com

Quan van projectar l’enllaç a la pissarra digital (sí, a l’escola pública tenim pissarres digitals), els vaig preguntar què passava si algú clicava l’enllaç. Em van mirar estranyats, molt estranyats, i al cap d’una estona una noia va contestar: «Res».

Ai carai, vaig pensar. Resulta que tenim un mòbil inexistent que (no) pots comprar en un web que tampoc no existeix. Això sí, l’enllaç hi era, de color blau intens, ocupant el centre de la pantalla i a punt per direccionar-te cap al no-res (una metàfora del procés, tal vegada?)

Resumint: ni mòbil, ni bateries solars, ni web, ni res de res. Una exposició, en definitiva, muntada sobre el buit, com tota la resta d’exposicions. Ara bé, van aprendre a treballar cooperativament durant una setmana (diuen que tot allò que no passa en un any pot passar en una setmana…), a ser creatius, a autoavaluar-se, a gestionar el seu propi procés d’aprenentatge, a dialogar, cedir, decidir…

Llarga vida, doncs, al treball de síntesi i als instituts innovadors! (I bones vacances, que bona falta que ens fan).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Però… això què és???!! Aquests mestres es pensen que els paguem perquè llegeixin a classe! I Xammar! Qui és Xammar? Segur que un vell d’idees retrògrades. Posar-se a llegir aquestes coses en comptes de vigilar si els alumnes i les alumnes de l’alumnat es tallen amb les tisores o es queden sense pega i es frustren… Vergonya!
    Potser que acabem d’una vegada amb aquesta situació!
    I a sobre es queixa que el treball dels alumnes, les alumnes i l’alumnat no tingui resultats.
    És que no entenen res, aquests mestres! Es tracta precisament d’això!
    Ai, senyor! I llegint Xammar, havent-hi tan bons pedagogs 21 al país, moderns i eixerits!
    A veiam si entre La Caixa i els mossens ens ho arreglen, això…

  2. Està clar que no van assolir les competències que es treballaven al treball de síntesi, no?

  3. Tens raó. La innovació pedagògica és un engany i no aporta més que adjectius coherents, irreductibles i irrefutables.
    Tanmateix això és cert sobretot si qui ha d’aplicar la innovació pedagògica aprofita les hores del crèdit de síntesi per llegir un llibre, per molt interessant que sigui (que aquí no ve al cas).
    Ho sento, em sembla un article vergonyós que hauria de fer reflexionar a qui l’escriu i a qui l’edita.
    Sort en tenim que hi ha docents més professionals que l’autor d’aquest article que no té cap pudor en confessar que no treballa en hores de feina.
    Segur que de la innovació pedagògica se’n poden trobar excessos i mancances però no em mereixen cap credibilitat anàlisis frívoles i simplistes com aquestes.
    Gràcies.

  4. Molt trist pagar perquè els professors se la passin llegint llibres que no els hi aporten res, i després qüestionar un treball (exposició) la qual podria haver-ho fet abans per ajudar al grup a millorar i crear la pàgina web perquè funcionés l’enllaç,
    Felicitats Damià!!

  5. Evidentment, qualsevol mètode educatiu pot ser qüestionat i evaluat positiva o negativament, i els mètodes pedagògics innovadors no han de ser l’excepció. De la crítica constructiva sempre s’aprèn. Ara bé, l’unic fet criticable d”aquest article és que el professor llegeixi llibres en hores de projectes i de crèdit de síntesi en comptes d’escoltar i guiar als alumnes amb l’objectiu d’ajudar-los a assolir l’objectiu proposat. I l’excusa no pot ser que no coneguis als alumnes… Per sort, al sistema educatiu actual tenim a molts professors i professores que s’esforcen per adaptar-se a les innovacions pedagògiques que veritablement reporten ítems positius per als nostres alumnes. I, per cert, els alumnes necessiten, s’adonen i valoren molt positivament a qui els vol ajudar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Gràcies a tots els professionals de l’educació que s’esforcen en fer bé la seva feina.