Espanya

Joan de Déu Domènech. Escriptor.

Trio la paraula Espanya. Precedida per espantós i espantosament, i seguida per espanyadís, espanyador, que fa el castellà estropeador, i espanyar, que és trencar violentament el pany d’una porta o d’una caixa, enmig hi ha la paraula Espanya; és a dir, entre el foc i les brases, comença amb la por i acaba amb un robatori.

Primer és la península Ibèrica en la seva unitat geogràfica –la Hispania romana–, i al cap de molts segles, un estat polític constituït a l’extrem sudoest d’Europa i que comprèn la major part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries. Entremig, el topònim assenyala la part de la península Ibèrica no catalana o dominada pels sarraïns. Una esplèndida col·lecció de cites medievals documenta aquest parer i fa veure d’on venen i d’on venim.