L’entrada sobre el «Ghadr-110», un míssil balístic d’abast mitjà desenvolupat per l’Iran, es va convertir, el passat diumenge 21 d’abril, en l’article número 750.000 de la Viquipèdia, la versió en llengua catalana de l’enciclopèdia lliure de referència a Internet. L’usuari Mcapdevila va ser l’autor de l’article que va permetre a assolir aquesta fita. Els tres quarts de milió d’entrades publicades arriben després que el passat 2021 la Viquipèdia celebrés el seu vintè aniversari amb grans mostres de suport i d’agraïment des d’arreu del domini lingüístic i més enllà.

La versió en català de la Viquipèdia fou la segona del món a tenir articles després de l’anglès i es creà a partir de l’entrada «àbac» editada des d’Andorra la Vella el març del 2001. Durant un parell de mesos, va ser l’única versió de parla no anglesa activa. L’any 2016, la Viquipèdia va superar el mig milió d’articles i ara, vuit anys després, s’encamina cap al milió. Un creixement exponencial si tenim en compte que van caldre set anys per publicar els primers 100.000 articles.

Dels més de 300 idiomes en què s’ofereix l’enciclopèdia lliure, la versió catalana –una de les llengües amb més editors per cada milió de parlants– ocupa la vintena posició en nombre d’articles, per damunt d’idiomes com el coreà, el turc, el txec, el serbi, el grec o l’hebreu. L’octubre de l’any 2022, la versió catalana es va posicionar, per primer cop, entre les deu millors versions del món pel que fa al rànquing de qualitat més exigent de la comunitat: el dels 10.000 articles essencials. Aquest llistat és una selecció de les entrades que es consideren més rellevants i necessàries en qualsevol versió idiomàtica de la Viquipèdia.

Aleshores, la Viquipèdia en català va obtenir 75,83 punts sobre 100 i fa tot just una setmana, en la darrera actualització del rànquing –que es du a terme de manera mensual–, es va saber que havia escalat fins a la cinquena posició mundial amb una puntuació total de 86,1 sobre 100. Això vol dir que ara mateix, la versió catalana de la Viquipèdia és la cinquena millor del món pel que fa a qualitat i completesa, segons els propis estàndards de l’enciclopèdia lliure. Només és superada per la versió sèrbia, l’anglesa, la castellana i la xinesa i ha superat idiomes de pes com el francès (6a posició), el rus (8a), l’italià (10a) o l’àrab (11a).

• 

  Premis Núvol 2021

  Orgull viquipedista

  Jaume Forés Juliana

Ara com ara, la Viquipèdia és un dels últims baluards del coneixement lliure i un dels pocs exemples de col·laboració altruista a escala planetària. El seu objectiu és oferir tot el coneixement humà en la llengua materna de cadascú. Aquests bons resultats han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de milers de voluntaris que hi participen regularment. El Premi Homo Fabra 2021 dels Premis Núvol va voler reconèixer aquesta comunitat de persones voluntàries que durant més de vint anys han contribuït a difondre el coneixement lliure en català a través de la Viquipèdia.

Aprofitant aquesta fita, la comunitat viquipedista fa una crida a la participació i demana el compromís decidit de les persones que «empatitzen amb la defensa del català, amb l’accés al coneixement obert i amb les llibertats digitals». Els viquipedistes recorden que «qualsevol pot contribuir a fer créixer el projecte de la Viquipèdia en català» i que només calen tres requisits: «un domini bàsic de l’idioma, l’ús de fonts fiables i tenir ganes de compartir coneixement».

També recorden que és fonamental configurar bé lingüísticament els dispositius (ordinadors d’escriptori, tauletes, telèfons, etc.) i les aplicacions i els navegadors d’Internet perquè la presència i l’ús del català a Internet no reculi. L’any passat la Viquipèdia catalana es va posicionar com una de les deu webs més visitades des de l’estat espanyol, però també és cert que el nombre de lectors dins dels territoris de parla catalana és molt més baix del que correspondria pel nombre de parlants nadius i que aquesta xifra, com més va, més disminueix. Fer el pas de configurar els dispositius i navegadors en català de forma prioritària és una mesura simple, però que representa un impuls enorme per a la nostra llengua.

El projecte de la Viquipèdia, amb un reguitzell constant d’iniciatives, un nucli estable de voluntaris i una tecnologia cada vegada millor, ha incorporat nous criteris de revisió interna, de detecció de plagis i vandalismes, i sobretot de qualitat bibliogràfica. Són força conegudes algunes de les seves campanyes periòdiques com la «Viquimarató de la Llengua Catalana» o les «ViquiPAU», centrades en matèria universitària i que tenen lloc anualment quan se celebren les proves d’accés a la universitat (PAU). També cal destacar la iniciativa «1 bibliotecari, 1 referència», que té l’origen en la comunitat catalanòfona, i que s’ha convertit en un referent mundial a l’hora d’implicar el sector de la biblioteconomia en la tasca de nodrir els articles de bones referències.

• 

  Vet-ho aquí

  Què són les rabones, les xicanes i les reballades?

  Núvol

Els viquipedistes asseguren que no s’ha de tenir por de participar en la Viquipèdia i animen a tothom a fer-ho tot millorant entrades o creant-ne de noves, sigui traduint articles d’altres llengües o (cosa que té un valor afegit) escrivint-ne d’originals. Asseguren que la Viquipèdia «necessita noves fornades d’usuaris, i en especial voluntaris joves amb mirada tecnològica renovada, més dones editores i individus amb un perfil tècnic que ajudin a superar les dificultats d’interfície, accessibilitat i impacte que el milió d’articles sens dubte comportaran».

Finalment, recorden que és més necessari que mai «incorporar nous viquipedistes d’arreu del domini catalanoparlant, sobretot de fora de Catalunya i dels indrets on encara es noten més mancances de contingut i de múscul comunitari». Només així s’aconseguirà un segell distintiu que expliqui el món i ens expliqui al món des del nostre context cultural propi.