Dialectes preferents

26.06.2013

Per molt que puguen haver-hi ploms ibèrics a Alcoi heu de saber que Elx ha esdevingut el bressol de la llengua catalana. La gran sacerdotessa és la gran sacerdotessa. Segons algun llumenera –de  l’Horta de València estant, a dos-cents km. a tramuntana de l’Heliké ibèrica–  la Dama d’Elx parlava català el segle IV aC. Ara, quins son els patiments lingüístics que tenim els elxans  l’any 2013? Ha esdevingut un lloc comú afirmar que el català –d’Alacant cap avall– canta les absoltes. Sóc d’Elx i treballe a Guardamar. Elx és una gran ciutat, més de 230.000 habitants, i Guardamar en té 17.000 a l’hivern i més de 80.000 a l’estiu! Un servidor vostre fa una gran part de la seua vida en català i canvia menys que alguns ploramiques barcelonins.

Elx

Fa pocs dies enraonava amb una jubilada de les Borges Blanques (les Garrigues) a la TouristInfo guardamarenca, nom que reben en llengua autonòmica les oficines de turisme. Hi havia una jove russa a l’espera. Vaig saber després que feia set anys que vivia per la contornada. En sentir-nos, ens va preguntar en quina llengua parlàvem la catalana nord-occidental i el valencià extremomeridional. Li vaig explicar que era llengua catalana i com catalans i valencians parlem la mateixa llengua. La jove russa em va respondre en llengua tartèssia evolucionada: ‘no sabía que el valenciano y el catalán fuesen la misma lengua’. Vaig recórrer a la dialectologia eslava i a les diferències entre Moscou i Vladivostok  –atesa la novetat dels repoblaments per a  la russofonia– cosa que va fer que el tema quedés resolt.  A més a més, com que la catalana i el valencià parlàvem igual la xica no va dubtar ni per un segon sobre la unitat de la llengua catalana. Era tan evident!

La nadiua de les terres catalanes de Ponent, però, va embolicar la troca. Ens va aclarir –en tartessi central– que feia cinquanta-quatre anys que vivia a Madrid malgrat ser de vacances a Guardamar del Segura. Havia emprat amb mi un català occidental immaculat i devia estar en la setantena grossa. Tot seguit, li va explicar a la santpetersburguesa: “el caballero habla en valenciano y yo en catalán. Nos entendemos aunque el valenciano tiene algunas palabras castellanas.” Ja m’has fotut, morrut! Si a mi la borgenca m’havia semblat del poble del costat i tinc menys castellanismes que ella i el noranta-cinc per cent dels catalans, valencians i balears!

Girem la plana. El Banc de Sabadell, com deveu saber, ha absorbit la Caja de Ahorros del Mediterráneo: la CAM! L’entitat vallesana occidental ha adaptat tota la retolació i publicitat empresarial a la variant valenciana de la llengua catalana. Bé, en honor a la veritat, encara no acaben de ser coherents del tot! A les pantalles publicitàries dels grans ordinadors –penjadissos del sostre–  hi ha missatges en ‘valencianetdelallengua’ i uns altres que deuen ser en ‘institutdestudiscatalanscentralí’. A més a més, en la pàgina web tan sols ofereixen la versió sabadellenca: cosa que és d’agrair perquè no entenc que les empreses catalanes hagen de mudar de varietat al País Valencià o d’oferir dobles versions. I les valencianes haurien de poder fer el mateix allà dalt en ser que comencen a expandir-se. Ja sabeu en uns missatges ‘este’ i ‘definix’ però en uns altres ‘aquest’ i ‘defineix’ quan els segons són tan admesos i valencians com els primers. Això sí, quan torneu a l’entrada, camí del carrer, el rètol posa ‘eixida’ malgrat que ‘sortida’, per a la Dama d’Elx i els seus descendents elxans si més no, tinga encara el sentit medieval ‘d’eixir fugint i molt de pressa’.

A la sucursal d’Elx he fet conversa amb un home granat que feia cua amb mi i hem parlat de la llengua de la pantalla. S’hi descrivien les meravelles que els sabadellencs ofereixen al petit inversor valencià. Vam parlar del  compte ‘expansió’ que ja té gràcia i collons el nom en terres valencianes!  En aquell moment hi havia la versió ‘més valenciana’ i m’ha respost rialler en ‘elxàdelallenguaheretat’: “Com que ara s’hu han queat tot es catalans hu posen en català serrat però mos entenem a poquet que mos esforcem i que no facen  compte que mos s’escapa res!” Els parlants més tradicionals  ho tenim clar. Tot estàndard té un puntet de foscor i si és estàndard bancari –en iber, tartessi o saxó–  allò sembla una gola de llop.

El motiu de la meua visita era que havia de parlar amb un jove executiu bancari d’uns trenta-vuit anys, amb pantaló de tergal de trenc, camisa blanca, jaca i corbata. El tema de la conversa? L’heretatge d’unes preferents familiars devaluades –enganyaren mon pare abans de morir-se– que s’havien de dividir entre els germans per poc més de la meitat del seu valor original. El vaig saludar, li vaig donar el meu DNI on posa “Joan Carles” i l’home em va respondre en una llengua força oriental. Em vaig interrogar si el Sabadell el devia haver enviat a Tokio o a Kuala Lumpur –a fer un curset– quan la cosa de la fusió. L’amabilitat i l’atenció va ser absoluta i ho he d’agrair. Em perdonarà el to burleta si ho arriba a llegir perquè a mi el que m’interessa és la sociolingüística.

L’executiu tenia els dos cognoms ben elxans. No els esmentaré però passarien per catalans per als ibers de Girona. Això sí, a mitjan frase ‘orientalodubitativa’ m’amollà un ‘astò’ que és com diem ‘açò’ els del bressol de la llengua catalana. Com que jo –al poble–  parle sempre la mateixa variant dialectal que la Dama d’Elx, el sanoi va passar a parlar el mateix ibèric clàssic en sentir el meu registre col·loquial. Així i tot, vaig observar que tenia un parlar un poc evolucionat. Emprava unes quantes ‘d’ intervocàliques que mon pare no  hauria dites mai de sa vida. Endemés, salpebrava la conversa amb uns quants mots desconeguts per al meu avi. No sé ben bé on devien tenir la isoglossa –a  la primeria del segle XX–  però tenen una expansió absoluta de Salses a Guardamar. Si els diuen tothom!. Això, a alguns de València, no els prova gens i s’enfurismen!

 

Guardamar

L’altra diassa –relacionat amb el tema que ara ens ocupa– ma muller i jo ens traslladàrem d’Elx a la sucursal del Sabadell a Guardamar, carrer Major, on tot està disponible en català com passa a Elx. Fa goig veure una entitat bancària ibera fer una aposta tan clara per la llengua a la fita més meridional. Hi vam obrir un compte ‘expansió’.  Vam demanar l’opció ‘català’ pel que fa a la llengua de tracte de l’entitat amb l’usuari. La jove empleada guardamarenca, ‘fina i flamenca’, ens va dir una frase amb una exclamació inicial en elxà perifèric. Havia de deixar clar que sotsvenia del poble malgrat parlar tartessi amb deix murcià!

-Mare meua! Los del banco de Sabadell se pondrán muy contentos  porqué son catalanes y lo hacen todo en catalán!

D’això se’n diu guanyar-se la simpatia del client.  Per convèncer-me de la feta em va mostrar la pantalla de l’ordinador amb l’opció ‘català’ al costat del nom de llengües d’altres tribus europees.  Li vam agrair, de tot cor, haver-nos informat que Sabadell és una població catalana. Sempre ens passa –amb les colònies elxanes més llunyanes– que mai no sabem si acaben de ser iberes convençudes o no!

Una altra cosa no, però us haureu adonat que ser catalanoparlant al País Valencià, i damunt al sud d’Alacant, és la cosa més divertida del món. Us he de dir que avui tindré un grup de trenta-cinc turistes britànics a qui els hauré de fer una guia turística en llengua anglesa dalt d’un trenet. Aquests no se n’aniran sense saber que el Castell de Guardamar el van bastir, de nova planta, l’any 1271, uns repobladors catalans. Hi ha un document preciós –de tan sols una generació després–  que ve a dir amb les meues paraules: ‘aquí arribàrem, tallàrem els arbres del tossal, férem poblat nou amb nom de Guardamar i no hi trobareu ni un moro muralles endins perquè tots som cristians vells de molt més amunt.”

Aquesta informació ‘subversiva’ la dec haver donada a uns tres-cents britànics en els darrers dos mesos! Sense comptar unes quantes altres nacionalitats! Això sí! Em permetreu promocionar la meua pàgina Tallamar. I és que sóc expert en marketing i publicitat i com diem a Elx: no s’ha de perdre medalla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Comentaris
  1. Mestre Joan-Carles, de tot això que sovint ens expliques, en trec sempre una conclusió: tens prohibit jubilar-te mai de la vida. Guardamar, fita simbòlica de la nostra comunitat lingüística, necessita un pal de paller tan ferm i ben plantat com tu.

  2. Gràcies pels teus articles, que il·luminen tant tiris com troians —no sé si els ibers…

  3. Fotuda la de les Borges! Tenim una cinquena columna ben infiltrada! Sort que per a véncer-te ni tots els Borgies ni totes les de les Borges són prou! Salut i república!

  4. Les empreses adapten la llengua a la societat on estan per a que el client se senta còmode. Jo ho veig totalment normal i no entenc per què es critica. Igual que un barceloní se sentiria estranyat si el caixer automàtic l’atenguera amb el model valencià, molts valencians, a pesar d’entendre’l perfectament, se senten estranyats i poc còmodes amb el model català. No es pot negar eixe fet. A mi, personalment, si el caixer de Bankia m’atén en el model valencià, que és correcte i normatiu, em pareix bé. Si un altre banc decidix no canviar el seu model de llengua en el País Valencià, tampoc no ho criticaré.

    • A mi, els caixers (tant automàtics com humans) de Bankia, el Sabadell, la Caixa, BBVA, etc., al meu poble, un poble de l’Horta Sud de València, sempre m’han atès en castellà, alguns fins i tot en un castellà de Salamanca, o de Burgos, o de Sevilla (olé!). Per tant, em sent comodíssim si algú se m’adreça en la meua llengua, tant si diu “cago” com si diu “cague”. Hi ha valencianets que s’escandalitzen si algú els diu “Jo penso”. Solen ser els ibers que estan a gust amb la destrucció de la nostra llengua. Que el Sabadell perda temps traduint-se (quan es traduiex) a les variants valencianes només té, per a mi, una cosa positiva: que alguns amics —filòlegs— es poden guanyar les garrofes, bé que mal pagats…

      • Amic Ramon Ramon;
        Ho deia pel que fa a la web i ho confirme pel que fa als caixers automàtica del Sabadell a Elx i Guardamar. Deu ser idèntic a tot el País Valencià. Ho he vist avui mateix al meu caixer d’Elx. Tens l’opció catalana i està tot en català central. A mi no em molesta gens ni miqueta. De fet, m’ix automàticament perquè el meu compte ja està configurat i em diuen Bon dia Sr. Martí! cosa que és d’agrair. Quan un client britànic té un compte en un banc americà el britànic s’adona que es tracta d’anglès americà i no passa absolutament res i passa ben bé igual quan un americà visita un banc anglès. També els passa als espanyols quan viatgen per Amèrica del Sud o tenen tractes amb empreses d’allà. Pel que fa a la Web del Sabadell està en llengües diverses, entre elles la catalana i amb una versió única que és la que jo tinc configurada perquè em fa molta alegria que estiga en la meua llengua. La versió no em molesta ni gens ni gota. La catalana central perquè el Sabadell és un banc català.

  5. Benvolgut i sempre admirat Joan-Carles, m’ho he passat pipa llegint-te!! Quina fina ironia en aquesta tartèssica llengua nostra!! Això que t’ha passat amb la simpàtica senyora de les Borges Blanques no és un cas aïllat. Els ibers del nord i els nostres ibers són, de vegades, tan desconeixedors de la unitat de la llengua tartèssica (també anomenada “catalana” pels grans sacerdots de la filologia) que sempre troben algun “però” diferencial. A mi, personalment, barrejat com estic de la llengua tartèssica de dues comarques com l’Alcoià i la Safor i ben content d’amerar-me de totes les varietats de la llengua de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer, em fa comboi pensar que passen encara aquestes coses. Quan tinguem teles en llengua tartèssica comuna, tot solucionat. Mentrestant, ja va bé que tots els Països Ibers sàpiguen que la llengua catalana (ibera, per als més llepafils) batega amb força, qualitat i vigoria a Illici i rodalia. Salutacions

  6. Quina parla és dialecte quina? Cada vegada ho tinc menys clar.
    Admire el teu aplom. Vivim en un pais ple de fronteres imaginàries i de gent que se les creu i la medicina per a esborrar-les és viure, com ens ensenyes, la nostra normalitat obertament.
    Gràcies.

  7. Trobe que la borgenca hi toca. Si ha tingut l’avinentesa d’enraonar amb més ibers del Vinalopó durant les vacances i d’escoltar “no està”, “entonses”, “assul”, “pato”, “pues”, “on posa” ( en comptes de “on diu”, com s’ha dit tota la vida), “aixina”, etc., de segur que ha arribat a la conclusió que l’iber més pur és el de Girona.

    • Més enllà del fet que ens condemnes a no millorar-nos -no deu ser ben bé igual el parlar del meu avi, del veí que es casà amb murciana o de ma filla o mon fill, joves adults, escolaritzats en català en una llar totalment elxana i catalanoparlant. Podríem fer llistats divertits de castellanismes no compartits i d’arcaismes mantinguts. Ara, no paga la pena perquè, des de l’anonimat, alguns el que millor fan és desanimar la tropa: cosa que no m’estranya gens ni goteta atesa la condició de la soldadesca del territori on habitem on tothom es dedica a veure la gepa de l’altre sense veure’s la pròpia! Fins i tot podríem fer un llistat de castellanismes que reculen molt ràpidament com ara l’assúl i que no he dit mai perquè mon pare, nascut al Raval d’Elx el 1928, tampoc el va dir mai; i molta gràcia que li feia sentir-ho dir a molts dels nascuts després de 1940. Per cert, al Camp d’Elx, d’un ‘morat’ (morao en tartessi) n’hem dit sempre un ‘blaverol’ com els mallorquins! Ai blaverol! blaverol! Blaverols d’amunt i blaverols d’avall.

    • Neus, perdoni que pregunti, però no detecto bé ni el sarcasme ni la ironia si no són massa evidents. És alguna de les dues?

  8. Amic Joan-Carles,
    Eres d’eixes persones que “creen escola”. El sentit de l’humor, molt encertat i sociable, possiblement es veja reforçat pel resultat de conéixer moltes llengües i, així, de tindre una visió global i oberta a la singularitat.

    Admire la tolerància i l’habilitat amb què et guanyes al client, amb el joc net. Quan li contí a un amic irlandés allò de valencià i català, prengué nota i amb el temps, em digué: “Això és com el gaèlic i l’escocés: es pareixen en un 90%… Són la mateixa llengua, independentment del nom”. Porta quatre anys vivint en Alaquàs (l’Horta) i està molt integrat i mostra interés per aprendre’l, a poc a poc. Fa classes, sobretot, a persones… que parlen altres llengües distintes al castellà. Crec que no és casual. Fa més de vint anys, Pere Riutort, als alumnes de Magisteri, ens va passar unes recomanacions de la Unesco sobre els beneficis d’aprendre una segona llengua en l’ensenyament primari: ens fa més tolerants, oberts, sociables…

    Finalment, vullc fer-te una pregunta, per curiositat: ¿quines llengües domines? Gràcies i que passes un bon dia,

    Lluís