Tots estimem la Matilde

Godall Edicions celebra el cinquè aniversari de la seva fundació. L’editora del segell, Matilde Martínez Sallés, ha anat teixint complicitats amb autors i agents culturals del país. “Godall neix l’any 2013 i fa lectors d’un en un, de fira en fira, de llibreria en llibreria”, diu, conscient que el seu projecte és minúscul però viscut com l’aposta radical d’una persona que, havent treballat tota la vida i havent-se jubilat, decideix dedicar la resta de la seva vida a editar els llibres que li agraden: “Sempre hem volgut fer llibres que no passin mai de moda. Històries que no ens avorreixin. Faig servir el plural majestàtic per vergonya”, diu Matilde Martínez. No és tampoc un plural gratuït. L’entusiasme d’aquesta dona incombustible s’apuntala també en la col·laboració de l’escriptora Tina Vallès, que fa d’editora de taula i el dissenyador Xavi Simó, que ha dissenyat la imatge gràfica i les cobertes del segell i Fèlix Rabal, autor de la casa, que s’ocupa de tasques més logístiques. I també la complicitat de tota una colla d’autors que li han confiat la seva obra.

Si bé a la comarca d’Osona, és sinònim de porquet, Godall pren el nom d’un poble d’oliveres mil·lenàries del Montsià. “És aquest arbre, l’olivera, qui ens presenta i representa. Els nostres llibres són fruits petits, com les olives, i sempre amb un pinyol a dins”.

A banda de la diversió implícita en una dèria com aquesta, l’editora de Godall veu la seva aventura com un acte de resistència cultural. La Matilde ho resumeix en tres paraules: Resistir, construir i compartir. Al llarg d’aquests cinc anys ha anat bastint un catàleg molt personal, que recull propostes d’autors autòctons però també traduccions de llengües tan hermètiques per nosaltres com el basc o el coreà. Màrius Serra feia notar que gràcies a editores com la Matilde avui podem tenir relacions bilaterals amb la literatura basca sense passar per la intermediació del castellà. Entre els autors estrangers hi trobem autors que es tradueixen per primera vegada al català gràcies a Godall. És el cas de Mary Oliver, Kim Ae-ran, Mark Strand i ara, coincidint amb l’aniversari, el gran poeta nord-americà Wallace Stevens, gràcies a una antologia que ha preparat Josep M. Capilla.

Al llarg d’aquests cinc anys ha hagut de fer coses que no s’imaginava que faria, per bé i per mal. Ha hagut de dir que no a un traducció que li oferien perquè no li agradava. Ha hagut de regatejar avançaments amb Wylie Agency. En el capítol de coses plaents ha trepitjat totes les llibreries del país per donar a conèixer de primera mà els seus llibres i fer-hi presentacions. “M’agrada tot el que es genera al voltant del llibre. Trobades, presentacions, art, música, teatre… Tota la festa cultural al voltant del llibre”. De Godall i de senyor se n’ha de venir de mena.

Al llarg dels anys Godall ha establert complicitat amb persones o entitats. Les companyies teatrals La Rabera Eclètica o La Perla29, la llibreria Espais Contrabandos, la revista digital Paper de vidre, el terrisser Joan Cortiella de La Galera (Montsià), que els cedeix el taller per fer-hi el festival de Poesia i Terrissa cada estiu. I també el Centre Quim Soler, que fa que tots els actes de Godall acabin amb una copa de vi. Roser Vernet, fundadora d’aquest centre dedicat a la relació entre la literatura i el vi, ens diu que Godall és per a ella sobretot “un comboi compartit. Un comboi amb present i futur (i un passat que ens el fa sentir nostre) amb els ingredients que la Matilde destil·la: Amor, feina, exigència i respecte. I una vitalitat sense aturador”.

L’editorial celebra els cinc anys amb una festa aquest dimarts 30 d’octubre. La trobada  reunirà editors, llibreters i una bona part dels autors del catàleg de Godall, que ens han anticipat aquí algunes paraules d’homenatge.

Antoni Clapés, editor i poeta, considera que “Godall és un nom nou dins el panorama de l’edició independent que ha aportat un aire fresc molt interessant. Tant per la tria de títols (i parlo de poesia) com per la descoberta d’autors. Segur que el carismàtic tarannà de la Matilde ha ajudat molt a que col·legues, poetes i lectors veiem en Godall un reflex d’allò que volíem ser”.

“Des de fa cinc anys, la Matilde ha demostrat que pertany a la condició d’editora-jardinera  i  que mai no és tard per aprendre un ofici. El que és infreqüent, però, és fer-ho  des de la sinceritat i la passió. Com deia el poeta peruà Manuel Scorza, la felicitat sempre és revolucionària. Potser és per això que celebrem formar part del seu catàleg”, diu Pruden Panadès, autora del deliciós recull de proses Passamaneria.

“He vist créixer des dels inicis la col·lecció Cadup de poesia i puc dir que, en cinc anys, ja ha aconseguit guanyar-se el títol d’indispensable, tant pels clàssics moderns que s’hi han versionat  (Wallace Stevens, Mark Strand) com per la capacitat de reunir veus del país de diverses generacions però sempre d’una poderosa qualitat” diu Abraham Mohino, autor del poemari Ànemos.

 “Godall ha sabut portar al món editorial català libres que no responen a cap moda sinó que perduren perquè estan ben escrits, són de qualitat. Són necessaris perquè ens ajuden a eixamplar la nostra visió”, diu Corina Oproae, que ha traduït la poesia de l’americana Mary Oliver.

“La Matilde és força generadora! És intel.ligent, generosa i perseverant, i ha sabut envoltar-se de gent que com ella estima la seva feina”, diu Laura López, autora del poemari Forat. “Godall aporta un catàleg sòlid, que no sap de modes, que és fet d’amors profunds i no d’enamoraments passatgers, i les traduccions que ens ha posat a mans no les hi podrem agrair mai prou: Strand, Oliver, Stevens…”

El poeta Víctor Obiols, que ha publicat el llibre disc Sacrilegis a Godall, sosté que “la Matilde Martínez Sallés representa els valors de l’editora independent i lliure que és en el món de l’edició per pura vocació i amor als llibres i a la literatura, concretament a la que a ella li interessa. Es mou per pur instint i gustos personals. No hi és per fer negoci.Té la competència administrativa i econòmica suficient per organitzar la part diguem-ne industrial, però sap que no pot créixer més del compte perquè se li escaparia de les mans”.

Marçal Arimany, autor de La dinàmica de les pedres i una de les descobertes més recents de l’editora, ens diu: “Jo no em crec la sort que he tingut de conèixer-la, a la Matilde. Godall és un equip de persones (un equip boníssim, per cert; la Tina Vallès, en Xavi Simó… en fi, professionals de primera per a un projecte així), però ella, com a nucli, ho impregna tot d’una generositat i d’una humilitat úniques”.

“De la Matilde, jo en destacaria l’entusiasme i la generositat, que són enormes i que neixen d’una passió pel que fa. Això no vol dir que no sigui també molt crítica i molt exigent.  Però un cop t’accepta com a autor de la casa, fa mans i mànigues perquè el teu llibre arribi als lectors”, diu Jordi Mas, autor del recull El crit i l’eco.

«La Matilde és energia, empatia, intel·ligència i capacitat de feina. Ha sabut cuidar els seus autors i generar un ambient al voltant de Godall on les coses funcionen i flueixen alhora, com a una amistat», diu Gonzalo Hermo, autor del poemari Celebració. Per M. Dolors Coll, que ha publicat dos reculls a la col·lecció de poesia Cadup, diu que l’editora de Godall és “generosa i ferma i amb sentit de l’humor, no la torcen les tempestes. Ben al contrari, res no se li fa l’impossible, el reconverteix. I això no li resta fragilitat”. Jordi Costa, llibreter de la Strogoff a La Garriga, també es desfà en elogis: “La Matilde és una mena d’huracà d’il·lusió i Godall, una font d’aigua fresca”.

El poeta Roger Vilà, autor del poemari El pes, afirma que “la Matilde és una editora entregada a la seva feina: incansable a l’hora de difondre els llibres que edita, omnipresent en tots els moments de la publicació de cada volum, entusiasta, complidora i conscient del paper que juga i pot jugar en el panorama literari del nostre país”. “A Matilde i a Godall Edicions cal agrair-los que treballen i creuen en la cultura com a motor de la vida”, afegeix l’actriu Susanna Sebastià, que ha participat en presentacions de l’editorial arreu del país.

“Estimo (i admiro) la Matilde per com cuida totes les peces d’un engranatge complex i egòlatra com és el del llibre”, diu Jordi Panyella, de Pol·len edicions. “La Matilde sap crear una comunitat-Godall, una comunitat d’autores i lectores que es mobilitzen i fan caliu al voltant de l’escriptura i la lectura de poesia. Una tasca molt difícil d’acomplir en temps de distreccions tecnològiques i individualismes”, afegeix Mar Carrera, també des de Pol·len Edicions.

El poeta Adrià Targa ens diu que “la Matilde no publicaria res d’algú amb qui no pugui anar de canyes, o tenir un sopar amb una bona conversa. A la vegada, a l’hora de publicar pots anar a fer moltes canyes amb ella, que si no li agrada el que escrius, si no ho veu bo, no t’ho publicaria ni que fossis el seu fill. D’aquest rar equilibri en surt una col·lecció eclèctica, fresca i honesta, on cada llibre és un compromís personal. Això ho sents. Per això estem parlant aquí ara d’ella, de per què ens l’estimem tant”.

Finalment l’escriptor Joan Todó, que ha traduït la poesia de Mark Strand, considera que Godall ha aportat una serietat i un rigor professional molt poc habituals en l’edició espanyola. Són una demostració (aquesta sí) que ara mateix el centre és als marges, vaja”, diu l’autor de la Sénia. I afegeix: “Tants d’anys anant a Barcelona i resulta que només em calia anar al poble del costat!”