La mística de la maternitat

18.10.2018

Ser mare és, segons el nostre imaginari, una experiència enormement bonica. Però les vivències de les mares a la vida real no sempre coincideixen amb el que s’explica que comporta la maternitat. Aquest dissabte 20 d’octubre, Bel Olid i Jane Lazarre, autora del llibre El nudo materno, protagonitzaran el debat Maternitat, activisme, i democràcia, a les 20:00 al Recinte modernista de Sant Pau. El diàleg és part de la programació de la biennal de pensament Ciutat Oberta.

Dona embarassada | Foto: Ciutat Oberta. Biennal de Pensament

Jane Lazarre va ser una pionera en trencar un silenci incòmode. Moltes mares, per Lazarre, porten dins un malestar que no es veuen legitimades per expressar. Al pròleg d’El nudo materno, publicat el 1976, explica: “Tot i que les dones es distingeixen les unes de les altres igual que els homes, tot i que hem desenvolupat personalitats diferents a través de les nostres innumerables i diverses experiències, (…) segueix predominant la imatge de la bona mare, una imatge imperant en la nostra cultura”.

Aquesta bona mare pot mirar-se de diverses maneres. “En la seva pitjor faceta, la imatge d’aquesta mare és una reina tirana posseïdora d’un amor prodigiós i un masoquisme assassí que ni una sola de nosaltres emula ni pretén emular. Però fins i tot en la seva millor faceta, la mare és una persona normal amb les seves limitacions i no la contenidora del vast tresor de potencial humà que origina i alimenta aquest mite cultural. És forta i discreta, generosa i desinteressada, poc exigent, poc ambiciosa; és receptiva i té una intel•ligència mitjana i pràctica; té un caràcter tranquil i sap controlar perfectament les seves emocions. Estima als seus fills completament i sense fissures”.

Quan les dones de carn i ossos, amb aquesta imatge al cap (conscient o inconscientment), viuen dia a dia la maternitat, les coses no quadren. “Per molt que ho intentem, quan ens assetgen els dubtes mentre estem soles amb els nostres fills, els nostres autèntics jos tornen una vegada i una altra, ens aguaiten. Tot i això, volem tenir fills. I els estimem desmesuradament i intensament com aquesta bona mare, si és que existeix”.

Lazarre és conscient que cal que les mares, les reals, parlin sobre la seva experiència sense embuts ni pressions socials. “Com que la nostra experiència no està descrita, hem de començar des del principi, i explicar amb detall com és en realitat. Només així podem alterar els termes i les teories que planegen sobre la nostra experiència i que ens exigeixen que sacrifiquem el nostre coneixement propi davant la veritat establerta”. L’establert és la bona mare, l’única veritat socialment acceptada sobre la maternitat, que alhora es conforma en “una sèrie de patrons insuportables” que oprimeixen a totes les mares: és el que Lazarre anomena la “mística de la maternitat”.