Ex-libris i llibres, i alguna cosa més

9.04.2015

A les envistes de la diada de Sant Jordi, la nostra primaveral festa del llibre, aquest proper dissabte, dia 11 d’abril, s’inaugurarà una exposició d’ex-libris a la seu de la Fundació Hervás Amezcua. Aquesta mostra, titulada Exlibristes de la FHA, ha tingut una primera part: l’exposició que es va inaugurar el dia 7 de març passat: Els ex-libris: Art i Cultura, que es basa en una representació de la vastíssima col·lecció d’ex-libris d’Arturo Zaera. Totes dues es podran veure fins al 30 d’abril, són complementàries.

Ex-libris Fundación Hervás Amezcua, de Luisa García-Muro

Ex-libris Fundación Hervás Amezcua, de Luisa García-Muro

Des del punt de vista funcional, els ex-libris són marques de propietat dels llibres. I materialment parlant, són estampes de petites dimensions, impreses per qualsevol mitjà tradicional, o nova tecnologia, en les quals hi figuren una o diverses imatges, ja siguin descriptives o simbòliques del que es vol reflectir en la il·lustració.

Es tracta d’una mena de retrat del posseïdor de l’ex-libris? A vegades sí. Però més sovint les il·lustracions dels ex-libris fan referència a la professió, aficions, o, simplement, donen fe de la propietat dels llibres pel fet que els ex-libris exigeixen que hi figuri ben visible el nom del posseïdor. Un blasó de l’esperit, en va dir dels ex-libris Henri Bouchot. Sí, també. El que sí que es pot afirmar és que aquestes marques de propietat són una mostra de la relació d’estima pels llibres.

Els ex-libris, fulls volanders que s’enganxen a la contraportada dels llibres tot marcant i donant personalitat a una biblioteca, també tenen vida pròpia al marge dels llibres. I és que els ex-libris són objectes de desig, com va escriure en el seu excel·lent treball sobre el tema la doctora Stella Maris de Figueiredo Bertinazzo al seu llibre Ex-libris, pequeño objeto do desejo (Fundaçao Universidade de Brasília, 2012).

Així, doncs, aquestes estampes impreses, els ex–libris, són objectes de desig… col·leccionista! Són els col·leccionistes d’ex-libris els qui, ja fa més d’un segle, atorguen llarga vida, donen continuïtat al conreu dels ex-libris que, més que marques funcionals, per a ells són objectes artístics de col·lecció. D’aquí ve que a vegades hi hagi qui prefereix un mal gravat a un bon disseny. Aquesta preferència col·leccionista es basa en el fet que des del punt de vista material i econòmic un gravat val més que un dibuix imprès.

Ex-libris Fundació Hervás Amezcua, de Paloma González

Ex-libris Fundació Hervás Amezcua, de Paloma González

Amb el títol d’Exlibristes de la FHA, com he dit més amunt, es podrà veure a la seu de la Fundació Hervás Amezcua una exposició majoritàriament de gravats calcogràfics, una modalitat de gravat tradicional molt apreciada pels col·leccionistes d’ex-libris. Són ex-libris realitzats per un grup de catorze artistes vinculats a la FHA: Concha Ibáñez, Paloma González, Borja Llopis, Luisa García-Muro, Mamen Zaera, Adelaida Murillo, Maite Marín, Bernabé Díaz, Manuela Hervás, Maite López, Margarida Garcia-Andreu, Coia Boqueras, Mai Martín i Antonio Hervás Amezcua, president de la FHA. Tots aquests artistes han realitzat un ex-libris amb un únic tema com a inspiració: representar la Fundació Hervás Amezcua, una institució per al foment i estudi de les arts.

Com sempre que s’exposen ex-libris amb un tema únic (són habituals, per exemple, els ex-libris jordians o els inspirats en el Quixot), en la mostra es visualitza una pluralitat d’estètiques sobre un mateix motiu; igualment resulta interessant observar l’expressió plàstica del que per a cada artista significa la Fundació Hervás Amezcua. Així ens trobem que uns artistes han optat per realitzar el seu ex–libris servint-se d’una iconografia figurativa i descriptiva, mentre que d’altres artistes han optat per realitzar el seu ex-libris basant-se en motius simbòlics (alguns fins arriben a l’abstracció) per tal de reflectir l’esperit de la FHA.

Segons la seva personalitat creadora, aquests artistes han reeixit en el seu propòsit. Així, i realitzada per primera vegada (per captar vocacions exlibrístiques, perquè no), l’espectador d’aquesta convocatòria es trobarà amb un conjunt d’obres ben originals. És per aquest motiu que cal desitjar que aquest treball conjunt tingui continuïtat, que esdevingui fins i tot tradicional exposar ex–libris a la FHA en aquesta època de l’any. Motius literaris no en falten, només cal posar-los sobre la taula. A més dels ja esmentats ex-libris amb la icona de sant Jordi o la del Quixot, es podrien realitzar ex-libris inspirats en capítols de l’Odissea, o ex-libris que beguin de les fonts de la fantasia de Jules Verne, o en els drames i comèdies del gran Shakespeare, o que vulguin inspirar-se en les imatges del costumari català de Joan Amades.

Són suggeriments per mantenir la flama del conreu de l’ex–libris artístic, idees per mantenir viu el foc del col·leccionisme. I és que aquests petits objectes de desig fan feliç a tanta gent que s’arremolina en les associacions d’exlibristes escampades arreu del món, com la nostra Associació Catalana d’Exlibristes que un petit grup vam fundar l’any 1989.