Estressar l’usuari

22.06.2017

25 de maig de 2017. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. 19.10 h. Irene Prades, entusiasta directora de la biblioteca, obre l’acte explicant que aquesta taula rodona clou el cicle de la campanya “100 Anys de Biblioteques: i ara què”. Per aquest motiu, a banda dels ponents, també es compta a la taula amb la presència de Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat.

Font: Pixabay

Prades reflexiona sobre com hem anat veient canvis amb les noves tecnologies durant els darrers anys i està segura que d’aquest cicle “sortiran idees de com ens hem de plantejar el nostre futur i quina ha de ser la funció de les biblioteques”. Entre el públic hi ha Dolors Queralt i M. José Bel, la regidora i la tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, respectivament; Cristina Estrada, cap de Biblioteques de les Terres de l’Ebre i incondicionals usuaris i usuàries.

La primera intervenció va a càrrec d’Albert Pujol, director de Fira Litterarum, puntualment a través de vídeo per salvar una coincidència d’actes. Pujol, un autèntic activista cultural de les Terres de l’Ebre en diversos àmbits, destaca fonamentalment tres idees: la figura del bibliotecari com a prescriptor, la importància de la col·laboració i la cooperació de les biblioteques amb la resta d’agents culturals del municipi i, finalment, la reivindicació de l’equilibri territorial també en matèria bibliotecària. El reclam d’ampliació horària i de personal a les biblioteques i el paper clau del bibliobús també apareixen en la mirada particular de Pujol. Una mirada que demana que “la biblioteca faci gaudir els seus usuaris” i que convida a “mirar al futur amb optimisme i no amb derrotisme”.

Xavier Fina, consultor cultural, sosté que –des de les polítiques culturals– les biblioteques són allò més indiscutible que té l’administració dins de les seves obligacions: “tot és discrecional excepte les biblioteques”. Segons Fina, les biblioteques són clarament un model d’èxit i un vincle d’unió entre tradició i modernitat; no és un servei només per a uns quants i és un servei ben valorat per la ciutadania. Afirma que una de les funcions principals de les biblioteques és “fer competent a tota la ciutadania en el seu esperit crític” perquè “la ciutadania es construeix com qualsevol altre projecte en construcció”. Fina concep la cultura i la lectura com a factors imprescindibles per al progrés i es mostra crític amb “l’última moda” de les biblioteques a “fer de tot menys llegir”. Reivindica el paper prescriptor del bibliotecari com un agent que faci evolucionar, “que faci estressar l’usuari amb carinyo”. Fina està convençut que la lectura ens fa millors i més feliços, que “ens dona més nivell d’abstracció”, argumenta transparentant la seva formació filosòfica. I observa que les biblioteques serveixen perquè els nens de pares no lectors també llegeixin.

Per la seva banda, la filòloga Sílvia Panisello, inicia el seu torn de paraula aclarint que es defineix com a usuària habitual de la biblioteca i que parlarà com a tal. Estructura la seva intervenció en dues parts diferenciades: com veu les biblioteques en el present i com se les imagina en el futur. Així, descriu la biblioteca del present com un espai molt agradable que convida a mirar els prestatges i “acabar emportant-te més material del que volies inicialment”; un espai amb zones diferenciades on “el silenci no és absolut com era abans”; un lloc de trobada de persones que comparteixen interessos on pots conèixer altres ciutadans i també autors; un espai d’experimentació “on contem contes i recitem poemes”; un lloc d’exposició i d’aprenentatge “molt en línia amb les demandes socials” i, en definitiva, “un espai de creixement personal i de descoberta d’habilitats que no sabíem que teníem”. Panisello s’imagina la biblioteca del futur amb més soroll perquè hi passaran més coses, hi haurà més sales separades per a dur a terme diferents activitats; algunes de les quals no estaran directament relacionades amb cap llibre però seran d’interès social. Conclou que continuaran sent un punt de trobada entre escriptors, lectors i persones de l’àmbit de la cultura.

Tot seguit, Irene Prades cedeix la paraula a Josep Vives, que es va incorporar al Servei de Biblioteques el passat 1 d’abril. Vives comença la seva intervenció posant en relleu que qui sosté les biblioteques en primera instància és el món municipal. De seguida, però, es centra en el capítol històric del Pla de lectura 2020 –recentment enllestit pel Departament de Cultura de la Generalitat–, que es fixa justament en els antecedents de les polítiques de lectura a Catalunya. Vives defensa que, en l’actualitat, “la missió de les biblioteques continua essent la mateixa: facilitar l’accés a la informació i al coneixement”, malgrat que els formats evolucionen. No obstant, puntualitza, “no en tenim el monopoli, ni ho podem fer sols”. Es mostra partidari de no sacralitzar el llibre i la lectura com a única via d’accés al coneixement argumentant que també es pot aprendre amb bones sèries i bon cinema. Considera que el model de biblioteca s’ha d’anar adaptant i que ha de combinar els espais de soroll i de silenci.

Ja en el torn de diàleg, entre els membres de la mateixa taula i amb el públic, la regidora de Cultura de Tortosa manifesta les seves limitacions pressupostàries i reclama més recursos atenent que hi ha el responsable de la Generalitat a Tortosa. Remarca la prioritat del criteri tècnic en la presa de decisions i destaca la bona feina que es fa gràcies també als nombrosos voluntaris amb què compta la biblioteca Marcel·lí Domingo.

Irene Prades pregunta als ponents quin aspecte prioritzarien, en matèria de biblioteques, en cas de ser els titulars de Cultura i disposar de pressupost il·limitat. Xavier Fina destinaria més recursos a les biblioteques escolars i Sílvia Panisello invertiria en llibres, novetats i formació. A la nova pregunta de Prades de si les biblioteques s’han d’adaptar sempre a la demanda dels usuaris, Fina respon la pregunta elevant-la al sentit de la política en general: “Els polítics tenen el deure de no adaptar-se a la demanda en base a una missió i uns principis”. L’administració pública, diu, ha de fer una feina compensatòria per no caure en la mateixa dinàmica d’oferta i demanda del mercat.

Abans de finalitzar la sessió, encara hi ha marge per a un interessant i encès debat entre Josep Vives i Xavier Fina: mentre que Vives defensa que cada persona pugui llegir lliurement el que vulgui i més li plagui a les biblioteques (“ni tothom és igual, ni tothom és igual al llarg de la seva vida”), Fina creu en el rol prescriptor de lectures del bibliotecari, en la seva “feina de seducció per fer progressar”, així com en el foment de la capacitat transformadora de la cultura en tant que ens emancipa.

A les 20.48 h, el cap del Servei de Biblioteques clou la taula rodona i el cicle, iniciat el mes de gener, anunciant que es farà un resum amb les principals aportacions de la campanya “100 Anys de Biblioteques: i ara què”.