Entrenadors de síntesis

27 d’abril de 2017. Biblioteca Pública de Tarragona. 19.15h. La directora de la biblioteca, Dolors Saumell, ofereix una càlida benvinguda als assistents i els convida a compartir la reflexió sobre com han de ser les biblioteques del futur i el sistema públic bibliotecari. Les primeres files les ocupen bibliotecàries de diferents municipis de Tarragona i usuaris habituals del centre. Fetes les presentacions, i llegits els currículums dels ponents, comença el diàleg.

Inés Garriga, consultora en Innovació, inicia el seu torn de paraula celebrant que les biblioteques hagin iniciat el procés d’adaptació i transformació des de dintre, i això —afirma— és tan o més important que el mateix procés. Aclareix que no estem parlant d’una transformació que es pugui fer d’un dia per l’altre, sinó que requereix temps, de programes que obtindran resultats a mitjà i llarg termini. Continua el seu argument explicant que no estem parlant només de posar un ordinador més, ni una aplicació que ens resolgui l’accés a un servei, ni d’un nou format de llibre que a través de la realitat augmentada, per exemple, ens permeti una experiència cultural nova, etc. No parlem només d’innovació cultural i transformació digital de les biblioteques, sinó que parlem de quelcom més profund: la transformació del sistema sencer i, per tant, de la cultura i estructura organitzativa i tot el que això implica.

Diu que, d’entrada, s’imagina una comunitat de bibliotecaris innovadors-investigadors i una unitat d’innovació que defineix amb ells com han de ser les biblioteques del futur, i no només de forma puntual sinó continuada en el temps. Una unitat d’innovació que treballa en les noves formes de producció i generació de coneixement i informació que els bibliotecaris traslladaran als usuaris de la biblioteca acompanyant-los en l’adaptació a aquests canvis. Veu les biblioteques com a “laboratoris ciutadans” que promouen l’experimentació i la creativitat en entorns multidisciplinaris i “on la tecnologia i la innovació social digital tenen un paper rellevant”.

En referència al rol, Garriga afirma que els bibliotecaris del futur seran “prescriptors del coneixement”: experts en gestió de dades, en cercadors avançats d’informació que ens ajudaran a ser més crítics, a seleccionar la informació, a comparar-la i a entendre els mecanismes de big data. Seran, en definitiva, “entrenadors de síntesis” que ens ajudaran a aprendre però també a desaprendre per ser més creatius.

Jordi Ferré, periodista i editor, explica que el primer record que té de la biblioteca és el de la bibliotecària fent callar. Recorda les seves primeres lectures: “Siete secretos” “Los cinco”, els “Tintins” i “Astèrix” “llegits i rellegits mil vegades”… Creu que les biblioteques han canviat molt però que continuen sent el principal focus de creació de lectors. Ferré considera que el primer lloc que s’hauria de planificar a l’escola és la biblioteca. Lamenta que “d’aquí plora la criatura” i que aquí tenim la primera assignatura a resoldre com a societat. Reflexiona sobre els espais rurals i que diferents serien les coses si, com a mínim, disposessin de biblioteques escolars.

La biblioteca, afirma, “ha de ser el principal agitador de foment de la lectura d’una població”, “ha de ser un espai d’estudi” i un “espai de conjunció d’idees des d’on puguin sorgir nous projectes”.

Montse Ayats, editora, apunta que els aniversaris són bons moments per revisar les coses i que cal reflexionar amb serenitat; però afirma que “l’essència de les biblioteques ha de continuar sent la mateixa”. Opina que les biblioteques han de ser “el que els ciutadans i els polítics vulguem” i els augura un bon futur. Per exemple, comenta que el fet que a Tarragona hi hagi una plataforma que reivindica una millora per la biblioteca és un bon senyal.

Ayats és partidària de mantenir les següents funcions de la biblioteca: fer augmentar el nombre de lectors, facilitar l’accés al coneixement i exercir una funció social. Sempre prioritzant la qualitat a la quantitat en les seves activitats. Per això cal donar poder a aquests centres i potenciar-los. Respecte al tema de si les biblioteques han d’acollir concerts i música, Ayats puntualitza que només si té un sentit específic fer-ho. També considera que ha d’haver-hi espais per a joves però acompanyat de recursos i, sobretot, recursos de personal. Finalitza la intervenció recordant que les biblioteques estan socialment ben considerades i que són necessàries.

A una pregunta del públic sobre exemples concrets d’innovació, Inés Garriga respon que innovació, a les biblioteques, poden ser robots que ajudin en les tasques més mecàniques, però principalment té a veure amb un rol del bibliotecari ajudant a discriminar dades i a gestionar el volum d’informació que tenim.

Jordi Ferré alerta que “no tot el que és nou és bo” i de “no posar els carros abans dels bous”: la lectura digital, diu, està encallada i el llibre en paper havia de durar quatres dies. Montse Ayats afegeix que “no tot el que és nou és innovador”, i en aquesta mateixa línia, Garriga afirma que “soc enginyera però reclamo la desacceleració tecnològica”.

Dolors Saumell opina que una biblioteca ha d’incloure espais per al silenci i la concentració, sense que això hagi de ser un impediment per combinar-ho amb una suma d’activitats. Considera que un dels reptes principals passa per arribar a nous públics i que la innovació no sempre equival a tenir més recursos.

Des del públic arriben apunts interessants com ara que la innovació passa per disposar d’equips multidisciplinaris de persones, o sobre com els espais (“l’embolcall”) condicionen les dinàmiques de tot el que succeeix a dins.

Inés Garriga explica com Internet ens ha canviat la manera d’accedir al coneixement: “ara el professor ha de despertar la curiositat, ha d’ensenyar a fer preguntes, més que donar continguts”. Continua afirmant que no es dona prou valor al coneixement i a les patents. I recalca “que el valor de les coses es troba en l’intangible”.

La sessió acaba a les 20.36h amb la lúcida reflexió d’un usuari que explica com una iniciativa de la biblioteca de Tarragona —una “cita a cegues” amb un llibre embolcallat— pot ser una excel·lent mostra d’innovació; que sovint la innovació coincideix amb l’amor, interès, imaginació i les ganes pel treball. Quan aquests ingredients apareixen, poden sorgir idees estupendes.