Elaine Brown: “Els delictes són una qüestió política”

14.05.2018

Quina és la diferència entre Donald Trump amb Thomas Jefferson o amb Bill Clinton? O amb els altres presidents dels EUA? Aquesta és una de les preguntes que es fa Elaine Brown, exlíder del Partit Pantera Negra, convidada a Barcelona per la Fira Literal. Amb la presidència de Donald Trump, la trajectòria d’aquest partit antiracista pren més força que mai, i Elaine Brown no dubta en carregar també contra Barack Obama. “Trump no representa res extraordinària per la gent negra, però en veritat hi ha hagut una continuïtat entre els presidents pel que fa a les deportacions i als empresonaments”, explica.

Elaine Brown a la roda de premsa de Literal | © ACN

Elaine Brown és el paradigma de la interseccionalitat: dona, negra i de classe baixa. Per això, no es cansa de repetir que els EUA tenen molts col·lectius oprimits i que les lluita negra ha d’unir forces amb altres comunitats discriminades. Segons la seva opinió, totes les lluites estan interconnectades i l’antiracisme no es pot demanaslligar de les lluites contra la pobresa i el masclisme. “On és la sobirania dels països? —es pregunta. Quan tu lluites per Catalunya, és la meva lluita. Quan lluiten a Sierra Leone pels diamants, és la meva lluita. Sóc una part del món i totes les lluites m’importen”.

En els últims anys, Elaine Brown ha lluitat per canviar la política penitenciària dels EUA amb la National Alliance for Radical Prison Reform, una organització que vol ajudar i oferir feina a les persones que surten de les presons. El projecte ha adquirit una mena d’hort urbà a Oakland, a l’anomenat com el gueto dels negres. “La idea és crear un model per a les persones que han sortit de la presó perquè no tornin a ser reincidents”, explica Brown. Les xifres parlen per si soles: mentre que la comunitat negra és un 30% de la població dels EUA, un 50% dels empresonats són negres. Brown ho diu ben clar: “Els delictes una qüestió política, no és un model. Si fos un model, no s’estaria matant a l’Afganistan o Síria”

El plantejament d’aquest projecte beu de l’experiència del Partit Pantera Negra, que oferia menjar i atenció mèdica a la comunitat. Promovien, en definitiva, una cultura col·lectiva amb el convenciment que la cura mútua permetria la gent seguir lluitant. “Survival Pending Revolution” era el seu eslògan.

 

“La revolució no la fan els partits”

Elaine Brown postula que cal formar i organitzar les persones perquè al cap i a la fi “la revolució la fa la gent, no els partits”. Però com podem parlar de revolució amb aquestes circumstàncies? Per Brown, cal començar una nova “agenda”, on tothom tingui els mateixos drets. “La resurrecció del moviment de dones que s’ha vist últimament als Estats Units i d’altres llocs no és res més que la reivindicació d’un moviment de dones que volen treballar en llocs en els quals puguin oprimir altres dones“, sentencia. “Les dones negres pobres que són violades constantment als Estats Units no estan representades en aquestes manifestacions ni en aquests ridículs pussy hat que utilitzen a Amèrica per protestar i amb els quals sembla que s’estiguin rient de les violacions”, afegeix.

I continua: “En absència d’un moviment social seriós, s’han de buscar noves maneres per lluitar. Pots protestar, però has d’estar disposat a patir conseqüències i perdre la feina“.

Elaine Brown a l’Espai Contrabandos | © David Parreño Mont

Nouvinguda dels Estats Units, Brown no ha volgut pronunciar-se sobre el cas de La Manada, però ha revelat que la seva única filla va ser violada quan tenia 15 anys i que, si hagués sabut qui era l’autor, ara ella estaria a la presó perquè l’hauria matat. “El pitjor d’aquella experiència —confessa— és com l’hem viscut tots aquests anys. Crec que tant ella com jo haguéssim necessitat al nostre costat un grup de dones que ens abracessin”. Brown insisteix en el fet que el feminisme ha d’organitzar-se i passar a l’acció per revertir la situació perquè ella no confia en la justícia ni en els polítics.

Literal: radicalitat i literatura

La fira Literal ja va començar abans d’hora amb una primera denúncia. Mireya Andrade, exguerrillera de les FARC, havia estat retinguda a l’aeroport de Bogotà perquè havia saltat una alarma de la Interpol. “Senyal que els acords de pau no s’estan complint tal com s’havia dit”, s’afanya a denunciar Laura Arau, coordinadora de la fira.

Queda clar que la Literal és una de les cites més importants de l’any pel que fa a la literatura i la política. “Les idees que s’hi defensen són radicals“, assevera Arau. És per això que organitzar aquesta fira té una dificultat afegida —només cal recordar la polèmica per la presència l’any passat l’activista palestina Leila Khaled. “La nostra aposta és fer arribar veus dissidents i reivindicatives d’arreu del món”, explica Arau.

Aquest cop la fira Literal ha apostat per mostrar dues grans dones: l’exguerrillera de les FARC Mireya Andrade i l’exlíder del Partit Pantera Negra, que acaba de publicar l’autobiografia Una cata de poder, sobre la seva experiència sent una de les poques dones que han manat al partit negre. “La radicalitat neix quan comencem a reflexionar sobre les idees”, explica l’organitzadora Laura Arau. Propostes per reflexionar sobre quin món tenim i que ens fan sortir amb més dubtes que certeses.