10 professions del futur

Cada dia sentim a parlar dels canvis que comporten les noves tecnologies i l’impacte que la robotització tindrà en el mercat laboral. Es diu que la meitat de les professions que exerciran els nostres fills encara no existeixen. Avui ens preguntem com seran les feines del futur? Quins nous rols haurem d’assumir? Hem triat deu professions imminents que ben aviat necessitaran persones capacitades i formades per exercir-les. Tres, dos, un… Segle XXI. 

1) Enginyers de l’automòbil, però elèctric
El desenvolupament de nous sistemes de transport intel·ligents, ecològics i integrats és un dels reptes socials més destacats del segle XXI. Estem preocupats per les emissions dels nostres cotxes i pel tipus d’energia que utilitzen, però qui serà capaç de dissenyar un vehicle elèctric? Fins ara, a l’Estat Espanyol no existia cap titulació que permetés especialitzar-se en aquest tipus de cotxes. La Universitat Rovira i Virgili posa en marxa el màster universitari Tecnologies del vehicle elèctric, que t’especialitza en diferents àrees de l’enginyeria electrònica i de control per tal d’aplicar-les als vehicles elèctrics i híbrids. 

2) Comissaris, però d’art digital
“Les eines que els artistes actuals utilitzen tenen una obsolescència rapidíssima i una evolució en temps molt breus”, diuen a Núvol els experts Roberta Bosco i Stefano Caldana, que creuen que “a historiadors i comissaris els costa adaptar-se i reaccionar a la mateixa velocitat a la que avança l’art”. Algunes universitats ja s’estan posant les piles per donar resposta a aquesta situació. Per exemple, l’Escola Superior de Disseny (ESDi) presenta el màster oficial en Comissariat d’Art Digital, que abasta des de la teoria de l’art fins a la gestió d’exposicions, passant per la crítica, els circuits d’art digital i altres noves dinàmiques a la que s’està adaptant el món artístic i que conformaran el nou panorama professional del segle XXI.

3) Urbanistes, però de ciutats que lluiten contra si mateixes
Les ciutats viuen una urbanització cada cop més ràpida i complexa, on hi juga un paper important el turisme i l’estructura empresarial de cada zona, així com els canvis mediambientals i altres característiques socioeconòmiques. Davant la demanda de professionals que puguin explicar com s’ha d’estructurar una gran ciutat al segle XXI, centres com la Universitat Internacional de Catalunya proposen màsters que tractin estratègies, polítiques i projectes de resiliència urbana. És el cas de City Resilience Design and Management, que estudia amenaces de les metròpolis, com el canvi climàtic, i que té l’objectiu d’ocupar un buit educacional que entengui i gestioni el traçat urbà.

4) Mestres, però que sàpiguen com funciona el cervell
És una tendència actual: tractar de trobar pistes en la neurociència per tal de fer el màxim d’efectiva possible una tasca en concret. En el cas de l’educació, aquesta és una forma de veure-la que també va entrant poc a poc dins de les facultats. A la Universitat de Manresa ja s’han posat les piles, i ofereixen el màster en Neuroeducació per tal de donar a conèixer com s’estructura, com funciona i com aprèn el cervell humà. D’aquesta forma, es pretén dotar al professor d’un ventall de pràctiques pedagògiques que siguin efectives, tenint en compte que la situació de cada nen és diferent i que el mestre pot incidir en com aquest rep l’aprenentatge. El programa inclou visites a escoles i parteix d’una mirada inclusiva. A Núvol hem entrevistat una de les seves ideòlogues, Montse Pedreira.

5) Farmacèutics, però pel mercat global
La salut és un dels sectors empresarials més importants a nivell mundial, però encara necessita innovació. Hi ha prou aplicacions mòbils que afavoreixin l’atenció mèdica? Per què no hi ha més fàrmacs personalitzats? Com es pot aplicar el big data a la prevenció? El sector demana nous perfils empresarials capaços d’entendre la ciència i l’enginyeria de les tecnologies innovadores. Dirigit als professionals sanitaris i als emprenedors de l’àmbit de la salut, la UPF Barcelona School of Management crea ara el postgrau Entrepreneurship across Health (Biobiz), que tracta des del sector dels biofàrmacs a la indústria dels dispositius mèdics o el camp de la salut digital.

6) Gestors, però que programin i analitzin tot tipus de dades
La intel·ligència de negoci i l’anàlisi de dades és actualment la major àrea de demanda de professionals qualificats. També és la causa més gran de creació de negocis de productes i serveis en tot el món. Per una empresa és important, per exemple, tenir professionals que sàpiguen utilitzar, programar i parametritzar eines d’estadística avançada i Big Data. La Universitat Oberta de Catalunya n’és conscient, i ofereix el màster en Intel·ligència de negoci i Big Data que es basa en casos concrets i en l’ús d’eines de mercat. Aquests itineraris es recomanen a estudiants de formació empresarial, enginyers de tot tipus, matemàtics, sociòlegs, metges, experts en telecomunicacions o tècnics informàtics, entre d’altres.

7) Periodistes, però que deixin espai als usuaris
Amb la irrupció de les noves tecnologies i l’aparició de nous actors en l’entorn digital, els periodistes topen amb el fet que els seus consumidors no només són receptors d’informació, sinó que també són creadors de contingut. Un usuari assidu dels mitjans de comunicació també pot crear un blog o tenir èxit a les xarxes socials. És per això que els professionals de la comunicació han d’especialitzar-se al màxim possible amb el món digital. A la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el màster en Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives, que gira al voltant de tres eixos: nous formats i narratives multimèdia; periodisme de dades, investigació i emprenedoria, i nous models de negoci.

8) Empresaris, però que sàpiguen fer estratègies online
Com afecten a les empreses els canvis provocats per la digitalització? A nivell estratègic, com pot un empresari treure el màxim profit de les noves tecnologies? És més, pot un empresari no estar al dia de les novetats i oportunitats del món 2.0? Per respondre aquestes preguntes, la UPF Barcelona School of Management ofereix el postgrau en Transformació Digital de les Organitzacions, on els alumes aprenen a elaborar un pla de transformació digital per a la seva organització, i a conèixer les principals eines d’anàlisis estratègia i gestió de projectes. A Núvol ja vam entrevistar al seu director, Genís Roca, expert reconegut en cultura digital.

9) Agents mediambientals, però focalitzats en la importància de la muntanya
Les zones verdes són vitals per assegurar el futur del nostre planeta, però no hi ha gaire oferta formativa adreçada específicament a la gestió d’àrees de muntanya. La importància d’aquests estudis es fa palesa amb el fet que cinc universitats s’han posat d’acord per crear el màster interuniversitari en Gestió d’Àrees de Muntanya. Són la Rovira i Virgili, l’Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la de Lleida i la de Girona, i proposen analitzar les zones muntanyoses i les seves dinàmiques. Algunes de les sortides professionals són tècnics i responsables de parcs naturals o museus; promotors i treballadors d’iniciatives turístiques; serveis d’estudis, planificació i gestió del medi ambient, o urbanisme i desenvolupament econòmic de les muntanyes.

10) Juristes, però del món digital
Des del moment en què vau entrar un ordinador a casa, teniu clars quins són els nostres drets? Davant de les noves formes d’actuar i relacionar-se que ha suposat el món 2.0, s’han de crear unes altres legislacions que ens protegeixin? “De la mateixa manera que tenim –o hauríem de tenir- llibertat d’expressió a l’espai físic, no hi ha cap raó per no tenir-la a l’espai digital. Es tracta de fer complir els drets humans a Internet”, explicava Simona Levi en una entrevista a Núvol. L’activista és també directora del postgrau en Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital de la UPF Barcelona School of Management, que precisament forma persones expertes en els béns comuns, la democràcia i la comunicació en l’era de la informació.