A cada racó, un altar

Jordi Cos, president de l’Orquestra Simfònica del Vallès, se servia de les paraules d’un gran fingidor per parlar dels paisatges sonors de la formació: «A cada racó de la meva ànima hi ha un altar a un déu diferent», diu Fernando Pessoa. El primer racó és pels déus clàssics, afirmava el violista, el segon l’han alçat pel culte a l’òpera i la sarsuela, però també n’hi ha un altre per pensar; un de lluminós i un d’apassionat, un per a la música sincopada i un altre per a la música popular. Aquest temple politeista, així doncs, està fet d’altars plurals i innovadors, propers i aptes per a tots els públics: «Seguint les nostres petjades d’altar en altar esdevindreu artistes que dansen entre la realitat i la ficció, per capturar la veritat més profunda nascuda de la suma de tots els racons de la nostra ànima, que és la teva». La música és de qui la necessita, defensen a la contraportada del llibret d’enguany.

Roda de Premsa de la temporada 23/24 de “Simfònics al Palau”. Fotografia d’ACN.

Aquest dimarts 12 de setembre al Palau de la Música Catalana van presentar la 28^a temporada de «Simfònics al Palau», un cicle que inclou un total de dinou concerts, quatre noves produccions, una estrena absoluta i col·laboracions amb diferents artistes i entitats. «Ens agrada recordar que la temporada passada va ser un èxit, vam batre un rècord històric», va començar Joaquim Uriach, President Fundació Orfeó Català. «Es va aconseguir una ocupació mitjana d’un 75% i es van esgotar les entrades en tres ocasions», van explicar. És per això que defensava la sinergia que han establert les dues entitats al llarg de, pràcticament, tres dècades: «una fidelitat que no és fruit de la casualitat», sinó que «hi ha una comunió històrica i molt arrelada a una sèrie de valors comuns». Laia Pujolassos, que va moderar l’acte, va repassar les diferents produccions agrupades en tres blocs, que aquí respectarem.

L’altar dels simfònics

El tret de sortida el dona «un homenatge enorme a la música enèrgica, divertida, brillant, poderosa», defensava el director convidat Andrés Salado; «Un concert ple de vitalitat». Aquest programa (23/09/23), que també comptarà amb la violoncel·lista Anastasia Kobekina, es teixeix sobre una primera idea: «fer clàssics sense clàssics», explicava Cos. Així, podrem gaudir de la Simfonia Clàssica de Prokófiev, de les Variacions rococó de Txaikovski, de la Setena de Beethoven i d’un «altre clàssic sense clàssics que serà una sorpresa, que només podreu descobrir si veniu al concert», ens avançava. Saltem fins el desembre per parlar d’un concert «simpàtic, divertit, que compta amb la intervenció del públic», explicava el director titular Xavier Puig; ens referim al Festival de Valsos i Danses (16/12/23), que estarà format d’obres de la família Strauss, però també «una pinzellada de música catalana», i que es portarà en gira per a tota Catalunya.

«I no deixem de ballar», comentava Pujolassos, perquè seguirem amb un programa titulat Gardel, tangos i milongues (20/01/24), que es realitzarà amb un format força diferent i amb una convidada molt especial. «Dins de totes les cireretes de la temporada, aquesta serà molt bonica, obrirem molt el cor i explicarem moltes històries», explicava la concertino Marta Cardona, i és que en aquesta ocasió es prescindirà de la figura del director. «A mi, el que més m’agrada és compartir música amb companys. Hi havia un desig de fer-ho amb la Sílvia Pérez Cruz, i ella n’ha estat encantada, és la primera vegada que fa una cosa semblant», va explicar. «L’estructura de l’orquestra serà especial, tots els músics tindrem molt protagonisme, serà una feina de tots, i l’estructura visual i sonora serà diferent a la que estem acostumats. També hi haurà una estrena, l’obertura del concert; una obra molt impactant i molt maca que completarà un programa que ens farà vibrar».

Dins de totes les cireretes de la temporada, aquesta serà molt bonica, obrirem molt el cor i explicarem moltes històries

Arribarem al febrer amb un altre Beethoven, La Pastoral: «el repertori girarà al voltant de la música popular», explicava Cos. I en aquest marc hi trobarem una obra d’Elisenda Fábregas, estrenada a Seül el 2016, titulada Accents catalans: «Em pregunto què vol dir ser català?», ha apuntat. «Per mi, és l’esperit juganer i l’alegria de la sardana, la màgia de les cançons infantils, l’enyorança i la tristesa, els canvis emocionals a moltes cançons que passen de tonalitat major a menor o l’espiritualitat que ja ve dels cants gregorians» (03/02/24). I en aquesta direcció, George Sand també parlarà en accent català, concretament amb el d’Emma Vilarasau, en un concert inclòs en la programació dels actes de commemoració del Centenari d’Alícia de Larrocha, que dirigirà Teresa Riveiro i que comptarà amb el guanyador del Concurs Ricard Viñes. L’obra central del programa serà el Concert per a piano núm. 2 de Chopin, que s’intercalarà amb un guió narrat al voltant de la influència de l’escriptora sobre el músic (02/03/24).

Arribarem a la recta final amb la Cinquena de Txaikovski (25/05/24), en un programa fet de contemporanis, que també comptarà amb una selecció de lieder de Mahler, amb el baríton Carles Pachón com a convidat, i una obra de d’Augusta Holmès titulada La nuit et l’amour. I es culminarà la temporada amb una versió de l’òpera de Gershwin (01/06/24), «un tribut a l’obra original amb trets jazzístics, com va fer Tete Montoliu», ha explicat el també habitual Marco Mezquida. Aquesta producció, han explicat, és en col·laboració amb l’ONG Proactiva Open Arms: «al programa també hi haurà el Retrat de Lincoln de Copland i volíem comptar amb algú que estigués treballant i molt per millorar el món on vivim, per això la persona que millor podria exemplificar aquests textos era Òscar Camps».

Emma Vilarasau. © Fotografia cedida per David Ruano

L’altar de la sarsuela, l’òpera i el barroc

Aquest segon bloc l’inaugura Doña Francisquita d’Amadeu Vives (03/12/23), un compositor que «com que va fer la carrera a Madrid, hi ha persones que l’han volgut titllar de trencar el vincle amb Catalunya: això no és així», ha defensat Ollé, «Creiem que aquesta és una obra pròpia de la tradició catalana, encara que sigui en castellà». I es va continuar: «Des de la Fundació Òpera Catalunya ens feia molta il·lusió fer sarsuela, és un gènere que no té res a envejar a l’òpera. I hem volgut començar amb el títol més popular, coincidint amb el centenari de la seva estrena». Aquesta producció, que tindrà quatre representacions, és la primera d’una temporada que seguirà un fil conductor, l’amor: «en aquest cas, és un amor construït. És ella, la Francisquita, que decideix què vol i com ho vol». L’altre títol que ens portarà la FOC serà Turandot de Puccini i es representarà en dues ocasions (27/04/24 i 11/05/24).

La temporada de la FOC seguirà el fil conductor de l’amor. En el cas de Doña Francisquita és ella qui decideix què vol i com ho vol.

Finalment, aquesta serà la cinquena temporada que es comptarà amb la col·laboració de Vespres d’Arnadí; «hi portarem música d’un dels compositors que més ens ha marcat a l’orquestra: Händel», ha explicat Dani Espasa. El repertori constarà de dues peces instrumentals «amb molts moviments de dansa, amb molts caràcters diferents i variats. La primera un encàrrec de la seva joventut, per a ser interpretat dins el riu Tàmesi que va tenir molt èxit a la seva estrena i va catapultar-lo a l’èxit». A més d’aquesta Música Aquàtica, la segona partitura serà Música per als reials focs d’artifici, ja una obra de maduresa.

L’altar dels corals i audiovisuals

L’últim bloc l’inaugura «un concert basat en la família», concretament en la família Mendelssohn (07/10/23 i 10/10/23). «Un avi filòsof i un pare banquer amb molts diners van suposar les millors condicions per desenvolupar carrera artística per a Fanny i Felix, tot i que a ella, el pare li va recomanar que considerés la música com una cosa ornamental». En aquesta ocasió es voldrà reivindicar el talent jove i local, ja que es comptarà amb Maria Florea, violinista barcelonina, a més de la col·laboració de l’Orfeó Català: «Lobgesang és obra fantàstica a nivell coral; és, a més, la primera de moltes obres romàntiques que ens acompanyaran aquest curs».

Una altra producció coral, però d’un calibre ben diferent, serà la de Pop-rock Simfònic (04/11/23), una col·laboració amb el Cor de Teatre, que podrà aportar «un llenguatge diferent». Des d’Elvis Presley fins a Pink Floyd, des de Queen als Beatles; «entrarem a la pell d’aquests cantants, transportarem el públic amb les veus, amb excel·lents solistes. Buscarem una tímbrica diferent per recordar cançons que la gent té molt associades a una estètica determinada; aquesta serà una manera diferent d’emocionar». En definitiva, serà un «concert fresc que ens transportarà a un passat molt proper». I també ens transportarem a un passat molt proper en un nou Homenatge a John Williams (18/11/23), un «model d’èxit degut a la combinació entre narració i música, que està molt vinculada a un argument, a un text», defensava Cos; «També és un homenatge als grans invisibles, els dobladors, és un reconeixement merescut a la feina feta».

La Setmana Santa ens portarà la tradicional gira, que enguany arriba a la 13^a edició, i que comptarà, a més de diferents cors, amb dos narradors, Sílvia Bel i Jordi Boixaderas, i un director d’escena, Sergi Belbel. Es representarà la Passió segons Sant Joan de Bach (23/03/24), però en una versió actualitzada: «Avui en dia hi ha moltes passions i persones que pateixen les seves passions individuals. El que farem serà construir una passió contemporània». La seguirà una altra gran partitura simfònico-coral, La novena de Beethoven (06/04/24 i 07/04/24), que s’acompanyarà d’una estrena absoluta, una obra d’encàrrec a Elisenda Fábregas: «Oda a la fortalesa és una obra simfònica amb cor femení i solistes. És una oda a la fortalesa de la dona davant dels reptes que la societat i la natura li han deparat. El text és meu perquè per a mi era impossible trobar-ne un en el que em sentís reflectida, està basat en les meves experiències». Tot i així, Fàbregas va insistir en el fet que es tracta d’una obra molt positiva, «triomfant, gairebé patriòtica», que vol ser una crida a «continuar endavant, sense por».

Oda a la fortalesa parla dels reptes que la societat i la natura han deparat a la dona. Està basat en les meves experiències, però és una obra positiva.

I per acabar, tanca l’últim bloc una proposta diferent: Videojocs en concert (20/04/24), una col·laboració amb Games and Symphonies que dirigirà Adrián Ronda: «És la primera vegada a l’Estat Espanyol que es programa un concert de música de videojocs dins la temporada regular d’una orquestra. Ja era hora i és d’agrair, perquè és la manera d’apropar aquest tipus de música al públic habitual de la Simfònica», comentava. «El que veurem és un concert amb audiovisual, acompanyat de vídeo i de llums, amb la plantilla de l’orquestra completa i un cor, perquè no per ser música de videojocs hem de necessitar menys músics». Així, es portarà a Barcelona un tipus de concert «que fa molts anys que està funcionant a fora i que us canviarà la concepció del que és la música de videojoc. I, a més, també hi haurà una sorpresa!», va deixar caure.

És la primera vegada a l’Estat Espanyol que es programa un concert de música de videojocs dins la temporada regular d’una orquestra. Ja era hora i és d’agrair.

El bonus track d’aquesta programació, finalment, són els concerts que s’agrupen al voltant de les dates de Nadal: en poc més de tres setmanes, la Simfònica realitzarà disset concerts al Palau: «durant aquests dies, la gent té moltes ganes d’anar a concerts. Són projectes que, sense perdre en qualitat, connecten molt amb el públic». Així, començarem aquest intensiu amb Les quatre estacions i Vespres d’Arnadí, seguirem amb la represa de l’Homenatge a Morricone i Rota, El trencanous de Txaikovski amb l’art en sorra, el Concert d’Any Nou i el Rèquiem de Mozart. Més informació i entrades a la seva pàgina web.