«Vull sentir-me vibrant i receptiva amb el sol, el meu sol, sempre a la mà», va escriure Montserrat Vayreda (Lledó, 1924 – Figueres, 2006) a la seva obra magna en prosa, Els pobles de l’Empordà, publicada en edició de bibliòfil entre 1978 i 1990. A Vayreda, tanmateix, se la coneix sobretot per la seva poesia, i especialment a la plana de l’Empordà, on va arrelar de manera vital i artística. A la resta del país, la seva figura sona, però no ressona. O no almenys com ho hauria de fer una autora de la seva categoria i rellevància literària, definida per Narcís Pijoan com la «consciència poètica de l’Alt Empordà». Per tal d’esmenar aquest dèficit històric, el Govern de la Generalitat de Catalunya acaba de decretar la celebració de l’Any Vayreda, que s’enceta el pròxim 14 de febrer a Figueres –la ciutat on va viure l’autora– i comptarà amb desenes d’activitats, iniciatives i actes commemoratius arreu del territori català.

L’Any Montserrat Vayreda és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i compta amb el comissariat d’Anna Maria Velaz, filòloga, amiga personal i curadora de l’obra de l’escriptora. Durant la presentació institucional de l’efemèride a càrrec d’Izaskun Arretxe, directora de la ILC, i la mateixa Velaz, ambdues han insistit en la voluntat d’aquesta iniciativa de (re)situar l’autora al lloc que per mèrits li correspon en el marc de la cultura i la literatura catalana contemporània. L’objectiu principal de la commemoració és que la figura de l’escriptora i la seva obra literària sigui llegida, coneguda, estudiada i valorada arreu dels Països Catalans, no només al seu Empordà natal, «des del convenciment que, si es llegeix, ocuparà l’espai que li pertoca en el nostre patrimoni literari», ha apuntat Arretxe.

De la mateixa manera, l’any Vayreda busca esmenar un «desequilibri històric» en relació amb el nombre d’escriptors masculins que tradicionalment han capitalitzat aquestes celebracions. Sense anar més lluny, aquest mateix 2024 ja s’ha presentat la celebració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà, i en les pròximes setmanes es farà el mateix amb els anys dedicats als poetes Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit. «Fa cent anys hi havia menys dones que ara amb cambra pròpia, però també ens ha costat que les que sí que en tenien tinguessin el ressò que mereixien, i encara més que passessin a la posteritat», ha afirmat Arretxe, que veu aquest greuge comparatiu com una oportunitat: «Tenir tantes dones ignorades ens permet tenir el plaer i l’honor de descobrir-les».

• 

  Properament

  Guimerà: dramaturg, poeta i catalanista

  Jaume Forés Juliana

(Re)descobrint Vayreda

De qui parlem quan parlem de Montserrat Vayreda? L’autora va néixer a Lladó (Alt Empordà), i va créixer en un ecosistema familiar de llarga trajectòria artística i literària. Recapitulem: filla del pintor Joaquim Vayreda, neboda del botànic Estanislau Vayreda i germana dels també escriptors Maria dels Àngels i Francesc Vayreda. El seu primer contacte amb la poesia va ser durant l’adolescència, una etapa vital on la música, els poemes i la natura van esculpir la seva veu literària amb la mateixa vehemència que les lectures de Verdaguer, Maragall, Segarra o Carner. L’any 1955 va publicar el seu primer poemari, Entre el temps i l’eternitat, i des de llavors va dedicar la seva vida a la creació literària i l’activisme cultural. En aquest sentit, va ser una de les principals impulsores –juntament amb l’escriptora Carme Guasch– de la Festa de la Poesia a Figueres, l’any 1956, i també va defensar la pervivència dels Jocs Florals durant l’ombra del franquisme.

Com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’una autora empordanesa, l’obra vayrediana destaca per una simbiosi entre el jo poètic i un paisatge interioritzat sensitivament en el marc d’una fusió íntima entre raó i sentiment. «[Vayreda] va fer de la terra on va néixer i viure el nucli de la seva activitat literària –ha dit la comissària–. Els eixos de la seva vida marquen la seva trajectòria professional: la natura, les marines empordaneses, els pobles de la comarca, les ermites… Tot això diu molt del seu tarannà vital, amarat de dedicació i perseverança». Els seus escrits parlen del pas del temps, la vida, la natura o la mort, sempre de forma viva i entenedora, amb l’objectiu últim que tothom la pogués entendre, de la persona menys versada al més superb dels intel·lectuals.

Ara, i amb l’objectiu que la poetessa sigui considerada «una autora d’abast nacional», en paraules de Velaz, l’ILC ha preparat un full de ruta que convida a entitats, estaments i associacions a participar en l’homenatge a través de conferències, recitals poètics, actes institucionals o exposicions, entre altres. La majoria d’aquestes activitats itineraran per les biblioteques del país, una xarxa capil·lar que ofereix «un mecanisme òptim per portar Vayreda arreu del país», segons Arretxe. L’inici oficial de la commemoració tindrà lloc el pròxim 14 de febrer a l’Auditori Caputxins de Figueres, on, més enllà dels parlaments institucionals, l’acte presentarà els eixos principals de la celebració i acollirà una taula rodona que departirà sobre el llegat de l’obra vayrediana. Posarà punt final a la vetllada un petit tast de l’espectacle La sensibilitat de la tramuntana, conduït per l’actor Martí Peraferrer Vayreda i la cantant i pedagoga musical Glòria Vila Aymerich.

«He anat enllà del blau, enllà del vent, solcant la immensitat ben a l’atzar»

Montserrat Vayreda

Altres pilars fonamentals d’aquest Any Vayreda seran els àmbits educatiu i acadèmic. L’ambició del projecte és que l’obra de l’autora no només es pugui trobar de manera extensiva a biblioteques i llibreries catalanes, sinó que els alumnes d’arreu del país puguin gaudir-la i treballar-la des de l’òptica acurada dels seus estudiosos. Per aquest motiu, durant els mesos de març i abril se celebraran un seguit de cicles i exposicions a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, dipositària de bona part de l’obra escrita de l’autora i dels llibres de la seva col·lecció personal. L’equipament catalogarà la documentació generada i rebuda per l’escriptora i l’organitzarà en quatre blocs temàtics: vida i obra, homenatges, obra escrita i relació amb els artistes. D’afegitó, durant el mes de novembre l’obra vayrediana serà per primera vegada motiu d’estudi en una jornada acadèmica celebrada a la UdG, i el Departament d’Educació crearà un espai web farcit de recursos i materials didàctics perquè els centres escolars treballin la seva obra a l’aula. 

Perquè els catalans puguem llegir Montserrat Vayreda de forma sistemàtica, però, calen iniciatives editorials. Amb aquesta certesa al cap estan previstes la publicació i reedició de quatre obres literàries de l’autora per posar a l’abast del públic lector la seva producció més destacada. Entre elles, destaca una nova edició del poemari Un color per cada amic, escrit l’any 1977 i ara recuperada per Llibres del Segle; així com una Antologia poètica publicada per la Diputació de Girona i un Recull de poesia inèdita que editarà l’editorial figuerenca Brau. També, és clar, els sis volums de Els pobles de l’Empordà, una obra que, a cavall entre la crònica periodística i la descripció paisatgística, inclou un poema original dedicat a cada un dels pobles i municipis de la comarca, que l’autora va recórrer incansablement durant anys. «Vayreda va viatjar per cadascun dels pobles de l’Empordà i els va descriure, en prosa i en vers, sumant-se a la tradició de grans exploradors del país, com ara Palmira Jaquetti, Joan Coromines i Josep Maria Espinàs», ha dit Arretxe.

Amb motiu d’aquest Any Vayreda, la fira d’espectacles literaris Litterarum de Móra d’Ebre inclourà dins la seva programació un espectacle basat en l’obra de l’escriptora. També, i coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, s’estrenarà a Figueres una ruta literària inspirada en l’autora, concebuda i dissenyada per la comissària Anna Maria Velaz. Entre les desenes d’iniciatives de la commemoració hi ha l’homenatge «Lletres Ferrocarrils», a partir del qual es batejarà un dels trens de FGC amb el nom de l’artista, o la tradicional lectura de poesia de Sant Jordi «Lletres al Parlament», en què diferents càrrecs institucionals i representants de la societat civil llegiran fragments de la seva obra.

La poesia de Montserrat Vayreda, «vitalista i esperançada», segons ha definit Arretxe, defuig el recargolament innecessari i l’artifici gratuït per mostrar-se com una obra «clara i diàfana». El seu desig era arribar a tothom amb els seus versos i apostar per la claredat en l’expressió poètica. Amb aquesta màxima ben present, l’acròstic amb què es definia, «Somio obrir camins entenedors», donarà nom a una exposició, concebuda especialment per a l’ocasió, que oferirà una passejada per la trajectòria vital, humana i artística de l’escriptora. La mostra, que es produirà en format de plafons enrotllables per facilitar-ne la itinerància arreu del país, és comissariada per Anna Maria Velaz i produïda per la ILC.

La clausura de l’Any Vayreda tindrà lloc durant la primera setmana del mes de desembre a l’Ateneu Barcelonès. L’acte de cloenda inclourà, entre altres, una taula rodona que posarà en valor la figura de l’autora en relació amb altres poetes de la seva generació. Tot seguit, i com a colofó, hi haurà un tancament poeticomusical concebut per nous creadors.

A més de totes les iniciatives referides, l’any Montserrat Vayreda inclourà la celebració de concerts, l’emissió d’un segell de correus dedicat al centenari, una marató literària a càrrec dels veïns i veïnes de l’Empordà, lectures de poemes i nombroses conferències, taules rodones i espectacles que podeu consultar al web institucional creat per l’ocasió.